Un dels punts més dolents del nacionalisme és l’obsessió per imposar una identitat prefrabricada a tothom. Si ets català, t’han d’agradar els calçots, els castells i el Barça. Per sort, són molts els que investiguen, i prenen les seves decisions. Així, a Jerusalem hi viu un japonès que menja kosher i que vol aportar a aquest tipus d’alimentació els tocs de la cuina tradicional i vegeteriana japonesa [mireu comentari del 23 de febrer].
L’any 1922 es va parlar a la Lliga de Nacions de la introducció de l’esperanto als sistemes educatius dels estats membres (Historio de Esperanto, Aleksander Korĵenkov).
Els més a favor de la introducció de l’esperanto foren la Xina, Finlàndia, Japó i Polònia.
França va estar en contra des del primer moment. La posició francesa era que el món ja disposava de llengua internacional, el francès. Poc s’ho pensaven que a principis del segle XXI el francès estaria en hores baixes. Fins i tot, es va prohibir que a les institucions públiques, incloses les universtiats, es pogués ensenyar l’esperanto.
El que més em sorprèn és que els països escandinaus van proposar l’anglès. És curiós, perquè l’anglès encara no era la llengua internacional que és avui. El que desconec, i m’agradaria saber, és per què els escandinaus han estat sempre tan favorables a l’anglès, fins al punt que avui en dia, aquesta llengua comença a desplaçar les llengües locals a la universitat, a les televisions i a la música.
Quan, com i per què va començar la colonització cultural anglesa a Escandinàvia? Alguna pista?
Sarko i Ségo (Sarkolène) han dit que doblaran el pressupost destinat als esports. Bravo!
Buffet (PC) ha dit que no el doblarà, ella el triplicarà! Bravíssimo!
Bayrou ha dit que les promeses dels altres són una bola i que ell no parlarà de pressupostos.
Llàstima que el seny sigui a un 12% a les enquestes.
Aquesta és la tònica general de la campanya. Uns prometen mentides més grans que una casa de pagès i un, només un, diu que França porta un ritme de vida massa elevat.
Ja sabeu quin seria el meu vot si fos francès.
Arxivat a maxiposts, etiquetat com [ct] |Comments Off
Depèn. La persona que no sap programar, segur que no troba cap bellesa en una serie de signes estranys aparentment ordenats de manera caòtica.
El que sàpiga programar, en canvi, entendrà els mecanismes i els mètodes aplicats i, si aquests són elegants i enginyosos, trobarà el codi del programa bell.
És bell un parc eòlic?
Quan un entén com funciona una dinamo, sap què és la termodinàmica, coneix una mica les ciències de la Terra i entén l’economia i la geopolítica de l’energia, s’adona immediatament de la bellesa del molí que gira amb el vent.
Les paraules de més, no fan cap favor a les idees que volen expressar.
Malauradament, encara hi ha molta gent que encara pot fer creure que és culta, pel simple fet d’emprar una retòrica tan pastosa com absurda. I són molts, els que els donen corda.
Un exemple:
La magia tiene sus efluvios y aunque la recursividad retórica ya nos tiene hartos, cada tanto conviene parar un poco y tratar de entender que se está diciendo cuando no se dice nada, cuando se dice que se dice algo pero en realidad se dice otra cosa, cuando se dice cualquier cosa pero nadie se hace cargo de las operaciones de prensa que suponen esas iniciativas desinteresadas, por el bien de la gente pero que sin embargo consciente o inconscientemente están armando una agenda al servicio de algún innominado.
L’autor d’aquest text és un home influent en el món acadèmic i educatiu relacionat amb les noves tecnologies a l’Argentina. Fa feredat pensar que ha arribat tan lluny escrivint així.
La petulància és un recurs de mediocres. És una eina per protegir l’injustificat sou de certes elits precàries.
Actualització: Els que hagin trobat aquesta opinió interessant, pot ser també trobaràn interessant aquest article: [On Writing] Textbook Evaluator del blog de 37signals.
Coleco Music Confessions in a Chatroom 8BP067 MP3 / MINI-CD The Internet-inspired album ‘Confessions in a Chatroom’ is Coleco Music’s first 8bitpeoples release. These boys from Argentina combine catchy and danceable lo-fi synths with robotic voices and sing about the things that matter most in cyberspace. Their minimalist synthpop stylings are uniquely personal and hypnotizing. This is one confession that everyone should be happy to hear.
The brain scan that can read people’s intentions A team of world-leading neuroscientists has developed a powerful technique that allows them to look deep inside a person’s brain and read their intentions before they act.
Només un boig pot pensar en una cosa així.
El món no és determinista!!!!!!
Arxivat a maxiposts, etiquetat com [ct] |Comments Off
Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana Seguí, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.
