Arxiu per July, 2005

Cap a una definició de cultura lliure

2005.07.30 escrit per Pere Quintana Seguí

Al cap d’unes hores d’haver escrit la nota anterior, que he estat preparant els darrers dies, he trobat un text meravellós (Towards a Standard of Freedom: Creative Commons and the Free Software Movement) del gran Benjamin Mako Hill (sí, sí, gran), que és desenvolupador d’Ubuntu, en que parla de la necessitat de definir un estàndard clar de cultura lliure. Comenta que el gran fall de Creative Commons és no haver creat una definició clara de les llibertats que ha d’aportar la cultura lliure, tal com va fer Richard Stallman per al programari lliure. Llegiu l’article, ja que és, clarament, de lectura obligada.

És maravellós trobar-se amb un article com aquest just després del debat que hem tingut aquestes darreres setmanes. Si no sabeu de què va, us recomano que llegiu les meves darreres notes i seguiu tots els enllaços que hi trobeu.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com
| Cap comentari »

Després del debat (I)

2005.07.30 escrit per Pere Quintana Seguí

El debat d’aquests darrers dies ha posat de manifest dues visions de la cultura lliure i de la relació que aquesta té amb el programari lliure.

En principi, sembla que la diferència entre les dues posicions són les seves hipòtesis respecte la relació entre programari lliure i cultura lliure. Els uns defensen que

La supervivència de la cultura lliure està garantida si aquesta es publica sota llicències de CC, o compatibles, i formats lliures.

els altres treballem amb una hipòtesi bastant més agoserada:

La supervivència de la cultura lliure només està garantida a través del programari lliure, les llicències lliures i els formats lliures.

Evidentment, estem treballant en la suposició que aquesta cultura es creï mitjançant eines digitals i sigui emmagatzemada, també, digitalment. El llapis és, clarament, una eina lliure, en el sentit que coneixem l’algoritme i els materials necessaris per construir-ne un sense estar lligats a cap amo extern.

El repte que tenim al davant és el de demostrar, de la manera més sòlida possible, que la primera hipòtesi no és bona. Però, abans de fer això, tenim un repte major: fer madurar el concepte de cultura lliure. Aquesta maduració ha de començar per l’elaboració d’una bona definició, tal com passa amb el programari lliure.

Tenir molt clar de què parlem és vital, perquè si, a partir de la definició, deduíssim que és suficient llicenciar les obres amb llicències de Creative Commons, o compatibles, no podríem mai demostrar que la primera frase és falsa, de fet, seria certa. En aquest sentit, David de Ugarte va fer una afirmació molt interessant, que es resumeix en que en aquest debat, els defensors de la primera afirmació tenen raó, tal com els defensors de la segona, perquè ambdós treballen sobre conceptes diferents de cultura lliure. De fet, la diferència entre les dues posicions esmentades rau precisament en les respectius conceptes de cultura lliure i no pas en la seva relació amb el programari lliure, tal com havíem dit abans. En el mateix article, David argumenta que la cultura s’ha de treure de damunt el concepte de “propietat intel·lectual” tot indicant el camí cap a una idea més clara de la cultura lliure, camí que és desenvolupat en un segon article on tracta com seria el món del cinema si no existís el copyright.

La conclusió és que tenim molt de treball, i molt difícil, al davant. En primer lloc hem de fer una definició clara i operativa de “cultura lliure”. Llavors, a partir d’aquesta definició podrem deduir que el programari lliure és necessari a la cultura lliure, però aquest fet no és central.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Cultura libre y software libre, un largo debate

2005.07.27 escrit per Pere Quintana Seguí

Este post está en construcción.

El debate que se inició a raíz de mi post “CopyFight. Més fashion que lliures?” está siendo muy amplio e interesante, demostrando que era necesario. Para poder seguirlo mejor, he creado una lista con todos los artículos relacionados publicados en la blogsfera. Me gustaría que esta lista fuera lo más completa posible, si ven que faltan artículos, por favor, contacten.

Pueden traducir los artículos en catalán mediante Internostrum

18/07

19/07

20/07

21/07

22/07

23/07

24/07

25/07

27/07

28/07

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Respuesta a mini-d

2005.07.21 escrit per Pere Quintana Seguí

Diego, veo que mi post sobre el uso de software privativo en el CopyFight te ha afectado bastante, lo suficiente como para dedicarme un artículo escrito con la espina tocada y los dedos calientes. Sinceramente, creo que es una lástima que escribieras tu articulo en estas condiciones, de no ser así habrías evitado realizar algunas afirmaciones que rozan el surrealismo, como la de las camisetas de las selecciones, o la de que el MacOS es libre. Pero da igual, porque tu articulo es perfecto, en él detallas cuales son tus razones para usar software privativo en lugar de software libre, (fíjate que no hablo de MacOS vs. GNU/Linux), en otras palabras, describes detalladamente cual es tu escala de valores y esto es importante porque este es un debate, sobretodo, de valores.

Pero, antes de entrar en materia, me gustaría dar las gracias a Ricardo Galli, por su análisis de los argumentos de Diego, que es brillante, a David de Ugarte, por su atrevida reflexión sobre lo libre y Creative Commons y a todos los que habeis defendido mi postura.

Cultura libre y software libre

Ahora, ya, toca entrar en materia. En primer lugar, hay que interpretar bien mi crítica, que no va dirigida a los organizadores ni al evento, va dirigida a los partidarios de la “cultura libre” que pueden usar, sin problemas, software privativo. En mi esquema de valores, esto no es compatible. En un momento de tu artículo dices:

La conferencias, la gran mayoría de las que asistí, se promovían, explicaban y se ejemplificaba la “cultura libre” no el “software libre”.

¿No es cultura libre el software libre? De entrada, el software es cultura. Dudo que nadie se atreva a discutir esta afirmación. Es más, el software es parte integrante y básica de la tecnología que ha cambiando el paradigma cultural. Se compara la época actual con la revolución causada por la imprenta. En ese momento, como ahora, una tecnología cambió la sociedad y la cultura. De hecho, hemos tenido mucha suerte. La revolución actual es consecuencia de que internet naciera libre. Por suerte, nuestra red, se gestó en un ambiente lejano al de los actuales intereses de las corporaciones que viven del software privativo. Tengo la convicción de que la capacidad transformadora de la red es consecuencia directa del hecho de ser libre, es decir, sin lo libre ahora no estaríamos hablando de cambio de paradigma en la cultura, no estaríamos hablando de cultura libre. En otras palabras, sin software libre no habría CopyFight. Es más, si queremos que el siguiente cambio de paradigma sea para aumentar las cotas de libertad, y no lo contrario, debemos asegurarnos que el software que sustentará el cambio será libre, tal como pasó con internet. A mi entender, separar el software libre de la cultura libre es una grave aberración.

Fines y medios

Diego, otro debate muy interesante es el de los fines y de los medios:

Aunque estas cosas yo me las paso por los huevos, dado que, no me interesa si alguien usa un Windows para fomentar el software libre, sino lo que me interesa es lo que haga.

Es decir, tu fin es la cultura libre, pero te da igual el medio usado para llegar a él. Este es un debate muy viejo y yo soy de los que piensan que los medios son muy importantes, de hecho, son tan o más importantes que el fin, ya que estos no son neutrales. La elección de los medios afecta profundamente los fines y también estoy convencido que no entender este punto tiene consecuencias graves para la sociedad. Mira a tu alrededor, verás múltiples ejemplos.

Valores

Dices que eres partidario de la iniciativa Linux:

Yo soy fan de Linux, pero de la iniciativa no del OS

Sinceramente no entiendo como se puede estar a favor de Linux sin estar a favor del S.O. , dejando aparte que Linux no es un S.O. Me imagino que te refieres al concepto de software libre. Imaginemos que tu fin es el software libre. Imaginemos que tienes un Mac, le instalas GNU/Linux y, al cabo de un tiempo, lo quitas porque el Airport no está soportado y continúas trabajando por la causa del software libre, o de la cultura libre, pero con el MacOS que sí lo soporta. En este caso estarías afectando seriamente el fin. Porque uno de los problemas principales del software libre es la falta de soporte de hardware. A mi modo de entender, habrías hecho mucho más por el software libre vendiendo tu Mac y comprando un ordenador 100% soportado, así ayudarías a convencer a los fabricantes de que vale la pena soportar los sistemas operativos libres.

Y aquí es donde entran los valores. Tienes dos opciones, vender tu Mac para comprar un ordenador de un fabricante que ofrezca soporte para un S.O. libre o te quedas con el Mac y trabajas con el MacOS. En tu artículo demuestras que tu harías lo segundo. En tu escala de valores está más arriba la utilidad del Photoshop que el apoyar el software libre: usándolo y corriendo el riesgo que implica cualquier cambio. Precisamente este es el hecho que quería destacar con la frase “más fashion que libres”. Quería destacar que para los que estabais con vuestros flamantes MacOS en el CopyFight, el software libre es un valor sometido a la utilidad, a la estética o a lo que os impida abandonar el software privativo. Si tanto te altera, cambia fashion por otra palabra, da igual. Lo importante es que, como el software libre no se puede separar de la cultura libre y como los medios son tan importantes como los fines, automáticamente, tienes la cultura libre sometida, como muy bien dices en tu artículo, a otros valores.

Antes de terminar, me gustaría recomendarte, de nuevo, la lectura del artículo de David de Ugarte sobre los Creative Commons. Ya ves que hasta hay quien sostiene que para defender la cultura libre no es suficiente licenciar bajo CC. A lo mejor tienes razón en que una pegatina de CC es compatible con un Mac. ;-)

Ya para terminar, quiero decirte que me hecho mucha gracia el comentario sobre las fuentes, seguramente consecuencia de una búsqueda ansiosa de incoherencias en mi discurso. No hace falta ir a las fuentes de mi hoja de estilo, - de hecho dudo que sea un problema enlazar en mi CSS fuentes privativas - mi weblog está lleno de incoherencias, busca en los archivos, muchas de ellas són muy evidentes, pero, como dice Ricardo, no nos montamos un mundo a medida para justificarlas. Intentamos superarlas como podemos.

Un abrazo.

Pere

p.d. Gracias por traducir mi post, ha sido un detalle.

Actualització: Més agraïments: Gràcies Pau!

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Limits del programari lliure

2005.07.20 escrit per Pere Quintana Seguí

Mor, arrel d’un interessantíssim debat (Ricardo, Jmones), cita a Jordi Mas:

La comodització (la impossibilitat de diferenciar entre productes) de les solucions de programari fa que els avantatges competitius de les solucions lliures acabin erosionant o arraconant les opcions privatives

i en Mor afegeix

Amb altres paraules, l’àmbit natural del programari privatiu és en nous productes o productes molt específics o en produtctes molt innovadors. Però amb el temps, sortiran competidors, i finalment el producte es comoditzarà

No és molt pessimista pensar que el programari lliure només pot triomfar quan un cert programari es transforma en commodity? No es dóna així raó als que diuen que els del programari lliure només sabem copiar? Ho he entès malament?

Actualització: Gràcies Mor, pel teu aclariment. Ara, convé demanar-nos, per què els innovadors solen tancar les seves aplicacions. L’atractiu de tancar-les és evident, però una visió a curt termini pot ser molt perillosa, sobretot quan tenim una MegaCorp que distorsiona el mercat.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Sobre la distribució

2005.07.20 escrit per Pere Quintana Seguí

En Jmones sosté que hem d’anar alerta a l’hora de defensar el copyleft, per exemple, diu que és equivocat que el copyleft permeti, automàticament, una major distribució de l’obra.

Jo crec que en Jmones té raó, pel fet de penjar un pdf amb llicència copyleft al meu servidor no seré automàticament llegit per milers de persones. Malgrat tot, el copyleft té la virtud de permetre una distribució més eficient en alguns casos. Un cas típic és de llibres especialitzats en temes molt concrets i on l’audiència està separada geogràficament. El cas oposat seria el d’una obra especialitzada on el lector potencial es troba molt concentrat en una regió.

El segon cas seria el del típic llibre sobre la història d’un institut, club de futbol o monument d’un poble. Aquest llibre ja assoleix la màxima distribució amb els mètodes “de sempre”, es vendrà a l’escola, a l’ajuntament i a les llibreries del poble. En canvi, el primer cas seria el d’una obra com la “Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko“, una obra de més de 600 pàgines que, de ser distribuïda com és habitual, seria un totxo molt car que només es trobaria en llibreries molt especialitzades. En aquest cas, degut a que la comunitat esperantista és prou petita, no crec que l’autor aspiri a guanyar diners amb aquest llibre, més bé deu aspirar a guanyar renom i satisfacció. En aquest cas, una llicència CC podria augmentar l’efectivitat de la distribució i, en el cas que la llicència permetés modificacions, es podria transformar en una vertadera obra de creació col·lectiva de gran qualitat, ja que es tracta d’una obra científica.

Canviant de tema, crec que seria interessant debatre què és i què no és copyleft. Per al programari és molt fàcil de saber. Un programa sota GPL és copyleft i, en canvi, un programa freeware no ho és. En canvi, per a la música i la literatura s’està dient que llicències que donen els mateixos drets que una llicència de programari freeware són copyleft. En altres paraules, el copyleft es limita a la lliure distribució? Es bo que emprem el mateix nom per a coses tan diferents? No m’agraden els debats sobre noms, però és bo que la gent tingui ben clar d’entrada de quins drets s’està parlant.

Actualització
: En el darrer paràgraf no estic dient que tot hagi de ser copyleft, en el sentit de la GPL. Seria absurd. Només em demano si ha de tenir el mateix nom.

Actualització: David ha publicat un article molt interessant sobre CC i la cultura lliure, el qual, en certa mesura, em fa dubtar de l’actualització anterior. Haurem de continuar pensant..

Arxivat a maxiposts, etiquetat com
| Cap comentari »

CopyFight. Més fashion que lliures?

2005.07.19 escrit per Pere Quintana Seguí

Jo no vaig tenir la sort que va tenir en Jmones de poder assistir al CopyFight. Mirant per la xarxa m’he endut una bona sorpresa. En Jmones ens va dir que el públic estava completament entregat, és a dir, ja sabien de què anava la cosa. Doncs bé, de ser certa aquesta font (pot ser no ho és, només cal mirar els percentatges), aquests lluitadors per la llibertat de la cultura utilitzen, majoritàriament, programari privatiu. Això sí, molt fashion, però privatiu. És que no han entès de què parlen? Algú m’ho explica?

Exemples

  • mini-d i un altre persona amb dos preciosos i-Books (foto). Sabem que en mini-d no ha canviat el seu MacOS per un S.O. lliure, ho haurà fet l’altre? No us fa mal d’ulls el CC enganxat a la tapa?
  • Això fa mal. Lessig també utilitza Apple! No puc veure quin S.O. té instal·lat. Ben mirat, pot ser no és així, pot ser és un ordinador que li han deixat per fer la presentació que portava en una clau USB… A la seva web hi ha enllaços cap a la EFF i la FSF.
  • Això ja m’agrada més. Sembla que els PCs posats per l’organització funcionen amb Ubuntu. :-D. Això ja millora.
  • Algú del públic client den Gates. Això també fa molt de mal. Encara que, almenys, utilitza Firefox. Pot ser té una bona raó…

Suposo que dir A i fer NO A és inherent als humans.

Actualització: Jmones, em comenta que li he fet dir el que no ha dit. Per sort no és greu i, per sort també, el meu enllaç delatava el meu error. Afortunadament, a la xarxa és difícil amagar res. A més, també intenta girar la truita, exercici que sempre és interessant:

Ei! Tota la raó amb el teu comentari! Jo també vaig veure moltes panteres i tigres per allà! Mira-t’ho d’una altra manera: això vol dir que les nostres idees són cool, trendy, stylish i superfashion!

Actualització: Diego Lafuente respon, amb poca delicadesa, aquest post. Jo, al meu torn, responc aquí.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Fer política en calent

2005.07.13 escrit per Pere Quintana Seguí

La classe política británica ha actuat molt bé després de l’atemptat. Però ara no entenc com és que comencen a fer política en calent i com la resta ho permet. A Barrapunto publiquen:

Los atentados de Londres han acelerado los trámites legislativos para el control de comunicaciones. Hoy se ha alcanzado un principio de acuerdo, auspiciado por el Reino Unido, en el seno del consejo de ministros de interior de la UE, que obligará a las compañías telefónicas e ISPs a mantener un registro de llamadas y de correos electrónicos durante un año

Per què ho han de proposar just després dels atemptats de Londres? Què ha canviat? Ara mateix, el risc de nous atemptats és el mateix que fa tres setmanes. Per què no ho van proposar després de l’11-S, l’11-M o qualsevol altre dia?

No crec que fer política en calent sigui sensat. Cal rebutjar qualsevol decisió presa amb morts sobre la taula.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

“Només” volen analitzar les xarxes

2005.07.11 escrit per Pere Quintana Seguí

Arrel dels atemptats a Londres, es comenta, com sempre, si seria convenient d’escoltar les telefonades via mòbil i els correus electrònics. A la radio, he sentit que fonts guvernamentals britàniques deien, per calmar-nos, que no els interessen les telefonades en sí, sino que el que els interessa és saber qui truca a qui. En altres paraules, volen dibuixar la xarxa social global. Si els periodistes de tota la vida sabessin com funciones les guerres en xarxa, ja haurien parlat del poder de les xarxes socials, però no, el periodista que he sentit a la radio no ha comentat res de res…

Acutalització: I contra això, GPG no hi pot fer res. En aquest nou segle, per ser lliures, cal entendre el funcionament de les xarxes socials.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

Vols guanyar al Gmail en el seu joc?

2005.07.10 escrit per Pere Quintana Seguí

Es busquen hackers que dominin AJAX/DHTML per a fer una interfície web de correu electrònic i calendaris molt millor que el Gmail. Més info al bloc de Nat Friedman i al Hula Project.

We are opening a couple of positions in the Hula team for people who are interested in building next-generation web applications. If you think you’re a hot-shot Ajax/DHTML developer, and you also think of yourself as a hacker, then we’re interested in talking to you.

Jo en faig propaganda perquè fa molt bona pinta. Llàstima que no sigui ni un hacker ni domini AJAX ni DHTML… ;-)

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| Cap comentari »

« Previous Entries

Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana Seguí, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.