El debat d’aquests darrers dies ha posat de manifest dues visions de la cultura lliure i de la relació que aquesta té amb el programari lliure.

En principi, sembla que la diferència entre les dues posicions són les seves hipòtesis respecte la relació entre programari lliure i cultura lliure. Els uns defensen que

La supervivència de la cultura lliure està garantida si aquesta es publica sota llicències de CC, o compatibles, i formats lliures.

els altres treballem amb una hipòtesi bastant més agoserada:

La supervivència de la cultura lliure només està garantida a través del programari lliure, les llicències lliures i els formats lliures.

Evidentment, estem treballant en la suposició que aquesta cultura es creï mitjançant eines digitals i sigui emmagatzemada, també, digitalment. El llapis és, clarament, una eina lliure, en el sentit que coneixem l’algoritme i els materials necessaris per construir-ne un sense estar lligats a cap amo extern.

El repte que tenim al davant és el de demostrar, de la manera més sòlida possible, que la primera hipòtesi no és bona. Però, abans de fer això, tenim un repte major: fer madurar el concepte de cultura lliure. Aquesta maduració ha de començar per l’elaboració d’una bona definició, tal com passa amb el programari lliure.

Tenir molt clar de què parlem és vital, perquè si, a partir de la definició, deduíssim que és suficient llicenciar les obres amb llicències de Creative Commons, o compatibles, no podríem mai demostrar que la primera frase és falsa, de fet, seria certa. En aquest sentit, David de Ugarte va fer una afirmació molt interessant, que es resumeix en que en aquest debat, els defensors de la primera afirmació tenen raó, tal com els defensors de la segona, perquè ambdós treballen sobre conceptes diferents de cultura lliure. De fet, la diferència entre les dues posicions esmentades rau precisament en les respectius conceptes de cultura lliure i no pas en la seva relació amb el programari lliure, tal com havíem dit abans. En el mateix article, David argumenta que la cultura s’ha de treure de damunt el concepte de “propietat intel·lectual” tot indicant el camí cap a una idea més clara de la cultura lliure, camí que és desenvolupat en un segon article on tracta com seria el món del cinema si no existís el copyright.

La conclusió és que tenim molt de treball, i molt difícil, al davant. En primer lloc hem de fer una definició clara i operativa de “cultura lliure”. Llavors, a partir d’aquesta definició podrem deduir que el programari lliure és necessari a la cultura lliure, però aquest fet no és central.

Arxivat a articles
Etiquetes: devolucionisme