És ben conegut que els blocs estan esdevenint una eina de publicitat molt important. Tots sabem que moltes empreses envien els seus productes als blocaires més llegits amb l’esperança que aquests en parlaran al seu bloc. Fins i tot, en alguns casos, els blocaires reben compensacions econòmiques a canvi d’una ressenya ben positiva.

Hi ha moltes veus que troben que això és una aberració, troben que no pot ser que els blocaires comprometin la seva independència, creuen que el blocaire ha de ser una ànima pura que només ha d’escriure per amor a l’art. Jo crec que els que pensen així no han entès què són els blocs.

Comentaré aquest tema a partir d’un exemple. Fa uns dies vaig trobar en el bloc dels brillants 37signals una ressenya sobre un producte molt interessant. Aquest és una cartera de plàstic translúcid i rígid que està dissenyada per contenir cinc targetes i dos o tres bitllets doblegats. Ni una cosa més. 37signals comentava que aquesta cartera s’adapta perfectament a la filosofia del seu bloc, és a dir, el disseny respon al mantra “com menys millor”. La simplicitat del disseny de la cartera fa que sigui impossible que aquesta s’engreixi amb papers inútils, perquè, simplement, no hi ha lloc per a ells. Desconec si 37signals va rebre alguna cosa a canvi de la ressenya, però a mi m’és completament indiferent.

Jo llegeixo el bloc de 37signals perquè comparteixo la seva visió de com s’han de dissenyar els objectes i les aplicacions. La meva experiència com a lector del seu bloc i usuari ocasional dels seus productes és que 37signals és molt coherent amb la seva filosofia del disseny, la qual em satisfà molt. Així, aprofitant la meva estada a Barcelona vaig anar a comprar aquesta cartera i, efectivament, m’ha satisfet plenament. Que 37signals cobri o no per les seves resssenyes m’és completament indiferent perquè la relació entre ells i jo es basa en la confiança. Ells saben que jo els llegeixo perquè crec que tenen una visió del disseny bona i coherent, de manera que el dia que facin una ressenya d’un producte que no s’adapti a aquesta filosofia i, per tant, traeixin la meva confiança fent-me gastar els diners inútilment, la nostra relació s’acabarà, simplement, no els llegiré més. Ells són molt conscients que el seu èxit empresarial es basa en aquesta relació de confiança, així que dubto que em traeixin, no tenen cap incentiu per fer-ho.

De tot el que he dit, es dedueix que la campanya anti-publicitat que van inciar fa uns mesos uns quants blocs espanyols és una xorrada. Crec que aquesta campanya demostra que no entenen gens el mitjà que és la blocosfera. I no entraré en el fet que, molts d’aquests anti-publicitat, en realitat, treuen un profit econòmic indirecte del seu bloc, ja que els serveix per a construir una reputació que posteriorment empren professionalment, cosa que em sembla perfecte. Els anti-publicitat analitzen els blocs amb els esquemes de la premsa, però això és un error gravíssim perquè premsa i blocs són de natura completament diferent. No hi ha deontologia dels blocs, no hi ha cap necessitat de que aquests siguin neutres i veraços (de fet, la premsa no ho ha estat mai, malgrat tot el que s’escriu d’ètica periodística). Els blocs no són una institució, aquest quart poder que la premsa ha volgut ser. Els blocs són com els individus que els escriuen i, per tant, les regles que els regeixen s’assemblen molt a les regles que regeixen les converses de bar al voltant d’unes cerveses i unes patates braves, és a dir, regles de confiança. Si en alguna conversa algú trenca la confiança, la conversa s’acaba. Com en els blocs.

Arxivat a articles
Etiquetes: Xarxa