Aquest cap de setmana de neu i pluja he aprofitat per repassar el dial de televisió digital que, gràcies a un magnífic aparell USB, puc veure amb el meu ordinador. En una de les cadenes que no havia sintonitzat mai, Direct8, he pogut veure un debat sobre darwinisme, evolució, religió, etc.

En aquest debat era obligatòria la presència d’un científic. Malauradament, ésser bon científic no implica necessàriament ésser bon comunicador, de manera que ha caigut en molts dels paranys del representant de “l’anti-darwinisme”, el qual ha fet demagògia de manera brillant.

Una tècnica molt emprada pels demagogs és dir que defensen els valors, que en realitat no comparteixen, per tal de diluir-los i aplanar el terreny a les seves vertaderes idees. En el cas de la política espanyola, els més radicals del PP són els que amb més fervor diuen defensar els valors constitucionals, però tots sabem que, en realitat, a la seva agenda no hi ha escrits ni estat de les autonomies, ni pluralitat, ni convivència. En el debat del darwinisme passa quelcom molt semblant. Els fonamentalistes religiosos, per aplanar el seu camí, donen corda a tota una sèrie de teories que, imitant el llenguatge de la ciència, introdueixen conceptes perillosos per aquesta. Moltes d’aquestes teories no són anti-evolucionistes, però tan se val, en aquests moments, pel fonamentalista, l’important és fissurar l’edifici de la ciència per, desprès, en un futur més o menys llunyà, introduir de manera més oberta la seva vertadera visió del món. Un exemple claríssim és la pàgina de la Intelligent Design Network que diu:

We believe objectivity in the institutions of science, government and the media will lead not only to good origins science, but also to constitutional neutrality in this subjective, historical science that unavoidably impacts religion. We promote the scientific evidence of intelligent design because proper consideration of that evidence is necessary to achieve not only scientific objectivity but also constitutional neutrality.

L’únic objectiu d’aquesta declaració és confondre a la gent poc i mal informada. És curiós perquè aquest paràgraf s’assembli tant als arguments de “neutralitat tecnològica” que empra Microsoft. Tots els demagogs empren les mateixes tècniques.

És per això que des del camp de la ciència no s’han de cometre certes errades. És evident que és molt difícil separar conviccions personals del propi treball científic, al cap i a la fi, els científics son també persones. Així, molt sovint, s’ha volgut que la ciència doni respostes en àmbits fora del seu radi d’acció. Diu Neil Postman a Technopoly,

[Scientism] It is the desperate hope, and wish, and ultimately the illusory belief that some standardized set of preocedures called “science” can provide us with an unimpeachable source of moral authority, a suprahuman basis for answers to questions lie “What is life, and when and why?” “Why is death, and suffering?” “What is right and wrong to do?” “What are good and evil ends?” ” How ought we to think and feel and begave?”

Per tant, hem d’anar molt alerta en no caure en el “cientisme”, no s’ha de fer pensar que hi ha conflicte entre física i meta-física,perquè no és així. Ciència i religió no són incompatibles. El que digui el contrari és un fonamentalista, o bé religiós, o bé ateu. La teoria de l’evolució de les espècies no és incompatible amb l’existència d’un ésser creador, al cap i a la fi, sempre es podrà argumentar que aquest va crear l’Univers, incloses les seves lleis. Per exemple, des del catolicisme s’ha dit que Déu “acompanya” l’evolució. La ciència mai podrà trobar evidència d’aquest acompanyament, com tampoc trobarà mai evidència de l’amor de Déu.

En el debat televisiu d’avui, la persona que ha treballat més i millor per separar la ciència de la religió ha estat el teòleg catòlic Jacques Arnould. Aquest, molt brillantment, ha treballat per anular la perillosa mescla de conceptes del demagog “anti-darwinista”. El teòleg ha fet veure al públic que la ciència té un camp d’acció molt determinat i que la religió en té un altre de ben diferent, i també ha insistit molt en que no s’han de mesclar conceptes, ja que és d’aquí d’on prové el perill.

M’alegra molt que una persona profundament religiosa hagi defensat tan bé la ciència i la raó.

A Météo France tothom en parlava, aquest seria un cap de setmana de neu a la plana tolosana. I, efectivament, a mitjanit, quan vam acabar el sopar de joves esperantistes (això mereix una altra nota … ;-) ) els primers flocs van fer aparició. Vaig anar a dormir ben il·lusionat i, aquest matí, no hi ha hagut decepció, en pujar la persiana m’he trobat amb una ciutat canviada, excepte el riu, tot era diferent, tot era blanc!

Més fotografies

I also would like to have a Reddit on politics. But to tag articles is not the solution, I think it would be better to create a new and parallel site, with its own community interested on politics. This new and different community would be very depend on the first users, so it would not be strange to see two new Reedit like sites on politics, one liberal, the other republican.

Some days after I wrote this paragraph, reddit introduced comments. I must confess that I feared reddit creators would introduce a bunch of unnecessary web 2.0 features. Fortunately comments are working quite well and, what is more important, they are almost invisible for the person that doesn’t want to use them. In fact, from my point of view, what makes reddit better than digg, apart from the voting system, is simplicity and unobtrusiveness. Reddit is so simple and efficient that allows us to feel well when procrastinating. But, if my fears have been fading slowly during the last four weeks, they disappeared completely when the “not safe for work” reddit was created. This is, in fact, a parallel site devoted to another subject, adult content in this case. Instead of introducing tags, that in this case would harm the necessary homogeneity of the community, reddit is creating new subject-oriented sites, which is what I asked for in my previous post about reddit. I would like to thank the reddit team for having taken this appropriate decisions instead of introducing all those features expected by the web 2.0 “experts”.

Related posts:

• Why Reddit doesn’t need tags
• Why I preffer Reddit to Digg

Avui és Sant Antoni, diada de Menorca, i per celebrar-ho Google ha federat la xarxa de Google Talk amb la resta del món XMPP, és a dir, la xarxa de Google Talk i la de Jabber són la mateixa! No oblidem que Google fa poc també va alliberar el protocol de veu (Jingle). En altres paraules, les eines per desenvolupar un mercat lliure i descentralitzat de la missatgeria instantània i de la veu sobre IP ja són disponibles. Ara ja només cal esperar que els emprenedors i la competència facin la seva feina. :-)

L’únic dolent és que ara he de decidir amb quin compte de Jabber em quedo, amb el de GTalk, amb el de PuntBarra o amb els dos?

Notes relacionades:

• Volem protocols oberts: abandonem Skype
• Google Talk. Sembla que va pel bon camí
• Jingle, VoIP lliure

Diu Francesc Amat al seu bloc:

Tinc la impressió que va passar desapercebut, però l’altre dia el diari “El Pais” publicava un article important escrit per diferents líders de la socialdemòcracia europea (entre ells Massimo D’alema, Dominique Strauss-Kahn o Diego López Garrido). L’article reclamanva una nova empenta de l’esquerra en el procés de construcció econòmic i polític d’Europa. Una empenta que només és possible des dels partits socialdemòcrates, els que justament estaven pel “Sí” en els referèndums, perquè sembla que tots els altres o bé es resignen amb la paràlisis actual o bé són incapaços d’oferir un projecte alternatiu.

D’aquesta frase em molesten dos punts: Ni els socialistes francesos estaven pel SÍ ni tampoc tenen un projecte alternatiu.

Strauss-Kahn, s’ho hauria de fer mirar, sap molt bé que quasi la meitat dels militants del seu partit van votar NO i que la gran majoria dels votants socialistes francesos també van votar NO. Un NO del populisme, de la por i de l’egoïsme.

I les coses clares, els socialistes i els democristians europeus són ambdós ben culpables del que ens passa (això és quasi culpar tota la classe política europea, glups). Ells són els que no han fet res per democratitzar les institucions, ells són els que no van moure una pestanya per defensar que la Constitució fos redactada per unes corts constituents i no un club tancat de “savis” liderat per l’innovador Giscard. Ells són els que no saben què fer per treure el tren de la Unió del fang.

Perdona que sigui pessimista, però cal que els europeistes com tu i jo mirem la Unió amb realisme. Que no ens venguin la moto ara, per favor. Els defensors del Sí, tant a Espanya com a França, van fer una campanya lamentable, mirall de les idees “innovadores” que tenen per a la Unió.

Notes relacionades:

• Falsos debats, democràcia inútil
• Un NO conseqüència d’una cadena d’irresponsabilitats
• Els nous populistes

Mise à jour (5/11/2006):

Chez Ubuntu Edgy tout est plus facile car la version de Kaffeine de cette distribution fait tout ce qu’il faut faire de façon automatique. Simplement, il faut brancher le Terratec, il faut démarrer Kaffeine et le programme va nous guider… Facile!

Hier, au Carrefour, j’ai trouvé un décodeur de Télévision Numérique Terrestre USB à 100€ sur la boîte duquel il y apparaissait un joli Tux :-) C’était la bonne occasion d’acquérir une TV, car depuis que je suis en France je n’en ai jamais eu. L’appareil est un Terratec Cinergy T2, petit et beau.

Chez moi j’ai un ordinateur portable IBM R51 avec Ubuntu 5.10 (Breezy). Mon kernel est le 2.6.12-10-686. Heureusement avec ce système il ne faut presque rien faire pour pouvoir regarder la TNT! Malheureusement, j’ai appris ça après quelques heures de bidouillage avec le système

Quand le décodeur est branché sur la prise USB rien ne se passe, ce qui est déconcertant. Côté décodeur l’unique DEL ne s’allume pas et côté ubuntu, rien non plus. Cependant, avec le Device Manager (System>Administration>Device Manager), j’ai vu que le système l’avait bien détecté.

Mon erreur a été de penser qu’avec les programmes de TV traditionnels, comme “xawtv” je pourrais voir la TNT, mais, ce ne pas le cas car le signal de la TNT n’est pas un signal de télévision, c’est, en fait, un stream mpeg 2, donc il faut utiliser des programmes tels que “mplayer”, “vlc”, “xine”,”kaffeine” ou “totem”.

Donc, la recette est la suivante:

1. Packages

Pendant mon bidouillage j’ai installé les packages suivants, je crois que les deux sont nécessaires:

sudo apt-get install dvb-utils dvbstream

Pour voir la télé j’utilise “gxine”, donc

sudo apt-get install gxine

2. Configuration des canaux

La seule vraie manipulation qu’il faut faire est de configurer les canaux. C’est à dire créer le fichier channels.conf.

Pour cela, j’ai télecharché ce fichier qui contient des fichiers “fr-Toulouse”, “fr_Paris”,… J’habitte à Toulouse, donc, pour configurer les canaux j’ai du lancer la commande suivante:

scan fr-Toulouse > ~/.xine/channels.conf

Si vous n’avez pas de répértoire ~/.xine il faudra le créer (mkdir ~/.xine) ou lancer `gxine` une fois pour qu’il le crée automatiquement.

3. Regarder la TNT

Finalement, pour regarder la TNT il faut lancer “gxine” et dans le menu File choisir DVB. La liste des canaux est dans la playlist, qui s’ouvre à travers le bouton qui se trouve à droite du stop.

Pour plus d’info vous pouvez aller sur les deux meilleures pages francophones sur le sujet:

• La TNT sous GNU/Linux
• Franck Barbenoire

Quines són les empreses joves amb més influència sobre la societat?
Empreses com Google. No?

I quin tipus de gent contracten les empreses com Google?
Estudiants de doctorat en temes relacionats amb les noves tecnoligies i joves emprenedors tecnòfils amb molt de talent.

De quin sexe són la majoria de tecnòfils?
Clarament, la majoria són homes.

Està perdent la dona, de nou, la oportunitat de participar en els principals vectors de canvi de la societat?

Aquest és un tema que em preocupa molt i crec que valdria la pena que tractessim des dels nostres blocs. Falla el meu raonament?

Un dels greus problemes de la “guerra” de la propietat intel·lectual és que els legisladors no actuen amb imaginació, en general es dediquen a escoltar la veu dels grups de pressió i actuen amb por.

A França però sembla que hi ha una mica d’imaginació. S’està proposant una llicència global, és a dir, els internautes pagarien un cànon a les entitats gestores dels drets (SGAE i altres) i podrien compartir la música lliurement.

Crec que aquesta mesura s’ha de rebre amb esceptisisme, no m’agrada que tota la cultura passi per mans de les entitats, però almenys és la primera proposta que veig que, venint del bàndol de les entitats gestores, no criminalitza els amants de la música.

Avui al diari francès Le Monde s’ha publicat un article sobre la llicència global signat per representants de les gestores. A continuació us resumeixo els punts claus en català i després trobareu el text integral en francès.

• En un context de repressió l’Assemblea nacional francesa ha legalitzat el P2P i ha ratificat [d’això no n’estic segur Elle a ainsi entériné le premier volet de la licence globale optionnelle] el primer punt de la llicència global.
• Aquesta llicència permetria la descàrrega de música i que els músics ingressessin diners.
• Alguns artistes amb contracte d’exclusivitat amb les multinacionals s’han oposat a aquesta llicència
• La majoria de músics, en canvi, estarien d’acord amb una mesura com aquesta
• En aquest marc hi ha dues grans propostes. La primera és la de venta controlada de música via internet [suposo que es tracta del DRM]. Aquests sistema només beneficia quatre grans multinacionals. Per altre banda la llicència global beneficiaria a la majoria dels músics.
• Alguns han dit que aquesta mesura sovietitzará la cultura. Els autors defensen que no és així, que hi ha suficient tecnologia com per mesurar bé el que s’intercanvia a les xarxes p2p i que tothom cobraria el que li pertocaria.
• Aquesta llicència no disminuiria els ingressos tradicionals. Els que intercanvien música també són els que la compren. Els seus costums no canviariesn

Tot això sona millor del que hem sentit. Però hem d’estar alerta. Aquesta és la proposta de les entitats gestores, és evident que una mesura així els donaria molt de poder, en detriment de les multinacionals. Noves tecnologies, noves estructures de poder.

Qui a peur d’Internet ? Pas les artistes, par Philippe Ogouz et François Lubrano
LE MONDE | 09.01.06 | 13h26 • Mis à jour le 09.01.06 | 19h22

Dans un contexte où protection des droits d’auteur rime souvent avec “répression”, l’Assemblée nationale a, contre toute attente, adopté un amendement confirmant la légalité du téléchargement sur les réseaux de “pair-à-pair” (peer-to-peer). Elle a ainsi entériné le premier volet de la licence globale optionnelle. Cette licence, soutenue par les sociétés d’artistes que nous présidons, est dite “globale”, car elle est destinée à permettre à la fois le téléchargement d’oeuvres sur Internet, mais aussi une rémunération versée aux créateurs (second volet, non encore discuté).

Quelques artistes, en contrat d’exclusivité avec les multinationales de la musique, ont exprimé leur opposition à cette licence. Ils font partie de nos sociétés. Nous respectons leur parole, nous pensons toutefois qu’elle est loin de refléter la complexité des enjeux de ce débat.

L’enquête Ipsos/Adami de juin 2005 montre que 82 % des artistes de la musique sont d’accord avec une solution du type licence globale sur Internet. En outre, la pétition de la Spedidam contre la poursuite des internautes, et en faveur d’une licence globale, a recueilli 13 461 signatures d’artistes, constatées par huissier en décembre 2005.

Ainsi, face à une révolution technologique qui bouleverse durablement les conditions d’accès aux biens culturels, deux conceptions s’opposent.

D’un côté, le projet de loi du gouvernement, qui propose d’instaurer un cadre juridique pour la distribution contrôlée, sur des sites payants, d’oeuvres protégées par des dispositifs techniques. Ce projet, qui vise à maximiser les revenus des ventes de disques et du téléchargement payant, va dans le sens du contrôle de la diffusion par quatre multinationales.

Les vedettes qui se sont exprimées contre la licence globale font partie des rares artistes interprètes qui perçoivent une part conséquente des revenus issus de la vente des disques et dans, une moindre mesure, du téléchargement commercial. En réalité, beaucoup d’autres artistes, bien que sous contrat d’exclusivité avec leur maison de disques, n’en obtiennent qu’une portion congrue. La majorité des artistes interprètes qui n’ont pas le statut de “vedettes”, ne touchent rien. Mieux, l’industrie leur demande souvent de céder tous leurs droits en contrepartie d’un salaire forfaitaire.

De l’autre côté, la licence globale propose une solution de légalisation des échanges entre particuliers en contrepartie d’une redevance mensuelle, payée par l’internaute et reversée aux auteurs, artistes interprètes et producteurs. Cette approche, grossièrement caricaturée par ses détracteurs, est tout sauf une “légalisation du piratage” et encore moins une apologie de la gratuité.

Elle permettrait aux internautes, dans un cadre légal, de télécharger et d’échanger des fichiers à des fins non commerciales, en contrepartie du paiement d’une redevance. Elle permettrait également d’apporter une rémunération complémentaire aux artistes interprètes, aux auteurs et aux producteurs.

Bien loin d’une “soviétisation” de la culture annoncée par quelques-uns, la répartition de ces sommes est possible. La mesure de l’audience des oeuvres sur les réseaux peer-to-peer est techniquement réalisable sans “flicage” des internautes. Plusieurs entreprises possèdent déjà ce savoir-faire. L’analyse de serveurs spécifiques sur lesquels les oeuvres échangées sur Internet sont temporairement stockées permet d’obtenir un échantillon très représentatif des contenus, sans avoir besoin d’identifier les internautes. Les plus gros bénéficiaires de la licence globale seraient logiquement les artistes aux oeuvres le plus échangées, sans que les autres artistes soient oubliés. Par ailleurs, 25 % des sommes perçues seront affectés aux aides à la création et au spectacle vivant (concerts, festivals, formation…). En permettant de financer encore plus de spectacles, la licence globale sera un ballon d’oxygène pour l’emploi artistique.

Enfin, nous souhaitons répondre à une objection majeure : la crainte d’une substitution des revenus de la licence globale à ceux des autres exploitations commerciales. Rappelons que le premier objectif de la licence globale est de rémunérer ces échanges pour lesquels aujourd’hui les artistes ne touchent rien. Elle propose ainsi de réintroduire un consentement à payer pour l’échange des oeuvres sur Internet, jusque-là pratiqué sans contrepartie financière. De nombreuses enquêtes, montrent que ceux qui pratiquent le peer-to-peer sont aussi ceux qui achètent des disques et vont au concert. Une étude Médiamétrie effectuée pour la Spedidam en octobre 2005 démontre qu’une licence globale optionnelle ne changerait quasiment rien au comportement d’achat des internautes.

A tous ceux qui se sentent concernés par la position et la rémunération des artistes dans le monde numérique, nous proposons une image : celle de la scène finale d’un grand opéra, où premiers rôles, solistes, orchestre, chef, choeurs, étoiles, danseurs… participent à la même et grande harmonie. A un moment de l’histoire où l’on n’a jamais écouté autant de musique ni regardé autant de films. Nous nous battons pour des solutions qui garantissent une juste part à chacun et qui organisent une solidarité entre tous.

Philippe Ogouz, président de l’Adami (Société civile pour l’administration des droits des artistes et musiciens interprètes).

François Lubrano, président de la Spedidam (Société de perception et de distribution des droits des artistes interprètes de la musique et de la danse).

Article paru dans l’édition du 10.01.06

Seguint n’Òscar i en Benjamí he redireccionat els fils RSS cap a Feedburner, així podré saber quants sou els que em seguiu.

Assegureu-vos que esteu subscrits a

http://bits.quintanasegui.com/feed

si alguna cosa no va bé, aviseu-me, per favor.

Un dels temes estrella de les converses nadalenques ha estat la llei que des d’aquest any regula l’acte de fumar en els espais públics. Ara, els militants anti-tabac es senten molt més forts i fan sentir molt més la seva veu, els fumadors, en canvi, es queixen de la persecució legal i social que pateixen. Jo, que no sóc fumador, no puc estar content per cap de les dues posicions perquè, en realitat, aquesta llei amaga un doble fracàs. Per un cantó, molts fumadors no són capaços d’entendre que fumant en espais públics molesten i perjudiquen la salut de tercers, per altra banda, el fet que s’hagi de legislar l’acte de fumar és una mostra més de l’infantilisme de la societat que, lluny d’emancipar-se, plora als braços de l’estat reclamant que aquest solucioni tots els seus problemes. Sembla mentida que l’estat hagi d’imposar per llei normes que haurien de romandre en el camp de la bona educació.

Certament és molt trist que s’hagi de legislar l’acte de fumar però, la veritat és que fins ara era quasi impossible anar a un bar o cafè sense haver de respirar el fum del tabac (la llei no canviarà gaire aquesta realitat). Aquest fum no només provoca l’irritació dels ulls, dificulta el respirar i impregna la roba d’una pudor mala de suportar, sinó que, a més, perjudica la nostra salut. Molts fumadors es neguen a entendre-ho i es recolzen en una mala tradició per fumar a tort i a dret obligant a la majoria a respirar el seu fum. Una minoria està limitant seriosament el dret de la majoria de viure amb salut.

Des de les institucions s’està insistint molt en el fet que el tabac és dolent per a la salut. A mi, però, m’agradaria insistir també en el fet que el tabac, per ser adictiu, limita les llibertats individuals. Així, només unes poques cigarretes es fumen en llibertat, les primeres, la resta es fuma per no patir la síndrome d’abstinència. Crec que és molt important explicar als joves adolescents que comencen a fumar — que ho solen fer per raons d’imatge o per sentir-se més grans i, quina paradoxa, més lliures — que quan encenen les primeres cigarretes estan signant un contracte amb la indústria del tabac que serà molt llarg i molt difícil de rescindir. Òbviament, aquest contracte nomes beneficiarà una de les parts. Com a defensor de les llibertats em repugnen aquest tipus de contractes.