Diu Francesc Amat al seu bloc:

Tinc la impressió que va passar desapercebut, però l’altre dia el diari “El Pais” publicava un article important escrit per diferents líders de la socialdemòcracia europea (entre ells Massimo D’alema, Dominique Strauss-Kahn o Diego López Garrido). L’article reclamanva una nova empenta de l’esquerra en el procés de construcció econòmic i polític d’Europa. Una empenta que només és possible des dels partits socialdemòcrates, els que justament estaven pel “Sí” en els referèndums, perquè sembla que tots els altres o bé es resignen amb la paràlisis actual o bé són incapaços d’oferir un projecte alternatiu.

D’aquesta frase em molesten dos punts: Ni els socialistes francesos estaven pel SÍ ni tampoc tenen un projecte alternatiu.

Strauss-Kahn, s’ho hauria de fer mirar, sap molt bé que quasi la meitat dels militants del seu partit van votar NO i que la gran majoria dels votants socialistes francesos també van votar NO. Un NO del populisme, de la por i de l’egoïsme.

I les coses clares, els socialistes i els democristians europeus són ambdós ben culpables del que ens passa (això és quasi culpar tota la classe política europea, glups). Ells són els que no han fet res per democratitzar les institucions, ells són els que no van moure una pestanya per defensar que la Constitució fos redactada per unes corts constituents i no un club tancat de “savis” liderat per l’innovador Giscard. Ells són els que no saben què fer per treure el tren de la Unió del fang.

Perdona que sigui pessimista, però cal que els europeistes com tu i jo mirem la Unió amb realisme. Que no ens venguin la moto ara, per favor. Els defensors del Sí, tant a Espanya com a França, van fer una campanya lamentable, mirall de les idees “innovadores” que tenen per a la Unió.

Notes relacionades:

• Falsos debats, democràcia inútil
• Un NO conseqüència d’una cadena d’irresponsabilitats
• Els nous populistes

Arxivat a articles
Etiquetes: Europa, França