Acabo de llegir dos articles d’Andrew Orlowski [1] [2] que m’han disgustat bastant.

En el debat sobre copyright i cultura sempre hi ha present la remuneració dels autors, fet que em disgusta molt. Mireu el discurs de RMS. És per ell central la remuneració dels programadors? No. Ha estat això una catastrofe? No. Conec unes quantes persones que viuen del programari lliure.

El món és ple de gent creativa en molts sentits. El carrer és ple de gent capaç de trobar maneres, més o menys sofisticades, més o menys directes, de guanyar diners en qualsevol situació. Si s’ha creat un model econòmic profitós sobre el programari lliure, per què no ha de passar amb l’art lliure?

Creiem en la creativitat! El món és ple de ments inquietes. Deixem el paternalisme de banda, alguns artistes fracassaran en un món copyleft, però molts d’altres trobaran el seu camí i la societat ho agrairà.

[1] On Creativity, Computers and Copyright
[2] This Commons Just Isn’t Creative

La innovació és un concepte que em fascina. D’un costat sembla molt senzill, innovar no és més que crear alguna cosa que ningú no ha creat abans. D’altra banda, la innovació és un acte que escapa completament dels marcs racionals. Per exemple, en el cas científic, no hi ha cap mètode que ens descrigui com crear noves teories, simplement arriben, de manera irracional i incomprensible, a la ment dels seus creadors.

Per l’art, la innovació també és fonamental. El bon art ha de ser innovador, ja que no té sentit copiar, avui en dia, els grans mestres d’abans. Només té sentit inspirar-se en ells per innovar. Si no és així, no es fa art, es fa artesania.

Us demanareu a què ve tot això. Fa uns mesos em demanava si el programari lliure és necessari a la cultura lliure. La innovació ens dóna un pista.

Per començar classificarem la innovació artística en dos tipus. Per un cantó tenim la innovació purament artística, és a dir, aquella que és capaç de crear nous conceptes artístics amb les eines presents. Però també hi ha un altre tipus d’innovació, aquella que va lligada a la tècnica, és a dir, la innovació de l’artista que entra al seu taller a crear noves eines que li permetran explorar nous camins artístics. Tos dos tipus d’innovació són necessaris.

Aquesta classificació ens permet veure que programari lliure és necessari a l’art lliure. Un art només serà completament lliure si té accés sense restriccions als dos tipus d’innovació. Per tant, l’artista ha de tenir la possiblitat de crear noves eines o de modificar les ja existents. En el cas de l’art creat mitjançant programari, això implica que les eines han de ser lliures: el programari ha de ser lliure.

L’art, per ser completement lliure, ha de tenir la possibilitat d’innovar per la via tècnica. Si ho fa o no, només ha de ser el·lecció del artistes, no dels venedors de programari privatiu.

És impressionant com la Homeopatia, una pseudociència amb tanta base com l’astrologia, s’ha sabut impregnar d’un aire de seriositat i rigorositat. És per això que avui m’ha sorprès, molt positivament, trobar una notícia, a LeMonde, titulada “L’homeopatia seria només un placebo” (llàstima del condicional) perquè la premsa sol ser molt favorable a aquesta pseudociènicia.

Us poso uns quants paràgrafs de la notícia:

La controverse sur l’efficacité thérapeutique de l’homéopathie est relancée. Dans son édition datée du 27 août, l’hebdomadaire britannique The Lancet publie une étude dont les conclusions laissent clairement entendre que cette pratique médicale, mise au point il y a près de deux siècles par l’Allemand Christian Friedrich Samuel Hahnemann, n’aurait pas d’efficacité spécifique et serait, au total, comparable à un placebo.

La question, récurrente, de la réalité et du caractère reproductible ou non des résultats thérapeutiques de l’homéopathie est soulevée depuis plus d’un siècle.

Comment comprendre qu’un milieu très hautement dilué ­ et dont il est parfaitement démontré qu’il ne peut pas matériellement contenir les traces moléculaires d’une substance physiologiquement active ­ pourrait, introduit dans un organisme souffrant, corriger tout ou partie des manifestations pathologiques ? Comment, surtout, faire la part de l’effet placebo, cet effet thérapeutique d’ordre psychologique lié à la prescription de toute substance présentée comme étant un médicament efficace, quand bien même elle ne contient aucune substance pharmalogiquement active ?

Ara que Google està tant de moda deixeu-me que faci un parell de comentaris sobre aquesta corporació.

• Google és molt intel·ligent i sap molt bé què li convé a cada moment. Ara estan creant un estàndard de VoIP i ajudant un altre estàndard de MI, però no perquè sigui fantàstic per la societat, que ho és, sino perquè és la única manera de sanejar el món tecnològic, podrit per Microsoft, i això convé als seus accionistes.
• Google té una virtud que la fa molt potent: mesura molt bé els temps. Fixeu-vos, no té cap pressa, va molt a poc a poc, treu els productes tard i només deixen que s’hi accedeixi per invitació. No tenen cap pressa, però quan és hora de treure cartes, les treuen molt bones. En aquest sentit, pot ser m’equivoco, em recorda molt a Microsoft. Yahoo!, en canvi, crec que no posseeix aquesta virtud.

Google és intel·ligent i potent. Espero que els seus interessos coincideixin amb els de la societat durant molt de temps, al cap i a la fi, ara estan obligats a innovar i innovació vol dir revolució. Algun dia, però, caldra enfonsar-los.

Si es compleix tot el que diu Google aquí, Google Talk és una gran passa cap al bon camí:

• Client Choice
• Service Choice
• Platform Choice

I tot això per al text (usant Jabber) i la veu - quan publiquin les especificacions del seu protocol, que ho faran. Un gran pas cap a la racionalització de les comunicacions en temps real per internet, per fi tindrem missatgeria instantània tan lliure com el correu electrònic. Sembla mentida que sigui una Megacorp qui ens ajudi de manera tan definitiva en aquesta batalla.

Per cert, tal com vaig dir, clarament aquest serà el cop de gràcia a Skype, que durarà un temps encara però agonitzant (si no canvia a un protocol obert). Vaig dir que Skype moriria degut a un protocol obert o a una Megacorp. Al final seran les dues coses a la vegada.

Gràcies Google!

Actualització: Sembla que Skype s’està adonant de la situació, però una obertura parcial no és suficient.

Last.fm

Em té sense paraules. Simplement al·lucinant! Té tot el que tenia Orkut, però molt més ben fet, molt més obert i amb la música com factor unificador. Simplement brutal…

Que tremolin els intermediaris! Ja no els necessitem!

Slashfan writes “It has been widely reported all over the Internet that it is extremely easy to get the Intel port of OS X to run on regualar PC boxes. Some of the hackers are running the tweaked version of the operating system on their PCs natively.” Pardon my skepticism ;)

Re:Ummm (Score:4, Informative)
by Daniel Wood (531906) on Friday August 12, @04:29PM (#13307063)
(Last Journal: Monday May 03, @09:32PM)
As far as hardware(NIC, SND, 3d acceleration) working, there are some issues. As far as the OS running, no problems.

link

David de Ugarte continua imaginant un món sense copyright i defensant que la cultura lliure ha de donar les mateixes quatre llibertats que dóna el programari lliure. L’article és excel·lent, així que jo només remarcaré un punt.

He sentit moltes vegades que la creació d’una obra literària derivada d’una altra, per exemple, a través de la modificiació o adjunció d’uns versos a un poema no és ètic. Molts, fins i tot defensors del programari lliure, sostenen que no s’hauria de poder fer. Aquesta és la raó de la proliferació de llicències CC que no permeten les obres derivades en els blocs de molts defensors del programari lliure.

La meva resposta a aquesta gent és simple: les lleis actuals de propietat intel·lectual permeten les obres derivades, però molts anys després de la mort de l’autor. Modificar la Íliada és molt ètic. Doncs també és ètic crear obra derivada a partir de Harry Potter.