A França, la campanya pel referèndum constitucional ja s’acaba. Diumenge vespre en sabrem el resultat, però abans ja en podem treure diverses conclusions:

• Malgrat molts diguin que l’intens debat que han viscut els francesos - als mitjans de comunicació, al carrer, a les escoles i als llocs de treball - ha servit per revifar la democràcia, la realitat és que aquesta n’ha sortit mal parada ja que, al final, la majoria d’arguments s’han sustentat sobre hipòtesis falses (p.e. una bona política econòmica i una bona política social són incompatibles) i molts votants no contestaran la pregunta posada.
• Els referèndums no són el camí per solucionar les deficiències de les actuals institucions de la democràcia representativa. De fet, provoquen un curtcircuit que pot fer-les malbé.
• La crisi de legitimitat dels representants del poble francès és gravíssima i no hi ha solució a la vista. El president de la República, el primer ministre i la major part del govern estan cremats, el PS està trencat i els únics que treuen profit de tota la situació són els populistes. La crisi francesa no ha tocat fons.
• Els ciutadans, sigui quin sigui el seu nivell d’estudis, no són capaços d’entendre el text proposat en la seva totalitat.
• La Unió Europea s’haurà de reinventar de nou

Technorati Tags: frança, referèndum, constitució, Europa, política

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati