Aquest cap de setmana de neu i pluja he aprofitat per repassar el dial de televisió digital que, gràcies a un magnífic aparell USB, puc veure amb el meu ordinador. En una de les cadenes que no havia sintonitzat mai, Direct8, he pogut veure un debat sobre darwinisme, evolució, religió, etc.

En aquest debat era obligatòria la presència d’un científic. Malauradament, ésser bon científic no implica necessàriament ésser bon comunicador, de manera que ha caigut en molts dels paranys del representant de “l’anti-darwinisme”, el qual ha fet demagògia de manera brillant.

Una tècnica molt emprada pels demagogs és dir que defensen els valors, que en realitat no comparteixen, per tal de diluir-los i aplanar el terreny a les seves vertaderes idees. En el cas de la política espanyola, els més radicals del PP són els que amb més fervor diuen defensar els valors constitucionals, però tots sabem que, en realitat, a la seva agenda no hi ha escrits ni estat de les autonomies, ni pluralitat, ni convivència. En el debat del darwinisme passa quelcom molt semblant. Els fonamentalistes religiosos, per aplanar el seu camí, donen corda a tota una sèrie de teories que, imitant el llenguatge de la ciència, introdueixen conceptes perillosos per aquesta. Moltes d’aquestes teories no són anti-evolucionistes, però tan se val, en aquests moments, pel fonamentalista, l’important és fissurar l’edifici de la ciència per, desprès, en un futur més o menys llunyà, introduir de manera més oberta la seva vertadera visió del món. Un exemple claríssim és la pàgina de la Intelligent Design Network que diu:

We believe objectivity in the institutions of science, government and the media will lead not only to good origins science, but also to constitutional neutrality in this subjective, historical science that unavoidably impacts religion. We promote the scientific evidence of intelligent design because proper consideration of that evidence is necessary to achieve not only scientific objectivity but also constitutional neutrality.

L’únic objectiu d’aquesta declaració és confondre a la gent poc i mal informada. És curiós perquè aquest paràgraf s’assembli tant als arguments de “neutralitat tecnològica” que empra Microsoft. Tots els demagogs empren les mateixes tècniques.

És per això que des del camp de la ciència no s’han de cometre certes errades. És evident que és molt difícil separar conviccions personals del propi treball científic, al cap i a la fi, els científics son també persones. Així, molt sovint, s’ha volgut que la ciència doni respostes en àmbits fora del seu radi d’acció. Diu Neil Postman a Technopoly,

[Scientism] It is the desperate hope, and wish, and ultimately the illusory belief that some standardized set of preocedures called “science” can provide us with an unimpeachable source of moral authority, a suprahuman basis for answers to questions lie “What is life, and when and why?” “Why is death, and suffering?” “What is right and wrong to do?” “What are good and evil ends?” ” How ought we to think and feel and begave?”

Per tant, hem d’anar molt alerta en no caure en el “cientisme”, no s’ha de fer pensar que hi ha conflicte entre física i meta-física,perquè no és així. Ciència i religió no són incompatibles. El que digui el contrari és un fonamentalista, o bé religiós, o bé ateu. La teoria de l’evolució de les espècies no és incompatible amb l’existència d’un ésser creador, al cap i a la fi, sempre es podrà argumentar que aquest va crear l’Univers, incloses les seves lleis. Per exemple, des del catolicisme s’ha dit que Déu “acompanya” l’evolució. La ciència mai podrà trobar evidència d’aquest acompanyament, com tampoc trobarà mai evidència de l’amor de Déu.

En el debat televisiu d’avui, la persona que ha treballat més i millor per separar la ciència de la religió ha estat el teòleg catòlic Jacques Arnould. Aquest, molt brillantment, ha treballat per anular la perillosa mescla de conceptes del demagog “anti-darwinista”. El teòleg ha fet veure al públic que la ciència té un camp d’acció molt determinat i que la religió en té un altre de ben diferent, i també ha insistit molt en que no s’han de mesclar conceptes, ja que és d’aquí d’on prové el perill.

M’alegra molt que una persona profundament religiosa hagi defensat tan bé la ciència i la raó.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati