La innovació és un concepte que em fascina. D’un costat sembla molt senzill, innovar no és més que crear alguna cosa que ningú no ha creat abans. D’altra banda, la innovació és un acte que escapa completament dels marcs racionals. Per exemple, en el cas científic, no hi ha cap mètode que ens descrigui com crear noves teories, simplement arriben, de manera irracional i incomprensible, a la ment dels seus creadors.

Per l’art, la innovació també és fonamental. El bon art ha de ser innovador, ja que no té sentit copiar, avui en dia, els grans mestres d’abans. Només té sentit inspirar-se en ells per innovar. Si no és així, no es fa art, es fa artesania.

Us demanareu a què ve tot això. Fa uns mesos em demanava si el programari lliure és necessari a la cultura lliure. La innovació ens dóna un pista.

Per començar classificarem la innovació artística en dos tipus. Per un cantó tenim la innovació purament artística, és a dir, aquella que és capaç de crear nous conceptes artístics amb les eines presents. Però també hi ha un altre tipus d’innovació, aquella que va lligada a la tècnica, és a dir, la innovació de l’artista que entra al seu taller a crear noves eines que li permetran explorar nous camins artístics. Tos dos tipus d’innovació són necessaris.

Aquesta classificació ens permet veure que programari lliure és necessari a l’art lliure. Un art només serà completament lliure si té accés sense restriccions als dos tipus d’innovació. Per tant, l’artista ha de tenir la possiblitat de crear noves eines o de modificar les ja existents. En el cas de l’art creat mitjançant programari, això implica que les eines han de ser lliures: el programari ha de ser lliure.

L’art, per ser completement lliure, ha de tenir la possibilitat d’innovar per la via tècnica. Si ho fa o no, només ha de ser el·lecció del artistes, no dels venedors de programari privatiu.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati