Entre Txernòbil, l’escalfament global i les teories sobre el pic del petroli, amb tota la demagògia que comporten, s’està parlant molt de l’energia nuclear, energia que cada cop és més estimada, fins i tot per alguns ecologistes.

Jo sempre he pensat que l’energia nuclear és una bona solució, però a molt curt terme. Aquesta energia té molts avantatges, redueix les emissions de diòxid de carboni i augmenta la independència energètica del que la produeix. Malgrat tot, dic que és una energia adequada només a curt terme perquè té certs problemes que són molt greus. Al meu parer, aquests són:

1. L’energia nuclear produeix residus perillosos de vida molt llarga. De moment, encara no hi ha processos per a tractar-los. D’aquesta manera deixem una patata calenta mala d’empassar a les generacions futures. No tenim dret a deixar aquest tipus de llegat als nostres descendents.
2. L’energia nuclear és perillosa. Sí, ho és. És per això que els plans de seguretat de les centrals nuclears són molt complexos. És cert que, en aquests moments, les centrals són segures i no hem de patir gens, de fet, tal com va demostrar l’accident de Txernòbil, aquest no és un problema tècnic, és un problema d’organització de les societats. Sabem que, en aquest camp, els govern occidentals actuals actuen de manera responsable, però, què ens garanteix que en el futur i/o en altres llocs els governs siguin igual de responsables?
3. L’energia nuclear requereix un poder fort que la gestioni. Tota tecnologia imposa una estructura de poder determinada. La de l’energia nuclear és bastant centralitzada, necessita d’un estat potent i d’un govern fort que sigui capaç de controlar-ne la seguretat, la gestió dels residus, etc.

I la fusió? Sincerament, no hi crec pas gaire en la fusió i, en cas d’aconseguir-la, no m’exitaria massa ja que el problema 3 seria més important encara que amb la fissió. Crec que enlloc d’expremer l’àtom hauríem de recollir amb més intel·ligència altres energies que són més a mà. L’energia de l’àtom és massa complexa per ésser intel·ligent.

En el camp de les energies renovables estem molt verds encara, a la Terra disposem de nombroses fonts d’energia molt diverses que podem aprofitar a diferents escales, des de la vivenda, a la ciutat i la regió. Per exemple, seria possible arribar a una Menorca energèticament independent? Si fos així, l’estructura política del món canviaria bastant, pot ser podríem arribar a un món estructurat en ciutats, a un món distribuït. El meu desig seria que les necessitats energètiques es resolguessin, com a màxim, a l’escala regional. Seria molt interessant.

En resum, crec que necessitem fer grans esforços tecnològics, per crear la manera d’aprofitar millor l’energia disponible al planeta sense haver d’espremer l’àtom. Més que mai, hem de hackejar el sistema i, ara, el sistema és geofísic. Per un futur millor, necessitem altes dosis d’imaginació i tecnologia, necessitem un ecologisme tecnòfil i creatiu.

Arxivat a articles
Etiquetes: Ciència/Tecnologia