En aquest interessant article sobre la protesta francesa contra el CPE publicat al diari argentí La Nación es diu:

En ese sentido, y aunque sus opacos slogans resulten lamentables frente a aquellos poemas surgidos en la calle (recordemos el que decía: “Bajo el empedrado, la playa”), estos acontecimientos se inscriben en la misma línea y pueden ser interpretados como el nacimiento de una generación política de izquierda moderada que no hace sino asomar la nariz.

La veritat és que jo no veig aquesta generació política d’esquerra moderada, però el sentit comú em diu que aquesta ha de ser a alguna banda, si no, Ségolène Royal no tindria els resultats que té a les enquestes. De fet, m’adono que des de fora costa molt entendre els països, però des de dins, que és el meu cas, també és difícil. Estic rebent una realitat distorsionada per la meva vida quotidiana, els mitjans de comunicació que llegeixo, escolto i, en menor mesura, miro i, també, per les converses amb els meus amics i companys de feina, els quals, o bé són doctorands, o bé són doctors, per tant, representen a una petita part de la societat que ha tingut sort en la vida.

Agafar bona perspectiva és, certament, molt difícil. Suposo que aquesta és la diferència entre els grans i, nosaltres, els petits. Ells enten el món molt ràpidament, nosaltres veiem imatges parcials que no acabem d’interpretar.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati