Les paraules de més, no fan cap favor a les idees que volen expressar.

Malauradament, encara hi ha molta gent que encara pot fer creure que és culta, pel simple fet d’emprar una retòrica tan pastosa com absurda. I són molts, els que els donen corda.

Un exemple:

La magia tiene sus efluvios y aunque la recursividad retórica ya nos tiene hartos, cada tanto conviene parar un poco y tratar de entender que se está diciendo cuando no se dice nada, cuando se dice que se dice algo pero en realidad se dice otra cosa, cuando se dice cualquier
cosa pero nadie se hace cargo de las operaciones de prensa que suponen esas iniciativas desinteresadas, por el bien de la gente pero que sin embargo consciente o inconscientemente están armando una agenda al servicio de algún innominado.

La magia en la civilización High-Tech. Críticas necesarias al proyecto OLPC, aunque seguramente ninguna de estas lo es.
Por Piscitelli.

L’autor d’aquest text és un home influent en el món acadèmic i educatiu relacionat amb les noves tecnologies a l’Argentina. Fa feredat pensar que ha arribat tan lluny escrivint així.

La petulància és un recurs de mediocres. És una eina per protegir l’injustificat sou de certes elits precàries.

Actualització: Els que hagin trobat aquesta opinió interessant, pot ser també trobaràn interessant aquest article: [On Writing] Textbook Evaluator del blog de 37signals.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati