�s una ll�stima que WordPress s’hagi vist en un afer com aquest (llegiu l’article de l’enlla� si voleu continuar llegint aquesta nota, sin� no l’entendreu del tot).

Els ap�stols de la transpar�ncia, com diria Minc, ja reclamen que els que duen endavant projectes de programari lliure expliquin publicament com se’n beneficien. Mireu, ja sabeu que jo no s�c fan de la transpar�ncia, m’estimo m�s la confian�a i, precisament, aqu� �s on ha fallat Matt Mullenweg.

M’explico. Quan jo em descarrego un programa lliure i l’uso no estic obligat a enlla�ar, ni donar diners ni a donar les gr�cies a ning�. Si aquest bloc t� un enlla� a WordPress.org �s perqu� crec que l’autor s’ho mereix i n’he avaluat les conseq��ncies. Em sembla perfectament l�cit que Matt utilitzi el PageRank guanyat amb WordPress per a aconseguir ingressos econ�mics, sigui de la manera que sigui. �s lliure de fer-ho, t� la meva confian�a.

Amb les donacions passa exactament el mateix. Matt no �s una ONG i, per tant, no ha de rendir comptes a ning�. Les empreses no han de rendir comptes als clients, els han de rendir als accionistes. En aquest cas �s exactament igual, quan faig un donatiu a WordPress, estic donant diners a alg� per un servei donat, el que passa �s que, en aquest cas, el preu el fixo jo enlloc del que presta el servei. Paradoxes del m�n enxarxat

L’�nica excepci� a tot el que he dit seria en el cas que el projecte no el dugu�s a terme un individu o una empresa (institucions amb �nim de lucre) sin� una fundaci�, una associaci� o una ONG. Aquest tipus d’organitzacions tenen avantages fiscals, i un deure envers als donants perqu� abans de rebre els diners, expliquen amb quin objectiu els gastaran. En aquest cas el donatiu �s, precisament, un donatiu i no un pagament per un servei prestat.

I ara ve l’important. On ha fallat Matt? Matt ens ha fallat perqu� ha fet trampa. On nosaltres veiem la p�gina web del WordPress, haur�em d’haver vist un portal d’articles sobre temes que preocupen a molta gent. Matt no ens ha fallat per voler fer diners, aix� �s molt l�cit, ens ha fallat perqu� ha amagat enlla�os que eren a la portada del seu projecte i, precisament, amb aquest acte, ha perdut la nostra confian�a. Tan dif�cil era posar-los visibles Matt?

El tema de les patents es posa molt lleig! La web de Kopete ha hagut de tancar ja que, aparentment, aquest programa viola un munt de patents.

Mil raons més per lluitar contra els que ens estan introduint les patents de programari a Europa.

Si necessiteu espai per a publicar les vostres creacions art�stiques, videos, fotografies… i ho feu emprant llic�ncies CC, podeu emprar Ourmedia.

De passada, aprofito aquesta nota breu per dir que, si aix� �s cert (gr�cies Mor), ja n’haviem parlat aqu�, aqu�, aqu� i aqu�, Chirac (i la pol�tica francesa en general) va m�s perdut que un japon�s en una pla�a de toros.

I ja per acabar, contestar� a Joan Meli�. Jo crec que estem d’acord en quasi tot, simplement diferim a l’hora de veure el futur, crec que ets massa optimista. A mi, i a la meva fam�lia, tamb� ens est� fent un gran servei Skype, per� crec que per a ells i per a nosaltres seria millor que haguessin allibertat el protocol. No crec que, amb un protocol tancat, siguin ells els que tallin el bacall� de la veu sobre IP en el futur.

Actualitzaci� Continuo afegint breus. N’hi ha que creuen que la hist�ria d’Europa �s senzilla. Creuen que aquesta �s una suma de simples estats naci� que no canviaran mai i que, evidentment, la seva cultura �s nom�s d’arrel cristiana. A tots aquests els recomano que llegeixin la hist�ria de Tesal�nica.

Estic preocupat, si aquests s�n els minuts m�s brillants del debat, estem perduts. Nom�s he vist aquest tall [video avi] i d�na la impressi� que el de la SGAE t� ra�. T� ra� quan diu que les sent�ncies d’un pa�s no es poden aplicar a l’estranger, �s de caix�. El que diu Bravo de “las discograficas que operan a nivel mundial” �s absurd i el seu final �s pur populisme barat de debat televisiu de baix nivell. Aquests programes s�n sempre una trampa. Recordo: nom�s he vist aquest tall, aix� que la meva cr�tica va m�s dirigida a qui l’ha triat que als protagonistes.

El populisme no ens ajudar�.

Estoy preocupado, si estos son los minutos m�s brillantes del debate, estamos perdidos. Solo he visto este corte [video avi] y da la impresi�n que el de la SGAE tiene raz�n. Tiene raz�n cuando dice que las sentencias de cada pa�s no se pueden aplicar en el extrangero, es obvio. La frase de Bravo “las discograficas que operan a nivel mundial” es absurda y su final es puro populismo barato de debate televisivo de bajo nivel. Estos debates son siempre una trampa. Notad que solo he visto este corte, mi cr�tica va m�s dirigida a quien lo ha elegido que a los propios protagonistas.

El populismo no nos ayudar�.

L’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) és un fenòmen ben conegut. Una de les seves conseqüències és que quan l’hivern és fred a Europa, normalment no és tan fred a Groenlandia. Alguns es passen de llestos i ens argumenten el canvi climàtic amb arguments falsos. Sí, és cert que les temperatures mitjanes estan pujant i, és clar, que probablement és a causa de l’activitat humana, ara bé, senyor Escolar, que quan fa fred a Europa faci fred a Groenlandia és ben normal, la NAO, des del 16 de febrer, està en fase negativa!

Nacho, habla de lo que quieras, pero cuidado, no conviene ir de guays con temas que no controlas. Yo me estoy especializando en física de la atmósfera y se que pillarse los dedos es muy fácil! Lo de hoy ha sido una excepción.

Efectivament, tal com ens diu en Mor, Yahoo! Treu un cercador de Creative Commons! Stallman va començar i ara és Lessig, el creador de Creative Commons, qui està revolucionant la propietat intel·lectual a internet. Com argumentarà la SGAE que el seu discurs és el que convé als autors quan cada cop som més els que publiquem sota llicència de Creative Commons?

Tornant al post de Mor, ell diu que no entén els resultats. Pot ser m’equivoco però suposo que el que no entén és que ell no surti als resultats amb llicència de CC. En Joan Melià surt el primer, ell, al codi de la seva pàgina, hi té codi RDF que identifica la llicència. Jo també en tinc. Mirant el codi de Bits des de BCN no el veig.

En una web cada vegada més semàntica és important que les màquines també puguin “entendre” la informació. És per això que RDF, la base del RSS, de FOAF, de les llicències CC i de tantes coses més, és tan important.

Aquests darrers mesos tinc una sensació agredolça. Per un cantó estic molt desil·lusionat, ens aproven les patents de programari per l’esquena i amb mala llet i, al mateix temps, la classe política europea en general fa el ridícul establint debats lamentables construïts a base d’arguments falsos i demagògics, com deia en el post anterior. Viure el dia a dia de la política francesa m’està ajudant a adonar-me que no és només a Espanya que la política es desinfla, sinó que a França, un país on tots, dreta i esquerra, són conservadors, també. La nostra vella Europa camina cap enrere mentre Àsia es desperta i els Estats Units continuen com una locomotora, passi el que passi.

Per altra banda, cada cop més gent s’està adonant de la necessitat del programari lliure i dels estàndards oberts, sembla que, tímidament, la revolució dels blocs avança, amb tot el que això comporta. És més, la maltractada globalització està tenint èxits impensables fa pocs anys i amb pocs mesos de diferència hem vist tres revolucions, dues en ex repúbliques soviètiques i una en un país àrab. Això és molt important, és tan important que hauríem d’estar pels carrers obrint ampolles de cava celebrant aquesta onada democràtica que poc té a veure amb les bombes den Bush. Però com és qui ningú ho celebra? On és aquesta esquerra que es posa tantes medalles de democràcia i progressisme? M’imagino que no saben on amagar-se quan veuen que els nous revolucionaris són liberals. Amb la dreta és similar, aquests tenen por que la gent vegi que el liberalisme no té res a veure amb el que la nostra carca dreta diu que és.

Vist l’ambient, em connectaré a Ciberpunk.net, allà hi veig desfilar les revolucions tecnològiques i polítiques que m’animen a llevar-me cada matí.

Tot el procés que s’està seguint per a elaborar i aprovar el Tractat que estableix una Constitució per Europa està demostrant que la classe política europea actual actua amb una irresponsabilitat tan gran que no puc entendre que resti impune.

D’entrada, el procés per elaborar el projecte de tractat va ser una presa de pèl per a tots els ciutadans. Ara, els referèndums d’aprovació estan essent vergonyosos.

A Espanya es va viure una campanya que feia riure, els que defensaven el SÍ no van mai voler argumentar la seva posició, els del NO ho argumentaven amb arguments falsos, més per donar la nota que no pas per convicció. La desorientació general va impossibilitar que els pocs que tenien una opinió coherent i l’expressaven públicament quedessin ofegats pel soroll ambient.

Ara, aquí, a França, la situació és similar, si no és pitjor. Aquí el NO és molt potent. L’argument bàsic dels que el defensen és que si un vol l’Europa social i anti-liberal ha de votar NO, és clar, els arguments que usen van més dirigits al cor que al cervell, com si fóssim nens petits. En aquest context, la directiva Bolkenstein està essent emprada pels pels defensors del NO per reforçar la seva posició. Aquest afer ha estat la bomba ideal per augmentar un ordre de magnitud la demagògia i la desinformació imperants. Per altra banda, els que defensen el SÍ, com que saben que aquí qualsevol argument en contra del liberalisme té via lliure, tenen por de destapar les mentides i, per tant, s’hi enfonsen encara més perquè han d’atacar els contrincants sense desactivar la seva principal arma.

Vaja, que si a Espanya la campanya feia pena, la de França em preocupa. L’evolució de l’Europa que estimo em té intranquil, la classe política en general és irresponsable i de poca talla, i el potent eix franco-alemany es sustenta sobre dos països que fan aigües. Per sort, l’esperança ens ve de l’est, amb les revolucions Taronja, del Cedre i, ara, la Groga.

Ja està, després d’uns dies de feina, el meu pare ja té bloc. Bé, de fet, és més que un bloc, hi trobareu articles, conferències, ressenyes dels seus llibres i un llibre electrònic (espero que s’animi a publicar-ne més). Molts continguts escrits fins ara i a partir d’ara i tots sota llicència de Creative Commons. Com a mínim hi haurà un article nou cada setmana, es tracta de la serie d’articles que està publicant al diari Menorca.

La blogosfera catalana s’enriqueix!

Actualització: Que bé, avui ha escrit una petita nota de política francesa, sembla que això l’enganxa!

M’agradava tenir un disseny molt personalitzat, però això em provoca traumes en cada transició de WordPress. Com que sé que sóc incapaç de no acutalitzar el gestor de continguts, coses de la versionitis aguda que pateixo, m’he passat al disseny estàndard que adaptaré emprant només el CSS i canviant la imatge de la capçalera.

A veure si no em torna a agafar una dissenyitis!