Sarko fuig cap endavant! Quin boig!

LE MONDE

M. Sarkozy demande l’expulsion des étrangers impliqués dans les violences urbaines

A l’Assemblée nationale, le ministre de l’intérieur a démandé l’application de cette mesure expéditive à l’encontre des personnes étrangères impliquées dans les violences urbaines. Il a fait cette déclaration alors qu’il s’était prononcé pour l’abrogation de la double peine.

Reconec que sempre havia dit que Sarkozy tenia una virtud molt important, malgrat el populisme: la seva capacitat de rompre amb el monolític món d’idees pre-concebudes de les elits franceses. Això, per mi, significava molt en un moment en que França està en plena crisi degut, en part, a la fe cega en un paradigma caduc.

Malauradament, però, la fugida cap endavant d’aquest home, deguda, probablement, al fet de no poder suportar la pèrdua de cuota de pantalla de les darreres setmanes, m’ha tret la bena dels ulls. Aquest home és un incendiari, un racista d’idees clares, un neocon que vol solucionar els problemes d’un cop i per sempre. Un perill públic, vaja. Cal que algú li expliqui que quasi cap estranger ha cremat cotxes?

Sabeu què significa això? És difícil que, tal com estan les coses ara, França surti del pou. Ja no hi queda ningú. Els populistes s’estan cruspint el Partit socialista, l’UMP, el partit del govern, està governant de manera extremament irresponsable, l’UDF… bé, que n’hem de dir,… I els altres? Ultres. Qui diria que estem parlant de França, sembla més bé una República sud-americana.

El cas espanyol no és gaire millor. Espanya és un país que encara no ha assumit la seva diversitat interior i, en general, no té cap voluntat de fer-ho. De fet, probablement ja és massa tard, per exemple, cada cop són més els catalans que creuen que no val la pena l’Espanya plural i que més val tirar per la via independentista. En aquesta situació, com assumirem que les segones i terceres generacions d’inmigrants són tan espanyols (o balears, o catalans) com nosaltres? A més, la vida política és d’una pobresa extrema. Zapatero és un mediocre que va arribar a la direcció del partit com qui guanya la loteria, i el dirigeix en un equilibri molt inestable. El partit popular, teledirigit per la caverna aznariana es llança cada com més al discurs populista del cor i la pàtria. En resum, tenim una classe política mediocre, maniquea i irresponsable que està fent prou punts per seguir un camí, diferent, però anàleg al francès.

Crec que és en aquest moment que cal recordar l’article de Mario Vargas Llosa, “Voluntad de Morir“. La democràcia que hem rebut no té garantia eterna, ens l’hem de guanyar. És en els moments difícils que hem de prendre consciència de la nostra capacitat de transformar el món, no pot ser que deixem el futur en mans de populistes irresponsables. La nostra generació, té la obligació de guanyar-se la democràcia i, clarament, ho podem fer. Malgrat els populistes i els irresponsables.

Arxivat a articles
Etiquetes: França, Política/País/Món, Retalls