Fa uns dies el meu amic Enrique va publicar un resum molt bo dels arguments per a tenir els comentaris tancats al bloc. Avui, en David, afegeix un altre argument molt bo.

Jo n’afegiré un altre, que lliga amb el comentari de l’altre dia sobre els blocaires. En aquell apunt deia que molts blocaires escrivim per pensar, per aprendre. Encara que escriure sigui un exercici públic, en veu alta, no deixa de tenir una versant personal molt forta. De fet, en Mor, també ho va fer fa poc en Manel, comentava que no li agradava escriure perquè sí, perquè toca, ja que per escriure alguna cosa profitosa un ha de tenir una idea i temps per elaborar-la i exposar-la.

Els comentaris, en canvi, trenquen completament aquest procés personal. Tu escrius el teu pensament, tranquil·lament, al teu ritme i llavors, de cop, arriba un cap de fava i t’empastifa el bloc amb un comentari fora de lloc. Llavors o bé has de contestar, o l’has d’esborrar. Si l’esborres tornarà i et dirà que ets un censurador, si contestes, tornaran a contestar… En altres paraules, des de l’exterior, t’imposen un ritme que no és el teu, afectant el teu estat d’ànim i, finalment, globalment, afectant la qualitat global del bloc. En altres paraules, és esgotador i poc productiu.

Això no vol dir que no es pugui discutir el que dic aquí. És clar que sí. Primerament, qualsevol pot escriure el que vulgui al seu bloc. No oblidem que sempre he fomentat el debat entre blocs. Després també pots fer els comentaris a qualsevol altra banda. Per exemple, a meneame es pot comentar qualsevol cosa. A reddit també. Per exemple, aquí podeu comentar el que vulgueu sobre aquesta entrada. El que no em ve de gust, és que algú apareixi a casa meva i digui el que li doni la gana i, si el treus, llavors et critiqui. No és de rebut. Que vagi a la plaça del poble i digui el que vulgui.

Pot ser, seria interessant muntar un sistema distribuit de comentaris, paral·lel al món dels blocs, una mena d’usenet que faci la funció d’arena pública on els comentaristes i trollistes puguin esplaiar-se lliurement… deixant-nos tranquils als que no ens ve de gust veure els maleïts i esgotadors trolls.

I, deixeu-me que digui, per acabar, que no permetre els comentaris no va ni contra la democràcia ni contra la llibertat d’expressió, qui vulgui dir alguna cosa sobre mi o iniciar un debat, que ho faci en un lloc públic, n’hi ha de sobres i ben visibles, però no a casa meva. També pot fer-ho per correu electrònic, això em va bé, perquè si el comentari és interessant, podré parlar al meu ritme, és l’avantatge de l’assincronia, i si diu burrades, el filtraré i així no el sentiré mai més.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati