Aparentment a MOR no li va agradar gaire el meu article sobre la democràcia a la xarxa.

Llegint el seu article m’adono que la nostra diferència de punts de vista prové dels diferents llocs que ocupa la democràcia en els nostres sistemes de valors. De l’article den MOR interpreto que per a ell la democràcia és un fi.

Però jo col·loco la democràcia en un lloc ben diferent. Per mi la democràcia no és un objectiu, és una eina, un mitjà. En conseqüència, aquesta només s’ha d’emprar quan s’adequa a les finalitats cercades.

Va ser a casa meva on vaig aprendre que la democràcia no és sempre aplicable. Més d’un cop, les meves germanes i jo ens vam queixar als nostres pares de que la nostra família no fos democràtica. I podeu ben imaginar que aquestes queixes no afectaven gaire als meus pares perquè les famílies no són, i no han de ser, democràtiques.

He dit que la democràcia només és un mitjà. Quines són, llavors, les finalitats que busco? Doncs, els meus objectius són simples: la llibertat i la igualtat d’oportunitats, la justícia, el benestar, la igualtat de tots davant la llei, etc. Com veieu la democràcia, no forma part d’aquest club.

Així doncs, des del meu punt de vista, la democràcia només és bona si ens pot apropar cap a aquests objectius i, precisament, el que deia en aquell article que no va agradar a MOR, és que en moltes de les situacions en que ens trobem a la xarxa, la democràcia no és bona ja que, en lligar el teu destí a les decisions d’una gran majoria, afecta, de manera evident, el principi de la llibertat. Perquè he de llegir el que la majoria troba que és interessant quan els meus interessos no coincideixen amb els de la majoria?

Llavors MOR també comenta l’escassetat de temps. És cert, no podem llegir tot el que es publica a la xarxa, de manera que és convenient i necessari trobar sistemes que permetin aprofitar el millor possible el caos informatiu d’internet. Els que veuen la democràcia de la mateixa manera que jo interpreto que la veu en MOR, solen creure que aquesta produeix resultats millors que qualsevol altre sistema, creuen que la democràcia és moralment superior, en tota situació. No veuen que l’ordre és subjectiu i que, per tant, l’ordre que es formi a partir d’un sistema democràtic, com menéame, no és l’únic possible, ni és superior i, ben segur, no serà l’ordre que més em convingui a mi com a individu. Precisament perquè la meva atenció és limitada, no vull supeditar-la a la voluntat d’una majoria.

Així, com ho hem de fer per obrir-nos camí a internet? Doncs crec que és molt millor formar estructures petites de persones que comparteixen interessos similars per a intercanviar informació rellevant. Cal formar xarxes, per exemple, xarxes de blocs, grups de persones al voltant d’un fòrum o d’una llista de correu, etc. És a dir, cal formar estructures petites on s’intercanvia informació de manera igualitària i on no s’imposa res a ningú. Estructures on es comparteix prou per a crear una conversa enriquidora i on s’és prou diferent per a aportar novetats. menéame, en canvi, és una estructura que no es basa en la confiança entre les persones, els usuaris no coneixen personalment els altres usuaris i, per tant, no es poden construir lligams de confiança. menéame, és una massa de gent que es regeix per la llei de la majoria, sense ni conversa, ni diàleg, ni construcció. Ergo, és un niu de tomàquet.

No crec que ens interessi arribar a acords amb la majoria quan no és necessari. El que vull és ser igual als altres en termes d’oportunitats (tots tenim les mateixes possibilitats de publicar i llegir qualsevol cosa) i en els drets i els deures. En aquest camp, internet ens ha aportat molt. A la xarxa hi podem i hi hem d’emprar eines molt millors que la democràcia. Internet ens dóna la possibilitat de col·laborar de maneres que restringeixen menys les nostres llibertats i, sobretot, que produeixen una diversitat molt més gran.

La democràcia és una eina que ha permès construir meravelles. Permet que societats de centenars de milions de persones funcionin de la manera raonablement justa. Però en altres tipus de societat, per exemple, en una tribu aïllada en una zona poc accessible, sense emprar la democràcia s’arriben a situacions més justes. En aquestes tribus, enlloc d’imposar la visió de la majoria, es realitzen llargues converses d’hores que permeten arribar a consensos, sense imposicions. Emprar un sistema democràtic en aquest context no tindria sentit. Seria empobridor. La democràcia només és una eina, i si en els nous móns que estem construint no serveix per allò que cerquem, no l’hem d’emprar. Sense cap problema i sense desmerèixer tot allò que la democràcia ens ha aportat i ens continuarà aportant. Les eines, per grans que siguin, només tenen valor en tant que útils.

Actualització (diumenge 8 d’octubre a les 19:55): En el sisè setè paràgraf he canviat “Els que veuen la democràcia de la mateixa que la veu en MOR” per “Els que veuen la democràcia de la mateixa manera que jo interpreto que la veu en MOR”.

Arxivat a articles
Etiquetes: Xarxa