Durant el meu master - i a partir d’ara, durant la meva tesi - he tingut la sort de tenir dos tutors que es complementen molt bé. Ella era una persona rápida eficient, d’aquelles que sempre mantenen la flama encesa, que desborden energia, que acaben els projectes. Ella era una persona que funcionava molt bé en el dia a dia. Ell, en canvi, era lent, sempre es queixava, mai sabia què fèiem, es sentia una mica apartat, però de tant en quant feia comentaris que cauen com una llosa, potents, tan potents que d’un cop el teu treball pren un nou camí molt més fàcil, molt més il·lusionant, molt més adequat.

Avui hem viscut una tragèdia, una serie de bombes han sembrat de dolor Londres. Quan he sabut la notícia, a través del bloc den David, he corregut a encendre la televisió, he posat la BBC. Al cap d’una estona he canviat a la CNN, a la CNN+, TVE… Al principi la informació ha estat útil, llocs dels atemptats, estat de les comunicacions dins la ciutat, recomanacions de les autoritats, etc. Un cop donada aquesta informació s’ha creat un buit, no hi havia res a dir. Però els periodistes, per raons de mercat, volien informació fresca de darrer minut, insistien molt en saber, per exemple, el nombre de morts, com si fos vital saber-ho en aquell instant, quan, en realitat, és una informació completament secundaria.

Era massa tard per donar informacions de darrer minut, ja feia massa estona que havien succeït les explosions i era massa d’hora per escoltar una anàlisi pertinent.

Llavors me n’he anat cap a l’ordinador, he tornat al bloc de David i he vist que estava començant a donar les primeres anàlisi útils i interessants. David ens estava aportant tota la informació recollida durant mesos d’estudi i l’estava aplicant al cas d’aquests atemptats.

Per altra banda, he continuat la recerca d’informació per altres blocs, tenia ganes de saber com es movia la blogosfera. He trobat el bloc de Nacho Escolar, que estava donant informació al minut: a les 12:37 tal cadena a dit que tal persona ha fet això, a les 12:43, tal periodista ha informat que ha vist algú que deia que… Nacho estava fent una gran feinada que, malauradament, no aportava gaire. Només eren dades.

L’objectiu d’aquest post no és altre que donar les gràcies a David per la seva tasca. Ell, tot sol, ha fet el paper dels meus dos tutors del master, per un cantó ens ha estat donant informació rellevant al minut, però, per altra, ha estat capaç de transmetre pinzellades del seu coneixement que ens han permès avançar en la comprensió del fenomen.

p.d. Faig extensiva la felicitació a Juan Urrutia pel seu article i a tots els que no s’han deixat emportar la velocitat dels esdeveniments.

Arxivat a articles
Etiquetes: