Després de la meva navegació diària per la blogosfera, no puc estar-me de fer-vos tres petits comentaris.

El primer és sobre la fam al món, l’excusa perfecta per no actuar i deixar les coses tal com són. Diu Ryan al bloc de 37signals, Signal vs Noise:

While the $100 laptop is nice and all, I can’t help thinking the third world has bigger problems. Like, oh I don’t know, overpopulation, starvation, and disease?

La meva resposta (als comentaris de la nota) és simple i clara

This is the perfect excuse for people that do not want to try to change the statu quo.

It is very difficult to erradicate famine, but doing anything else instead of trying to erradicate it, is not moral → We do nothing.

It is usual to listen to people saying, “why are you investing so many effords to introduce free software in third world countries? Maybe it would be better to try to erradicate famine”.Meanwhile, Microsoft is doing mafia-lobbying to impose his own non-free software.

Després d’escriure el comentari he vist aquesta notícia a WorldChanging. Prou eloqüent…

El segon comentari que us volia fer és sobre l’agenda de la premsa. Tal com comenta en Lobo, l’agenda de la premsa és molt curiosa i, normalment, no respon a les necessitats d’informació del poble, malgrat la gent d’aquest món s’ompli la boca de democràcia. Per sort, tenim els blocs que van per lliure i informen — i desinformen, com els diaris — al ritme que més els ve de gust, amb tota llibertat. Llegiu, per favor, la nota den Lobo.

El darrer comentari que us volia fer és arrel de la darrera nota del meu pare al seu bloc. Mentre la llegia m’he demanat quina seria la feina de ZP si el Parlament espanyol fos tan democràtic com l’Israelià. No hem d’oblidar que el parlament d’Israel és un lloc on només sobreviuen els bons negociadors, els equilibristes i on la paraula del poble sona ben forta. És a dir, és un parlament que compleix amb escreix el deure de controlar el govern, ja que sempre el té agafat per allà on fa més mal.

És evident que a ZP se l’haurien menjat els cocodrils. Què passaria amb els altres líders i diputats? No vull ni pensar-ho… quina escabatxina!

Actualització: Afegeixo un article d’Open Democracy que té a veure amb la crítica que fa Postman de la burocràcia com a eina per evitar responsabilitats: Evidence-based policy and democracy.

There is an important dimension to democracy that the evidence-based policy movement appears to miss. Democracy is not just about the desirability or otherwise of outcomes, but about the mechanisms used to select and achieve them. The government, bewildered that measured improvements in public services have not been noticed by the public, and that measured falls in crime have been accompanied by increased fears of crime, then tends to blame the media for excessive pessimism. But when policy is constructed and evaluated by anonymous statisticians, one cannot assume the public will share the government’s assessment of it. In politics, it is not enough for something simply to be the best option; people must reach agreement that it is the best option, a process which then becomes constitutive of that option’s value.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati