Arxiu per October, 2006

Flugbiciklo

2006.10.26 escrit per Pere Quintana Seguí

Tiuj fotoj aĝas pli ol dudek jarojn sed ili ankoraŭ restas ĉe la estonteco. Ia estonteco kie efikeco valoras pli ol potenco. Mi revas ke iam mi flugbiciklos al mia laboro.

Gossamer Albatross Gossamer Albatross

Gossamer Albatross

Gossamer Albatross Gossamer Albatross

Arxivat a Uncategorized, etiquetat com
| Cap comentari »

Livehost.net ja no és el que era

2006.10.25 escrit per Pere Quintana Seguí

Tres amics meus m’han comentat avui que tenen problemes greus amb el servei de hosting de Livehost.net. Estan passant coses estranyes, la web del suport tècnic està redireccionada i l’e-mail habitual de contacte torna un missatge automàtic de vacances. Crec que migraré abans que sigui massa tard.

Algú coneix alguna alternativa bona?

Gràcies, serem uns quants els que agrairem l’informació.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com ,
| 1 Comentari »

Kie estas la danĝero?

2006.10.24 escrit per Pere Quintana Seguí

Kutime kiam oni parolas pri Guglo, ŝajnas ke tiu entrepreno konkeros la tutan interreton kaj, eĉ, la tutan mondon. Antaŭe, kutime oni pensis ke IBM aŭ Mikrosofto devenos solidajn monopolojn. Sed, nun oni uzas Linukson, Guglon, Skajpon, kaj aliajn produktojn kiuj ne apartenas al antaŭe monopoligotaj entreprenoj. Dank’al la naturaj leĝoj kiuj estras la kreskon de entreprenoj, la strukturo de interreto kaj la malebleco havi komplete lojalajn dungitojn, tiu monopola koŝmaro ne eblas. Do mi pensas ke la danĝeroj ne alvenos el Guglon, sed ili alvenos el parlamentoj kaj estraroj. Mi ne timas pri Guglon legi miajn retmesaĝojn, mi temas ke iam NSA-n prenos miajn datojn ĉe Guglo.

Plulegu katalune.

Arxivat a Uncategorized, etiquetat com
| Cap comentari »

Demokratio bezonas konstantan zorgadon

2006.10.22 escrit per Pere Quintana Seguí

George W Bush faris leĝon kiu subfosas la plej bazajn principojn de liberala demokratio kaj preskaŭ neniu koncerniĝas pri tio. En Eŭropo ni faras ion similan al nia pli malsolida demokratia sistemo. Ŝajnas ke ni ne scias ke demokratio bezonas senĉesan zorgadon. Ni ne scias, aŭ ni ne volas scii, ke nenio daŭras porĉiame. Demokratio povas sendolore naski faŝismon. Totalismon nur naskas demokration pere de teroro, sango kaj sufero. Oni devus koncerniĝi pri tio, nia libereco kaj nia vivo dependas el tio. Ne cedu antaŭ popolismoj kaj aŭtoritatismoj, dekstraj aŭ maldekstraj.

Plulegu katalune.

Arxivat a Uncategorized, etiquetat com
| Cap comentari »

Fase experimental

2006.10.22 escrit per Pere Quintana Seguí

Life changes, and with it, our blogs. Since today this blog enters an experimental period. I’ll change a little bit its form and its contents.

Preserva la teva atenció : Aquesta nota tracta de forma poc precisa sobre el futur del bloc. Si no la llegeixes no passa res ja si segueixes fidel al bloc descobriràs els canvis igualment.

Les vides canvien i, amb aquestes, els blocs que les acompanyen. Alguna cosa em diu que he de canviar una mica el que publico i la seva forma. Mirar el que he escrit darrerament em confirma la necessitat. Així, doncs, aquest bloc entra en fase experimental. De moment, he introduït alguns canvis de forma:

  • Introducció dels resums en anglès
  • Introducció de l’avís “Preserva la teva atenció” .
  • Substitució dels enllaços estàtics per una columna d’enllaços dinàmics.

Pel que fa als continguts, el canvi serà més subtil. Estic a la recerca d’un fil conductor i/o d’un nou to. Si no els trobo, no passa res. No obtenir cap resultat és un resultat possible d’un experiment.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com , ,
| Cap comentari »

Google

2006.10.22 escrit per Pere Quintana Seguí

People use to talk about Google as it was going to conquer the whole internet, therefore, the whole world. It’s been common in the past to think that IBM, Microsoft or, now, Google, would build a huge and solid monopoly. But here we are, using Google, Backpack, MySpace and Skype. The growth of companies, the structure of internet and the impossibility to have perfectly loyal workers make this nightmare impossible. But there is a real danger, and this danger comes from law makers. I don’t fear Google to read my e-mail, I fear the NSA seizing Google’s servers.

Preserva la teva atenció : No tinc suficients coneixements d’economia per demostrar el que dic en aquesta nota. Per tant, és altament especulativa. A més, per mandra, no he posat tots els enllaços que hauria d’haver posat.

Normalment quan es parla de Google és en superlatiu. Es sol dir que Google s’ho ha de menjar tot, que serà un “gran germà”, que la seva capacitat d’atraure cervells el farà invencible, etc. etc. etc. Jo crec que parlar en aquests termes és un error, Google no serà Microsoft , no crec que mai pugui construir cap monopoli comparable al de Gates– el qual no ens ha portat a cap totalitarisme insuportable– i la capacitat de Google de trobar cervells i de crear nous productes té un límit .

Recordo una entrada en un dels múltiples blocs de Google on s’explicava l’estratègia de recursos humans de l’empresa . En aquell escrit es mostrava, amb l’ajut d’una petita simulació, com una empresa només pot mantenir un bon nivell intel·lectual si contracta a persones més bones que la mitjana de l’empresa, és a dir, no és suficient contractar a gent millor que el teu treballador més dolent i aquesta és una condició molt exigent. La condició és, de fet, difícil d’aplicar, per no dir impossible. Si fos senzill, els grans mostres empresarials no haurien perdut el seu dinamisme, no s’haurien transformat en nius de “funcionariat” corporatiu i, per tant, Google mai no hauria nascut.

D’alguna manera, la vida de les corporacions em recorda jocs d’ordinador com el Transport Tychoon . Al principi sempre és interessant, estudies la geografia del món virtual del joc, tries una ciutat on començar, poses parades d’autobús, amb el que guanyes inverteixes en un aeroport al temps que demanes un préstec i comences la teva companyia aèria, etc. Però al cap d’unes hores de jugar, els centenars d’autobusos que tens comencen a espanyar-se, tenen accidents, els has de vendre i n’has de comprar de nous. Amb tota aquesta feina d’apagafocs, un perd el control i comença a mantenir línies deficitàries sense saber-ho, deixa de ser capaç de veure noves possibilitats de negoci, etc. El joc, arriba en un punt d’equilibri on el que es guanya s’inverteix en renovar el que es té i ja no es pot créixer més. Un esdevé víctima del seu èxit, del seu creixement.

No vull comparar aquests jocs simplistes amb l’economia real, seria boig si ho fes perquè no tinc coneixements suficients d’economia. Però, sembla raonable pensar que Google patirà els efectes del tamany i, d’aquesta manera, el que avui és dinamisme, demà serà acomodament. I vist que a can Google tot és ràpid, no em sorprendria que la fase de corporació grisa no arribi més prest del que ens esperem.

Però la cosa no acaba aquí, els límits al poder de Google també provenen de la pròpia estructura de la xarxa. S’ha de tenir en compte que a ara, en el món anomenat web 2.0, canviar de proveïdor de serveis és tan fàcil com canviar d’URL [1] i, el que és millor, emprar un producte d’una empresa no t’obliga a emprar-los tots, encara que es facin grans esforços per integrar productes. Així són molts els que troben amics a MySpaces, escriuen un bloc a WordPress.com, fan xats amb el MSN Messenger etc. Internet és un mercat en el qual el líder en un sector es menja quasi tot el mercat, però, al mateix temps, es generen nous nínxols de mercat que seran ocupats per nous actors, més petits, més ràpids i més innovadors. Controlar la xarxa globalment és impossible.

Però, fins i tot, a internet es pot innovar en sectors ben establerts, tal com va fer Google amb Gmail, o es poden crear productes dirigits cap a una comunitat específica amb unes necessitats específiques. Això les grans empreses no ho poden ni ho saben fer, és per aquesta raó que ara obren els seus productes, mitjançant les APIs, per tal que qualsevol persona pugui crear aquestes aplicacions més verticals i aixi donar valor al servei. Vaig llegir al bloc de 37signals una defensa, llesta, de la mentalitat de botiguer. Per tenir èxit, per tenir reconeixement i un bon sou, no cal intentar batre als grans, es poden jugar altres lligues, es pot jugar a ser botiguer. Més val tenir pocs clients, i oferir productes especialitzats en allò que coneixes que no intentar entrar en camps on no tens un avantatge competitiu, la competència és forta. Així, és completament impossible que una empresa única, pari la innovació dels petits.

Tot i això, sembla raonable que hàgim de tenir cert temor envers a la nostra privadesa. Si Google té accés a les nostres dades no es podria girar en contra de nosaltres? Per respondre això empraré un document escrit per Bruce Sterling l’any 1994 . En aquest document, sobre seguretat i privadesa, Sterling diu:

I’ve been asked to explain why I don’t worry much about the topics of privacy threat raised by this panel [Freedom and Privacy Conference IV]. And I don’t. One reason is that these scenarios seem to assume that there will be large, monolithic bureaucracies (of whatever character, political or economic) that are capable of harnessing computers for one-way surveillance of an unsuspecting populace. I’ve come to feel that computation just doesn’t work that way. Being afraid of monolithic organizations especially when they have computers, is like being afraid of really big gorillas especially when they are on fire.

I més tard, en el mateix document diu:

Suppose that, say, Equifax, turned into an outright fascist organization and stated abusing privacy in every way they could. How could they keep that a secret? Realistically, given current employment practices in the Western economies, what kind of loyalty could they command among their own personnel? (…) Where is the fanatically loyal army of gray flannel organization men who will swear lifelong allegiance to this organization, or *any* organization in this country with the possible exception of the Mafia?

Aquest és un punt molt interessant. Com aconseguiria Google que els seus treballadors no es rebotessin contra pràctiques totalitàries?

Qui ha de preocupar no és Google. No. Qui ens ha de preocupar és la temptació totalitària dels estats que, amb excuses com la pederàstia, volen tancar les portes a la llibertat de la xarxa, obrir, mitjançant la llei, portes del darrere a agències com la NSA per a tractar les dades i a usar-les en contra dels ciutadans. El perill no és can Page i en Brin, és a la Casa Blanca o als obscurs despatxos de Brussel·les. Hem d’estar vigilants que les temptacions dels polítics no canviïn l’estructura actual de la xarxa on tots som iguals.

Crec Google no serà evil, perquè no podrà. Encara que, mai no hem de deixar de ser crítics.

[1] Sempre que no t’enganxin amb els formats o amb la impossibilitat d’exportar la informació. Però com que la competència és alta a internet, la gent no s’apuntarà a serveis que et travin, així, la gran majoria de serveis 2.0 permeten importar i exportar la informació en formats estàndard. Per exemple, tots els lectors RSS que conec permeten exportar i importar les subscripcions en format OPML.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com , ,
| Cap comentari »

Iran: Limitació de l’amplada de banda de les connexions a internet

2006.10.18 escrit per Pere Quintana Seguí

Iran government has limited to 128 kbps the bandwith of all internet connections.

El govern iranià ha ordenat limitar totes les connexions a internet a una amplada de banda de 128 kbps. .

Via Ogle Earth.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com , ,
| Cap comentari »

English excerpts

2006.10.18 escrit per Pere Quintana Seguí

From now on, my posts on this weblog will be published with short excerpts in English.

Arxivat a Uncategorized, etiquetat com
| Cap comentari »

No hi ha res garantit, les llibertats s’han de guanyar a cada minut.

2006.10.18 escrit per Pere Quintana Seguí

George W. Bush is making laws that subvert the basic principles of liberal democracy and almost nobody feels concerned. In Europe we are doing something similar with our more precarious democratic system. We don’t realize that democracy needs constant care. We don’t know, or don’t want to know, that nothing is for granted. Democracy can give birth to fascism with almost no pain. Totalitarianism only generates democracy by means of terror, blood and suffering. We should feel concerned, our freedom and our lives depend on it.

BushBush es dedica a crear lleis que van en contra de les llibertats més fonamentals de les persones. Mentrestant el poble americà fa com si la cosa no anés amb ell i mira cap a una altra banda. No es volen adonar que Bush està donant els primers passos cap a la destrucció d’una de les coses més belles que ha construït mai la humanitat, la democràcia liberal i el sistema democràtic americà.

Segolene RoyalAquí a Europa, sobretot a França, solem considerar que les coses són garantides, que l’estat solucionarà els nostres problemes i de garantirà la perennitat dels nostres privilegis. Considerem només hem de treballar una mica, no massa, per poder passar-ho bé amb la família i els amics, ben despreocupats amb els nostres iPods. Però no és així. El cas americà ens ho demostra.

SarkozyLa democràcia és bella i fràgil. I és fràgil perquè la gent oblida la natura del sistema liberal i, per tant, oblida la seva delicadesa. Le gent es deixa endur pel populisme, feixisme i altres barbaritats. S’oblida que la democràcia pot generar totalitarismes sense dolor, quasi sense que ningú se’n pugui adonar, i que els totalitarismes només generen democràcia a base de mort, sang, dolor i llàgrimes.

Carod i MaragallEls europeus tenim tendència a culpar el sistema americà, a la democràcia liberal, de les faltes dels dirigents americans, com les den George W. Bush. I quan fem això, no ens adonem que aquí,votant a populistes o feixistes estem fent igual, estem destruint la base del sistema que permet que visquem en llibertat sense matar-nos els uns als altres.

Acebes i ZaplanaEl sistema democràtic necessita cures permanents, ja que aquest obre la porta als seus destructors. Per tal que la democràcia liberal sobrevisqui, hem d’evitar la seva corrosió, de la mateixa manera que ho fem amb les nostres bicicletes, si no, l’accident i la possible mort són garantides. Per tal que la gent ho entengui, s’ha de fer molta pedagogia. Un gran esforç. S’ha de dir, una vegada sí i una altra també, que res és garantit, res del que tenim és per sempre. I també s’ha de repetir que, si no estem alerta, si seguim jugant a lluitar pel poder, tot deixant-nos emportar per la demagògia, no senyalant amb totes les nostres forces els abusos que es fan del sistema, acabarem malalts, molt malalts. Això ho saben molt bé, els populistes i feixistes de tota mena, saben emprar el sistema per al seu propi benefici i el perjudici de la societat, de la mateixa manera que un bacteri pren el control del seu hoste, sense matar-lo.

El sistema americà és bo. És molt bo. El el deure del poble americà de mantenir-lo, de polir-lo, de tenir-lo sempre com si vinguessin convidats a casa.

Perdre’l seria un gran fracàs.

El nostre sistema democràtic és més precari, i també estem fent com ells, estem mirant cap a l’altra banda. Ens hi va la pell.

Cal estar alerta, cal revoltar-se més sovint.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com , ,
| Cap comentari »

No estic rebent el correu electrònic

2006.10.16 escrit per Pere Quintana Seguí

El servidor que allotja el meu domini i les meves pàgines a livehost ha estat atacat i la meva pàgina ha estat traslladada a una nova màquina. Pel camí s’han oblidat de reconfigurar el correu electrònic i no estic rebent els missatges.

Actualització: No s’ha perdut cap missatge, simplement han anat a la bústia equivocada ja que no havien reconfigurat els “MX records”.

Arxivat a maxiposts, etiquetat com
| Cap comentari »

« Previous Entries

Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana Seguí, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.