L’anglès a Escandinàvia
2007.02.21 escrit per Pere Quintana Seguí
L’any 1922 es va parlar a la Lliga de Nacions de la introducció de l’esperanto als sistemes educatius dels estats membres (Historio de Esperanto, Aleksander Korĵenkov).
- Els més a favor de la introducció de l’esperanto foren la Xina, Finlàndia, Japó i Polònia.
- França va estar en contra des del primer moment. La posició francesa era que el món ja disposava de llengua internacional, el francès. Poc s’ho pensaven que a principis del segle XXI el francès estaria en hores baixes. Fins i tot, es va prohibir que a les institucions públiques, incloses les universtiats, es pogués ensenyar l’esperanto.
- El que més em sorprèn és que els països escandinaus van proposar l’anglès. És curiós, perquè l’anglès encara no era la llengua internacional que és avui. El que desconec, i m’agradaria saber, és per què els escandinaus han estat sempre tan favorables a l’anglès, fins al punt que avui en dia, aquesta llengua comença a desplaçar les llengües locals a la universitat, a les televisions i a la música.
Quan, com i per què va començar la colonització cultural anglesa a Escandinàvia? Alguna pista?
Pots seguir les respostes via el fil RSS 2.0.
Ambdós comentaris i pings estan tancats.
2007.02.22 a les 3:44 pm
En el siglo XVIII Gran Bretaña desarolló una agresiva política en el Báltico de alianzas cambiantes que dejó huella hasta hoy (entre otras cosas evitando que se consolidara un gran estado escandinavo). Las lecturas de Marx de los archivos del FO y el Almirantazgo en su época de bibliotecario del British Museum y las cartas que sobre esto escribió a Engels, no tienen precio. Busca que seguro que en francés las encuentras. Todo un tratado de geopolítica.
2007.02.25 a les 9:03 am
Potser també té a veure alguna cosa el fet que a principis del S. XX la situació econòmica, social i industrial dels països escandinaus no era la mateixa que la de finals del mateix segle, i que hi havia emigració cap als USA, o el fet que, per exemple, Groenlàndia era una colònia danesa, veïna de Canadà, o que segurament les afinitats eren més amb els EUA i la Gran Bretaña que no amb una Alemania derrotada i llunyana als seus postulats democràtics o a una rússia tzarista o revolucionària, és igual.
Potser no és només un factor, sino molts petits factors.
Amb permís d’en David ;·)