Post dek monatoj kiel esperantisto mi jam sufiĉe regas la esperantan lingvon por legi kvalitajn tekstojn, kvankam mi ankoraŭ devas uzi la vortaron pli ol mi volus.

Mi ŝatas legi beletrojn, kvankam mi ne estas vere romanema persono. Fakte kion mi vere ŝatas estas la legado de artikoloj, do ĉiutage mi legas multe da blogaĵojn kaj aliajn ne fiksian tekstojn.

Maria Sandelin pravas kiam ŝi asertas ke la deziro devus veni de interne, do oni ne devus legi ion ajn pro ĝi estas esperante skribita se oni ne legus ĝin en nia lingvo. Mi ne lernis esperanton por legi aĉaĵojn!

Ŝance mi jam trovis kvar retejojn, kiujn mi ŝatus legi aŭ aŭskulti katalune, do mi legas kaj aŭskultas ĝin esperante. Tiuj retejoj estas kaj la blogo de Maria Sandelin, kaj Libera Folio, kaj la blogo de Beĉjo kaj ankaŭ Radio Verda, kiu estas kvalita sonora elsendaĵo. Bedaŭrinde mi pensas ke kvar estas iometa, do mi ŝatus trovi pli da interesaj skribaĵoj kaj elsendaĵoj.

Laŭ via opinio, kion mi ŝatus legi? Ĉu ekzistas sufiĉe da kvalitaj esperantaj skribaĵojn? Foje mi pensas ke esperantistoj pensas tro pri la disvastigado de la lingvo ol bone ĝin uzi, kaj nepre maluzataj lingvoj mortiĝas. Ĉu ne?

Morgaŭ mi foriros el Tuluzo por viziti mian fratinon kiu loĝas en Valencio. Mi estos tie ekde morgaŭ ĝis dimanĝo. Kontaktu min se vi loĝas tie kaj vi volas trinki ion kaj babili, mi petas.

De dijous migdia fins diumenge migida seré a la ciutat de València, si algú vol prendre un cafè es pot posar en contacte amb mi.

Cada dia estem emmagatzemant més i més dades a casa d’altra gent, per exemple, a can Google s’hi guarden les nostres converses, els nostres missatges, les nostres llibretes, etc. Els estats, en especial l’americà per via de la seva agència NSA, estan essent atrets per aquestes dades, un caramel per qui vol controlar la societat. En aquest estat de confusió sobre la privadesa de les nostres dades, una empresa està mostrant un perfil ètic molt alt. rsync.net lloga espai de disc dur accessible mitjançant protocols lliures i fa el possible per garantir la seguretat de les dades malgrat els abusos de les agències estatals. Jo ja he llogat dos Giga-octets per replicar-hi les dades del servidor que allotja quintanasegui.com i altres llocs.

Afortunadament, els principis ètics són una base per a construir un negoci.

From: support |a can| rsync |punt| net
To: pere |a can| quintanasegui |punt| com
Date: May 22, 2006 7:36 PM
Subject: rsync.net : new features, more space, and the NSA (please read)

Hi,

Please read this entire email, as it contains details of new features and
policies that you should know about.

Quota Command
-------------

First, we have added a 'quota' command that you can run over ssh to see
your current disk usage.  Simply run:

ssh 1005@usw-s001.rsync.net quota

Indexed Pricing
---------------

In a few days, you will note that your filesystem will increase by 10%.

We have decided to periodically increase the disk space in your account,
and also to lower our prices for additional storage (and for new
customers) by that same percentage once every six months.

You don't need to do anything, and there is no increase in cost.  You will
simply get more space every six months, for free ... forever.

You can read details of this policy here:

http://www.rsync.net/products/indexed.html

NSA / Warrant Response
----------------------

We are not happy with the current climate in the US that has service
providers compromising the security and privacy of their customers, and
the possibility that a law enforcement agency can serve a "National
Security Letter" (a secret warrant) to compell our cooperation without the
knowledge of our customers.

First, we are taking a strong stand against these practices in our
philosophy:

http://www.rsync.net/philosophy.html

But more specifically, we are giving our customers a tool that will allow
them to assess for themselves the relations of rsync.net to government
agencies:

http://www.rsync.net/resources/notices/canary.txt

The bottom line is, we do not deal with anyone unless they serve us with
an order from a US court having jurisdiction.  Further, our customers will
be made aware of all such orders and warrants.  Finally, the warrant
canary will alert you to a "National Security Letter" (a secret warrant).

I believe we are the first ISP to adopt this strategy to deal with secret
warrants and "National Security Letters".

Future Geographic Expansion and Features
----------------------------------------

We are opening new sites in Switzerland, Japan and the UAE (Dubai), to
supplant our two US locations, San Diego and Denver.

Customers will be able to mix and match their primary and secondary
locations and we will offer support for both the technical aspects of
geographical redundancy, and the political aspects of national redundancy.

This will allow customers around the world to create security based on
geographical _and_ national/political redundancy for their data.

Also, in addition to supporting rsync, Unison, the SSH suite, WebDAV and
ftp, we are now adding support for subversion access.

Please Help
-----------

There are a few things you can do to help us.

First, please recommend us to your employer, your clients, and your peers.

Second, please add http://www.rsync.net to your del.icio.us bookmarks.
You wouldn't believe what a response we get from this ...

Third, if you have a blog or similar forum for posting items like this,
please do make an entry for rsync.net and your experiences here.

Finally, please digg this article that one of our customers was kind
enough to submit:

http://digg.com/technology/ISP_Takes_a_Stand_Against_NSA_Spying_and_Secret_Warrants

We hope that you find these new features and policies helpful.  We truly
appreciate your business and hope to serve you for years to come.

--john

Google ha tret una eina molt interessant anomenada Google Trends. Aquesta eina permet veure quina és l’evolució del volum de cerques d’una paraula clau en el temps. També permet veure de quins països provenen aquestes cerques i en quina llengua tenen configurat google els que les fan. Aquesta darrera dada és molt interessant, perquè la llengua en que casdascú empra Google reflecteix molt bé les preferències de la gent, ja que canviar de llengua és molt fàcil i, a més, Google ofereix un gran nombre de llengües, inclosos el català, l’esperanto i el guaraní…

Google Trends permet veure coses curioses, com per exemple, en el top 10 de països des d’on es cerca “sex” hi ha 6 països de majoria musulmana i dos països molt catòlics (Polònia i Filipines). En canvi, “porn” es cerca sobretot des de països anglosaxons. Per cert, la pornografia fa furor a Sud Àfrica. Curiós, no?

M’he posat a cercar moltes paraules clau. Cercant Menorca i Mallorca he vist que els nostres topònims tenen un fort cicle anual, molt lligat al turisme, i que, com és ben sabut, Menorca interessa sobretot als anglesos i Mallorca als alemanys.

Llavors m’he posat a cercar paraules claus com Zapatero, Rajoy, Zaplana, “Partido popular”, “partido socialista”, Carod, Maragall i m’ha sorprès veure el català tan ben classificat. Primer he pensat que els catalanoparlants estan molt més polititzats que la resta, desprès he entès que, com que és en termes relatius, tots els que cerquen en castellà des d’amèrica, no s’interessen pel que fa el president espanyol. Així, s’ha de fer clic sobre la pestanya de ciutats per entendre bé qui s’interessa pel president a Espanya. D’aquesta manera veig que els gallecs són els que més es preocupen pel que fa el president ja que Santiago de Compostela és la primera ciutat. El que m’agradaria saber és quina és la resolució de les ciutats. Els que es connecten a Google des de Menorca, surten comptats com a Maó o com a Palma? Si fos el segon cas, probablement les ciutats serien una mena d’indicador de província… No sé com gestionen les IP els proveïdors d’internet.

Google Trends també permet comparar diferents paraules clau, així cercant unes quantres distribucions de GNU/Linux veig que Ubuntu fa furor i que la resta duen vides paral·leles. També podem veure com les rivalitats entre estats afloren en el món geek, així, emacs és cosa de japonesos i vim de coreans. També veiem que l’open source ha guanyat al free software, que Stallman i Torvalds estan al mateix nivell (perdent pistonada) i que el creador del nucli crea expectació a casa seva, però Stallman fa furor a Barcelona!

Amb aquesta eina, els sociòlegs afeccionats tenim llargues tardes d’entreteniment garantides.

Actualització: He cercat copyleft i el resultat és sorprenent. Aquest és un concepte que ha arribat amb força a casa nostra. Segur que té la relació amb l’ús que en fa una cerca “classe bloguística” local…

Molt sovint em posa tens com la gent compta el nombre de parlants d’una llengua. Una manera molt habitual de fer-ho és comptar el nombre d’habitants dels estats i/o regions on una llengua és oficial. Així, a mi sempre m’inclouen a les llistes de parlants del castellà. I sí, és cert, parlo el castellà tan bé com qualsevol altre espanyol, però aquesta no és la meva llengua materna. També visc i treballo en francès i ningú mai no gosaria incloure’m a les llistes de francòfons, però, en canvi, sí que hi inclouen malians que parlen i escriuen aquesta llengua pitjor que jo. Aquest és un tema complicat, perquè una cosa és el sentiment d’apartenença a una llengua i l’altre és el domini que es té d’aquesta. Així, si jo només tinc una llengua pròpia, el català, sóc també compentent en castellà, francès i anglès. Finalment, ara començo a poder utilitzar, tant a l’oral com a l’escrit, l’esperanto. D’alguna manera, l’esperanto és la més meva de totes les llengües perquè és l’única que he triat en completa llibertat, ja que no dóna cap avantatge econòmic ni social important, no més que, per exemple, el joc dels escacs. Podriem dir, que el català és la meva llengua “genètica”, l’esperanto la meva llengua triada i la resta són llengües imposades per la llei i/o els equilibris econòmics i socials.

Escric això avui perquè en un viatge per la Wikipedia he visitat el Paraguai. Allí hi he descobert una cosa molt interessant: la llengua més emprada al Paraguai no és castellà, és el guaraní. Així, a les llistes de milions de parlants del castellà s’hi inclou molta gent que no sap parlar aquesta llengua o en té un domini molt precari. Com diu aquest document que he trobat en una recerca (Cultura y bilingüismo en el Paraguay):

Como en el Paraguay el 90% de la población habla en guaraní y el 55% en castellano, según el censo de 1982, tendríamos que deducir que hay dos culturas nacionales: prácticamente todos los paraguayos pertenecerían a la cultura paraguaya que se expresa en guaraní y más de la mitad serían biculturales poseyendo dos culturas nacionales.

La cultura paraguaya entonces -a nuestro parecer-, a pesar de tener aparentemente más elementos de procedencia española que de la aborigen, es la que principalmente se expresa en guaraní y los paraguayos que aprenden el castellano lo hacen como quien aprende por necesidad una lengua extranjera.

Esto se refleja en la escasez de literatura paraguaya en castellano -el escritor se encuentra con la dificultad de expresar en español una realidad pensada en guaraní-, y también en que usamos muy pocos dichos y proverbios en español. En cambio tenemos muchísimos ñe’enga, que se dicen en guaraní o jopara (mezcla de guaraní y castellano). La literatura en guaraní también es escasa y eso se debe a que no se nos enseñó a leer y escribir en guaraní. Somos analfabetos en la lengua que casi todos hablamos, pero se tiene una riquísima “literatura” oral: adivinanzas, proverbios, relaciones, relatos, fábulas, mitos y leyendas que se cuentan en guaraní y corren de boca en boca entre la gente campesina.

El manejo deficiente del español es muy notorio, la mayoría tenemos serias dificultades para expresarnos en español. “Las dificultades que comportan los textos de español paraguayo de representantes de los sociolectos más profundamente interferidos por el guaraní pueden ser excesivas y conducir a momentos de parcial interrupción comunicativa o de alteración parcial o total del mensaje emitido” (Granda; 1982: 81).

Després de llegir això, sembla que haurem d’esborrar unes quantes persones de la llista del castellà. Ara em demano si el Paraguai és un cas aïllat. Pot ser sí que el Paraguai és particular, però m’agradaria saber quin és el domini del castellà de, per exemple, la població boliviana. Els que viuen i treballen en llengües “índies” dominen el castellà prou bé com per considerar-los castellanoparlants? I què passa al Perú? I als altres països?

Si viatgem pel món, veurem que passa el mateix per tot. Tothom considera que a la Xina tothom parla xinès, però resulta que la gran majoria de la població aprèn el mandarí com jo aprendria el francès. A l’Àfrica quasi no es tenen en compte les llengües africanes — sovint anomenades de manera aberrant “dialectes” –, que són les llengües que s’empren en el dia a dia i, en canvi, la gent sol tenir un domini molt deficitari de les llengües oficials d’orígen europeu. Etc, etc, etc…

Bàsicament, la idea de l’estat-nació monolingüe, una entitat més ideal que real, ha desfigurat completament la comprensió de la sociolingüística del món, contaminant qualsevol debat raonable. Clarament, el nacionalismes decimonònics, que veiem reaparèixer una i altra vegada quan les coses van mal dades en molts països — inclosa casa nostra — pertorben completament les anàlisi racionals del món, en l’àmbit social, polític i, malauradament, també científic. Malauradament, al final, el tic nacionalista, molts cops incoscient, fa que es considerin els paraguaians castellanoparlants i a Espanya s’infli de manera desorbitada el mite del castellà als Estats Units. Mirant la televisió espanyola, de vegades sembla que els hispans de Califòrnia tenen la mateixa cultura que algú de Salamanca, res més lluny de la realitat.

From: Pere Quintana Seguí
To: catala-tex [a can] ldist.upc.edu
Date: May 11, 2006 6:29 PM
Subject: Re: editor LaTex per a windows

On 5/11/06, Somebody wrote:

> És difícil trobar un editor millor que winedt (per a windows), però si
> que en pots trobar de semblants (has de tenir en compte que el winedt no
> és lliure).
>

Gvim!!!!!!!

Perdoneu, no ho he pogut evitar…. ;-)

pere
———————————————

Hi ha alguna cosa millor? ;-)

Emacs users,… flame me!!!!!

Són molts els que en algún moment o altre han somniat en imposar la seva llengua a la resta del món. El cas més flagrant, és el de la llengua francesa, els ideòlegs de la República van aconseguir, amb èxit, imposar la seva llengua a tot França, tot provocant un dels genocidis lingüístics més importants que s’han mai realitzat a Europa. Afortunadament, portes enfora, els defensors del colonialisme lingüístic francès, no han estat capaços de realitzar els seus somnis.

A Espanya, es va intentar quelcom similar, afortunadament, però, l’eficiència espanyola deixa molt a desitjar i les llengües espanyoles més petites que el castellà han aguantat la pressió fins avui, el que desconec, és quant de temps aguantaran en el futur.

Em preocupo pel futur del català, per la mateixa raó que a França molts ja es preocupen pel futur de la fins fa poc victoriosa llengua francesa. A nivell internacional és l’anglès qui regna, ajudat per l’èxit absolut de dos imperis anglòfons consecutius. La situació és tal que la gran majoria de debats importants, per no dir tots, que es realitzen actualment, es fan en aquesta llengua, tot perjudicant a la gran majoria d’europeus que no dominen l’anglès o, si el dominen, és sobretot passivament, de manera que no poden participar al debat global amb les seves idees.

A Espanya són molts els que encara no s’han adonat d’aquest fet i treuen pit parlant dels milions de parlants del castellà. Solen dir “¿por que os cerráis con el catalán si el español lo hablan muchos millones de personas?”, pobres ignorants, encara es pensen que el castellà és útil per influenciar el futur d’aquest món. Doncs no, el castellà als Estats Units no té gaire futur, és completament transitori. El fet és que els únics que parlen castellà a USA són els que netegen els carrers, construeixen edificis i carreguen camions. Els seus fills, poc en volen saber de la llengua de Cervantes i ràpidament l’obliden en benefici de l’anglès. La raó és senzilla, ells saben molt bé que els hispans poden triomfar als Estats Units, però si ho fan, ho fan en anglès.

Fins ara, la Unió europea ha estat un exemple positiu de multilingüisme, però ara que ja són més de vint les llengües oficials las cosa està canviant, i això que moltes grans llengües europees, com el català, encara no han aconseguit la oficialitat. A hores d’ara ja es veu que el multilingüisme naïf no funciona, i només serveix per diluir les llengües en un mar de Babel que està essent envaït ràpidament per l’anglès. Les coses clares, la Unió funciona en anglès, només en anglès, les altres llengües fan de comparsa. Les traduccions són de l’anglès a les altres llengües i la gran majoria d’interpretacions orals es fan emprant l’anglès com a llengua de pont. És a dir, si vols pintar alguna cosa a la UE aprèn l’anglès, perquè quan hagis rebut la còpia traduïda del document que t’interessa tot estarà ja decidit. No ho oblideu, la llengua que va dominar la Unió fins fa quatre dies era el francès i a França es demanen cada matí com han de parar l’avenç imparable de l’anglès.

I qui parla l’anglès a Europa? Doncs malgrat les ingents quantitats de diners dilapidades en l’enssenyament d’aquesta llengua, només els anglesos, els irlandesos i els anglòfils més avançats, holandesos i escandinaus, i, aviat, també els bàltics. I així i encara. I això provocant un intens desprestigi de les seves llengües que només serveixen per comprar el pa, perquè per no servir, no serveixen ni per mirar la televisió, ja que allà quasi tot és en anglès, sobretot a Escandinàvia. Aquests països s’han hagut de llançar a l’anglès perquè amb les seves petites llengües no tenien alternatives. El que està passant en aquests països passarà a tots els altres, d’això no hi ha dubte. No oblideu que això vol dir que tornarem a tenir una societat analfabeta, perquè seràn molts els que no sabran parlar la llengua dominant, que no és gens fàcil, malgrat els mites. Comproveu-ho, parleu en anglès a les Rambles de Barcelona. Davant d’aquesta situació, el preocupant analfabetisme digital fa riure.

Amb tot això vull fer veure que ja són totes les llengües les que estan afectades per l’anglès totpoderós. No es tracta de quatre anglicismes, es tracta de poder emprar les altres llengües per finalitats serioses, per debatre en el gran discurs global. Ja és hora que la gent deixi de treure pit. El castellà el parla molta gent, però molta gent que vol aprendre l’anglès costi el que costi. Hem d’acabar amb els discursos lingüístics fets amb el cor i l’estòmac, ja és hora de començar a emprar el cap i unir les inquietuds d’uns i altres — en això els francesos poden ensenyar molt als castellanoparlants — per elaborar una política lingüística raonada i racional. Ensenyar l’anglès a tothom no només no és possible, l’existència de milions d’acadèmies d’anglès ho demostra, si no que faria molt de mal a les altres cultures. Pensem amb el cap, ara que encara hi som a temps, per poder emprar la boca i la ploma amb llibertat.

Article relacionat:

• La urgencia de una política lingüística europea per David de Ugarte

Acabo de añadir el siguiente comentario a este debate:

Una cosa es que ahora el inglés sea la lengua de comunicación científica y que, por tanto, los científicos tengamos que adaptarnos a esta situación. Otra muy diferente es defender esta situación injusta. Creo que debemos trabajar por una comunicación más justa.

Debemos hacer lo posible para que los hablantes de todas las lenguas puedan acceder al conocimiento, pensar que todo el mundo puede llegar a dominar otra lengua es una ilusión. Yo tengo la suerte de poder comunicarme en cinco idiomas, pero esto no es lo normal, mucha gente no tiene las oportunidades que afortunadamente yo he tenido. Dar fuerza al inglés como lengua de comunicación internacional es hacer un flaco favor a los más débiles, a los que no tienen la oportunidad de aprender esta lengua.

Creo que vale la pena trabajar por un mundo donde el mayor número de lenguas posible estén en pie de igualdad y creo que el esperanto puede ayudar mucho en esta tarea jugando un papel de lengua pivotal.

Defender las lenguas no tiene nada que ver con el nacionalismo, aunque muchos nacionalistas hayan usado las lenguas para sus fines. No acusaremos de nazis a todos los que trabajan por el alemán aunque esta lengua fuera una pieza fundamental de la ideología del Nacional Socialismo alemán.

Añadiré que al ritmo que avanza el uso del inglés en el mundo, las presiones lingüísticas serán cada vez mayores y, por tanto, los que han menospreciado a los que hemos y estamos luchando por defender el moribundo catalán (no me he equivocado de adjetivo), gritarán al cielo para defender sus respectivos idiomas, ahora fuertes, débiles en el futuro. Estas situaciones de tensión solo podrán ser evitadas pensando una política lingüística valiente a nivel internacional. En este sentido la Unión europea debe jugar un rol fundamental. No podemos tolerar que la política lingüística se haga a golpe de sentimientos. La razón debe entrar en juego y, con ella, seguro que también el Esperanto, lengua neutra por excelencia, lo hará.

Post relacionado: La importancia del proyecto Estrella por David de Ugarte.

És ben conegut que els blocs estan esdevenint una eina de publicitat molt important. Tots sabem que moltes empreses envien els seus productes als blocaires més llegits amb l’esperança que aquests en parlaran al seu bloc. Fins i tot, en alguns casos, els blocaires reben compensacions econòmiques a canvi d’una ressenya ben positiva.

Hi ha moltes veus que troben que això és una aberració, troben que no pot ser que els blocaires comprometin la seva independència, creuen que el blocaire ha de ser una ànima pura que només ha d’escriure per amor a l’art. Jo crec que els que pensen així no han entès què són els blocs.

Comentaré aquest tema a partir d’un exemple. Fa uns dies vaig trobar en el bloc dels brillants 37signals una ressenya sobre un producte molt interessant. Aquest és una cartera de plàstic translúcid i rígid que està dissenyada per contenir cinc targetes i dos o tres bitllets doblegats. Ni una cosa més. 37signals comentava que aquesta cartera s’adapta perfectament a la filosofia del seu bloc, és a dir, el disseny respon al mantra “com menys millor”. La simplicitat del disseny de la cartera fa que sigui impossible que aquesta s’engreixi amb papers inútils, perquè, simplement, no hi ha lloc per a ells. Desconec si 37signals va rebre alguna cosa a canvi de la ressenya, però a mi m’és completament indiferent.

Jo llegeixo el bloc de 37signals perquè comparteixo la seva visió de com s’han de dissenyar els objectes i les aplicacions. La meva experiència com a lector del seu bloc i usuari ocasional dels seus productes és que 37signals és molt coherent amb la seva filosofia del disseny, la qual em satisfà molt. Així, aprofitant la meva estada a Barcelona vaig anar a comprar aquesta cartera i, efectivament, m’ha satisfet plenament. Que 37signals cobri o no per les seves resssenyes m’és completament indiferent perquè la relació entre ells i jo es basa en la confiança. Ells saben que jo els llegeixo perquè crec que tenen una visió del disseny bona i coherent, de manera que el dia que facin una ressenya d’un producte que no s’adapti a aquesta filosofia i, per tant, traeixin la meva confiança fent-me gastar els diners inútilment, la nostra relació s’acabarà, simplement, no els llegiré més. Ells són molt conscients que el seu èxit empresarial es basa en aquesta relació de confiança, així que dubto que em traeixin, no tenen cap incentiu per fer-ho.

De tot el que he dit, es dedueix que la campanya anti-publicitat que van inciar fa uns mesos uns quants blocs espanyols és una xorrada. Crec que aquesta campanya demostra que no entenen gens el mitjà que és la blocosfera. I no entraré en el fet que, molts d’aquests anti-publicitat, en realitat, treuen un profit econòmic indirecte del seu bloc, ja que els serveix per a construir una reputació que posteriorment empren professionalment, cosa que em sembla perfecte. Els anti-publicitat analitzen els blocs amb els esquemes de la premsa, però això és un error gravíssim perquè premsa i blocs són de natura completament diferent. No hi ha deontologia dels blocs, no hi ha cap necessitat de que aquests siguin neutres i veraços (de fet, la premsa no ho ha estat mai, malgrat tot el que s’escriu d’ètica periodística). Els blocs no són una institució, aquest quart poder que la premsa ha volgut ser. Els blocs són com els individus que els escriuen i, per tant, les regles que els regeixen s’assemblen molt a les regles que regeixen les converses de bar al voltant d’unes cerveses i unes patates braves, és a dir, regles de confiança. Si en alguna conversa algú trenca la confiança, la conversa s’acaba. Com en els blocs.