Era una vegada, un país de cigales molt orgullós de la seva cultura, la seva llengua y el seu poder. Aquestes cigales creien tant en elles mateixes, que menaven l’economia talment els diners es poguessin imprimir a voluntat. Així, abans de les eleccions, els dos grans candidat s’esforçaven a mostrar com augmentarien encara més la despesa pública, malgrat l’economia no estés creixent. L’oposició, i l’oposició de l’oposició, enlloc de dir que cal copiar a les formigues, que cal estalviar, cal invertir, cal arrencar la máquina econòmica, es comportaven pitjor que les cigales regnants, eren cigalotes. Demanaven més i més, encara més, més serveis, més protecció, menys treball, menys creixement…

continuarà…

Ahir vaig anar a la inauguració de l’Ostal d’Occitània de Tolosa. Escoltant, i entenent, l’occità, vaig pensar en el que hem perdut. Hem matat el llatí, i ara plorem perquè l’anglès s’ho menja tot. El que era una llengua auxiliar neutral que respectava les llengües petites, sota el seu paraigües, ha estat substituït per la llengua dels més forts. No oblideu que Newton va escriure la seva obra, en la mare de les llengües del sud d’Europa. Esperanto, Interlingua, quin és el camí ara?

Sembla un consens establert, que per salvar una llengua, cal un estat. Un estat-nació. Jo recordaré que l’estat nació ha fet molt de mal a les llengües. A nivell interior, s’han minoritzat, insultat i eliminat llengües en nom de la llengua de la nació. A nivell exterior s’han tallat tots els contactes entre llengües similars i s’han eliminat llengües franques, bastant neutrals, com el llatí. Abans de defensar l’estat com a eina per salvar una llengua, penseu-ho dues vegades.

On 12/15/06, Pere Quintana Seguí
 wrote:> Sincerament,  no sé què és l’eficiència paretiana, però si es tracta d’això> que motiva al hacker a fer un programa que fa una cosa amb el mínim de codi> possible o al matemàtic a trobar l’equació més senzilla per a un problema> donat, és a dir, la bellesa de la simplicitat, doncs és cosa meva.>> El principi de precaució, tal com està inscrit des de fa poc a la constitució> de la república francesa, només pot portar a la inacció. A ser tan caut, que> un acaba portant una fulla en lloc de pantalons, pq, al cap i a la fi, els> pantalons són de cotó, el cotó implica canvis d’usos del sol, canvis> econòmics, canvis socials, canvis que segur que tenen costats negatius.

En un món on es considera que tot allò que es produeix en el món anglosaxó és central, els que parlem anglès no som centrals, al contrari del que molts ens volen fer creure; de fet, ens dediquem a comunicar les innovacions dels anglòfons al no anglòfons, com si només poguessin venir coses bones del centre. En aquesta situació, som “superiors” respecte als que no parlen anglès, però ens condemnem a ser de segona per sempre. Dit això, s’imposa recordar que la innovació només ve de la perifèria, o que el futur és dels bastards.

Fa poc, el parlament francès va legislar sobre el genocidi dels armenis fet pels turcs. Fa una mica més, el parlament francès va també legislar sobre el costat positiu de la colonització. Ara el parlament espanyol fa lleis de “memòria històrica”. Crec que és un indicador de mala salut democràtica que els diputats es creguin en situació de legislar sobre qualsevol tema, inclòs com han de pensar els ciutadans sobre uns fets històrics. No tot es pot solucionar a cop de llei, no es pot legislar la reconciliació. Aquesta ha de ser transversal, no vertical.

Del comentari anterior se’n deriva que no em sembli massa adequat emprar la clonació per a produir vaques que produeixin molta llet; no sembla raonable reduïr el bagatge genètic de la nostra població de bestiar. Ara bé, també he de dir que no sóc especialista en el camp i que, per tant, pot ser se m’escapa algun fil.

L’altre dia vaig dir que no trobava una bona resposta per justificar el valor d’una especie d’ocell. Vaig ser massa ràpid. Disposar d’un reservori genètic gran i variat és important ja que, sens dubte, pot tenir valor en el futur. No limitar la base genètica actual significa no limitar les possibilitats de les generacions futures. Les analogies ajuden a il·lustrar un text, però poden traïr-nos en qualsevol moment. Cal ser precís amb el que es diu.

Un juge, Bassam Al-Farra, 43 ans, membre du Hamas et de la branche armée du mouvement islamiste, a été abattu,…

A això anomeno jo separació de poders.

Un dels problemes del tot en anglès és que, els que tenen un nivell prou bo de la llengua com per entrar en els cercles de decisió o influència en aquesta llengua i, per tant, prou bo per adonar-se de que no en saben prou per a influïr, com els nadius ho fan, han invertit massa anys i esforços per aprendre l’idioma, així que es dediquen a fardar del seu anglès i dels èxits que els ha donat, enlloc de confirmar que la situació no és justa.