Hezbollah, les FARC, moltes de les guerrilles africanes, són així

En muchos casos las reclamaciones políticas quedan en segundo plano al convertirse la maquinaria de hacer dinero, y no el nuevo estado-nación soñado, en un objetivo en sí mismo por el que matar haciendo toda clase de atrocidades o morir. El desafío queda claro: ¿Cómo hacer que deponga las armas una guerrilla que controla el tramo local de la gran ruta de la coca o la heroína hacia EE.UU. o Europa? ¿Cómo hacer que un señor de la guerra que controla la zona diamantífera del país se siente a negociar con un gobierno que sólo controla la depauperada capital del país?

La inevitable levedad del Estado - Guerras Posmodernas

A això em referia a les anotacions anteriors.

Ara bé, cal tenir en compte que el cas de Hezbollah es més complex, perquè es tracta d’un satèl·lit d’un vertader estat, l’Iran, que juga a crear entitats paraestals –no és això contra natura?– i en principi Hezbollah no trafica amb drogues, fusta o pedres precioses, encara que són molts els seus negocis.

El resum és que les organitzacions perden molt ràpidament la memòria de la seva raó inicial de ser, que roman en el camp de la literatura èpica, els càntics, els sermons, i passen ràpidament a ser una mena d’organisme viu que intenta mantenir el seu ecosistema en un estat que afavoreixi la seva supervivència. En el cas de Hesbollah, la guerra eterna contra Israel.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati