Ahir vaig anar a la inauguració de l’Ostal d’Occitània de Tolosa. Escoltant, i entenent, l’occità, vaig pensar en el que hem perdut. Hem matat el llatí, i ara plorem perquè l’anglès s’ho menja tot. El que era una llengua auxiliar neutral que respectava les llengües petites, sota el seu paraigües, ha estat substituït per la llengua dels més forts. No oblideu que Newton va escriure la seva obra, en la mare de les llengües del sud d’Europa. Esperanto, Interlingua, quin és el camí ara?

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati