Normament Google Video em deia que no podia veure els videos des de França, així que mai els havia remenat. Avui m’han funcionat. La primera perla que he trobat és una pel·lícula sobre unes famílies de roms que hackegen Cytroëns Dyana per fer-ne cotxes de transport de material reciclable a l’estil Mad Max. Uns cracks. Aquests cotxes els permeten recollir més material que la competència. La competència fomenta la innovació.

An intimate look at Gypsy refugees in Belgrade suburb who make a living by transfoming Citroen’s classic 2cv and Dyana cars into Mad Max-like recycling vehicles, with which they ollect cardoard, bottles and scrap metal. These modern horses are much more efficient than the cart-pushing competition, but more important - they also mean freedom, hope and style for their crafty owners. Even the car batteries are used as power generators in order to get some light, watch tv and recharge mobiles! Almost an alchemist’s dream come true! But the police doesn’t allways find these strange vehicles funny…

Malauradament això necessita flash :-(

Per tal d’arrencar la conversa, estic iniciant fils de debat. Acabo de publicar un missatge sobre el PageRank, els enllaços, etc. Si tens un bloc, o t’interessen els blocs, passa per BlocCat i comenta el que vulguis o apunta’t directament aquí:

Per què s’ha d’enllaçar i s’ha d’ésser enllaçat

La meva experiència em diu que molts blocaires no són prou conscients
de la importància que tenen els enllaços en aquest món. No són poc
els blocs que escriuen articles sense enllaçar a ningú i esperen amb
els braços creuats que els lectors arribin.

De motivacions per escriure blocs n’hi ha moltes, d’això en podríem
parlar en un altre fil, però, siguin quines siguin, en general ens
interessa que el que hem escrit sigui llegit pel màxim nombre de gent
possible, encara que no sigui el nostre objectiu principal.

Els lectors troben els blocs de quatre maneres principals:

1. Van als blocs que els han recomanat els amics
2. Troben els blocs a centres federadors, com Illencs.com, Més
vilaweb, Balearweb, Formigues Elèctriques … o molts d’altres llocs
que centralitzen xarxes de blocs.
4. Els troben a centres de pings com Catapings.
3. A partir del enllaços d’altres blocs.
4. Recerques a Google o altres cercadors.

En el primer punt no hi podem influir. En el segon sí, és suficient
crear un bloc, per exemple, a vilaweb o crear una xarxa de blocs amb
interessos similars com ara bé Formigues. En el tercer punt és fàcil
influir, només cal fer el “ping” cada vegada que publiquem (no
entraré en detalls).

Els punts més importants i mals d’aconseguir són el 3 i el 4.

Com classifica Google els seus resultats? No entraré en detalls, però
una de les variables més importants és el nombre d’enllaços que
rebem, el famós PageRank. És sensat pensar que els blocs que reben
molts enllaços són interessants. Així Google dóna una puntuació
important a les pàgines que reben molts enllaços. Però no tots els
enllaços són iguals, els enllaços que et fan pàgines que tenen una
bona puntuació són més importants que els que en tenen poca. Això
és així per, entre d’altres coses, evitar que la gent creï pàgines
fictícies amb enllaços. Aquestes pàgines, com no seran interessants,
tindran un pes molt petit.

D’aquesta manera veiem que si volem que els nostres textos surtin ben
classificats als resultats de les cerques hem d’aconseguir que altres
blocs ens enllacin i, millor si els que ens enllacen són “influents”,
és a dir, ells mateixos també reben molts enllaços.

L’única manera d’aconseguir això és ser actiu i participar a les
converses de la xarxa. Si un troba en un bloc un article interessant
que mereix ser comentat, és millor escriure un comentari elaborat en
el teu propi bloc, en el qual enllaçarem l’article original, que
deixar un comentari ràpid al bloc. És probable que l’autor del primer
article detecti el teu article mitjançant serveis com Technorati.com,
o gràcies a un missatge de correu electrònic queli hauràs enviat, i
que et contesti des del seu bloc, tot enllaçant el teu article. Així,
no només hauràs guanyat un enllaç, amb l’augment de puntuació als
cercadors i de visites que això comporta, si no que també hauràs
participat en una reflexió col·lectiva que sol ser sempre més
interessant que els curts i, en general, ànomis comentaris al peu dels
articles.

Sigues actiu, llegeix i enllaça altres blocs, participa dels debats,
interactua i, poc a poc, aniràs recollint enllaços que et permetran
guanyar influència i visitants.

Aquesta no és una tasca fàcil i els resultats solen ser a llarg
terme, però val la pena pensar-hi.

Si teniu dubtes sobre com emprar Technorati o altres eines, no dubteu
en participar d’aquesta conversa.

El perquè de tot plegat
Ja fa uns quants anys que els blocs juguen un rol important a la
societat i, a mesura que el temps avança, el seu impacte creix de
manera exponencial. Els blocs, eines que han donat veu a un gran nombre
de persones que fins ara no havien tingut la oportunitat
d’expressar-se, estan forjant una societat d’igual a igual enfront de
la societat dirigida des de uns pocs mitjans de comunicació de masses.

Els parlants del català vivim en una comunitat lingüística molt
pressionada per les grans llengües que ens envolten i per l’agenda
política dels estats en els quals vivim. Això fa que l’esfera de
blocs en català es vegi molt afectada del que passa a l’esfera
castellana i francesa, sobretot, sense oblidar l’esfera anglesa.

Crec que són moltes les preguntes interessants que ens podem fer sobre
la nostra comunitat de blocs, per exemple, per iniciar una mica el
debat, quina és la topologia de l’esfera de blocs catalana en relació
a la d’altres comunitat lingüístiques? Som una esfera més diluïda
que, per exemple, l’espanyola? De vegades tinc la impressió que els
referents de la majoria de blocs en català són en castellà o en
anglès, de vegades crec que ens llegim poc entre nosaltres i que vivim
molt del que ens ve de fora. Ara bé, aquesta és la visió d’algú que
viu en una esfera molt tecnològica. Pot ser en altres camps, en els
blocs d’economia, política, filosofia, fotografia, etc. la cosa és
diferent.

Sincerament, crec que tenim moltes preguntes a fer-nos i a
contestar-nos i que podem aprendre i divertir-nos molt en aquest
grup/llista.

Dips, blocs o blogs?

Els parlants de les llengües minoritzades ens ho pensem un parell de
vegades abans d’introduir neologismes provinents d’altres llengües.
Sovint preferim cercar paraules ja existents a la nostra llengua o,
fins i tot, en creem de noves. Així, en català diem maquinari, enlloc
de hardware, i els francesos del Quebec diuen baladodifusion, en lloc
de podcast.

En el cas dels blogs, el Termcat va recomanar inicialment l’ús de la
paraula “dip” (diari interactiu personal), però com que molts blocs no
són ben bé diaris, molts tampoc són interactius i, de nou, molts no
són personals, la paraula no ha tingut gaire èxit.

Llavors vam ser molts els que vam pensar que l’analogia amb el bloc de
notes era bona, així que hem emprat “bloc”, mot que ara ja recomana el
termcat.

Ara bé, llegint el bloc den Benjamí Villoslada vaig trobar una nota
[1] que feia referència al bloc del lingüista mallorquí Antoni
Bibiloni que defensava l’ús del molt blog [2].

He de reconèixer que els arguments den Bibiloni no em van acabar de
convèncer i, en conseqüència, he continuat emprant el mot bloc. Ara
bé, només sóc usuari de la llengua, de manera que, després de
parlar-ne aquí, podria adoptar una decisió més definitiva.

Pere

[1] http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/10/22/292/
[2] http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000091.html

Aquest són només un parell d’exemples dels milers de temes interessants sobre els quals podríem parlar i pensar els blocaires que escrivim en català.

Jo visc una blocsfera catalana molt relacionada amb la tecnologia, però crec que ens falten espais on parlar dels blocs amb més transversalitat. Un lloc on els blocaires tecnològics parlem amb blocaires que escriuen sobre economia, política, art,… des d’una perspectiva catalana.

Quina és la situació de l’esfera de blocs catalana? Quins usos fem dels blocs? Els empren les empreses? I les universitats? Quina influència tenen els blocs en el jovent? I en la gent gran? Una pila de temes a tractar.

Si us interessa podeu apuntar-vos a la llista BlocCat passant per la pàgina del grup o enviant un correu electrònic a BlocCat-subscribe [a] googlegroups [punt] com.

Feu-ho córrer!

Angel Sullca me acaba de enviar un enlace a una entrevista a RMS en la que, entre otros temas, se habla de Creative Commons.

Dice RMS:

… people have a tendency to disregard the differences between the various Creative Commons licenses, lumping them together as a single thing. That is as mixed-up as supposing San Francisco and Death Valley have similar weather because they’re both in California.

Some Creative Commons licenses are free licenses; most permit at least noncommercial verbatim copying. But some, such as the Sampling Licenses and Developing Countries Licenses, don’t even permit that, which makes them unacceptable to use for any kind of work. All these licenses have in common is a label, but people regularly mistake that common label for something substantial.

I no longer endorse Creative Commons. I cannot endorse Creative Commons as a whole, because some of its licenses are unacceptable. It would be self-delusion to try to endorse just some of the Creative Commons licenses, because people lump them together; they will misconstrue any endorsement of some as a blanket endorsement of all. I therefore find myself constrained to reject Creative Commons entirely.

Es un placer oír estas palabras. :-)

Enlace relacionado: Creative Commons o abolición de los derechos de autor?

Tot el que fa pudor a masses pot ser molt perillós, així, els mitjans de comunicació de masses, amb la seva estructura extremadament assimètrica, un emissor per milers o milons de receptors, poden crear situacions tan complicades com la de les famoses caricatures del profeta de l’Islam. Llegint el blog den Sombra he trobat una frase il·luminadora.

¿Veis? esto no pasa en la blogosfera, en la cual lo que publica un blogger queda delimitado a su clúster y a los que pueda conectarse

La idea és que és que els blocs formen petites xarxes de reflexió (com les formigues) amb un compromís entre homogeneitat i diversitat suficient per a poder crear debats positius (les xarxes completament homogènies no creen debat, són grups de “teràpia” que viuen més en el món de paper que en els bits). Així, les idees flueixen de clúster en clúster, de grup en grup, creant debat però sense provocar trencadisses. Els blocs permeten la discussió activa, però calmada, que una democràcia productiva necessita. En canvi, els mitjans de comunicació de masses són molt més propensos a tensar la corda, a enflamar la gent i a buidar les paraules de contingut.

Paradoxalment, internet, on tot és a l’abast de la mà, no és un mitjà de comunicació de masses, és un mitjà de comunicació d’igual a igual, on tots parlem i llegim, on les idees flueixen de node a node sense crear conflictes globals.

De ser completament certa aquesta hipòtesi, hauríem de fer el possible per fer arribar les eines tecnològiques que han fet possible la revolució dels blocs a les societats islàmiques que ara es mouen en clau de masses. El “virus” de l’individualisme democràtic ha d’arribar a tots els racons.

Tot això necessita reflexió, però crec que és bastant cert. Estic massa cansat per estar-ne segur.

Vist que el post m’ha quedat imperfecte, us enganxo un paràgraf, també imperfecte, d’un debat sobre les ONGs al qual m’ha convidat un esperantista (per practicar el nostre rústic esperanto). En aquest paràgraf parlo del mateix article de Sombra, però degut a l’aliança dels bloggers alemanys. És per allò que vaig escriure fa un temps, a la xarxa, els individus no són peons de d’estructures jeràrquiques, si no que es mouen lliurement en un mar d’aliances provisionals que pretenen aconseguir objectius concrets.

Saluton,

Mi kredas ke ĉiu sociamovoj gravas por funkciado de demokrataj socioj. Nun eblas NROj ne estus plej bona maniero ĉanĝi nian socion. Bedaŭrinde NROj havas rigidan strukturon, kiun ŝajnas politikaj partioj, ideoj fluas el direktisoj do NROj ne estas bona por liberpensi. Mi preferas diskuti kaj pensi rete, _webloge_. Kiam iom retuloj kongruas pri temo, ili povas agi kune per dumtempa alianco. Fakte, laŭ mia vikpunkto, dumtempaj aliancoj estas sola maniero agi efike sen limigi libera pensado.

En tio artikulo vi povas legi plej pri tio afero. Kaj tie vi trovos ekzemplon pri dumtempa alianco.