All e-mail composers share the same structure: first, the user introduces the addresses of the recipients, afterwards the subject and, finally, the actual message.

I would completely reverse this order. I would prefer to first, write the message, and afterwards, depending on its contents, I’d like to introduce the title and the recipients.

L’experiment que vaig començar ahir continua. Si heu seguit els enllaços de la nota anterior podreu imaginar que estic manejant la meva informació a base d’un sol fitxer de text que ho hauria de contenir quasi tot. La secció principal del fitxer de text és el diari, que és el cor del sistema. A continuació us enganxo les dues darreres entrades (ordre cronològic invers).

[2007-03-30] 20:11:16
Pensant en archy
@archy, @interfície

He estat pensant en Archy i crec que he entès la filosofia de no tenir aplicacions. La nota anterior n’és un bon exemple. Un cop l’he escrita, he pensat que la podia reciclar per informar la família del meu problema. L’ideal hauria estat seleccionar el text i llançar una comanda que m’enviés el text per correu electrònic (tot des del teclat).

La configuració del correu seria una entrada més com aquesta.

Realment seria un sistema ideal! El /workflow/ seria molt fluïd :)

p.d. També seria ideal seleccionar aquesta nota, llançar la comanda “albloc” i que automàticament aparegués publicada.

—

[2007-03-30] 20:08:53
Problema amb la bateria del cotxe
@cotxe

Avui en sortir de Météo France el cotxe no ha volgut arrancar. He hagut de telefonar al servei tècnic de l’assegurador. M’han dit que la bateria és morta. Avui me la canviaran i demà hauré d’anar a cercar el cotxe al taller.

—

Podeu imaginar que productiu seria un sistema així: Primer escriuria el text que conté la idea que tinc al cap i, llavors, pensaria què fer-ne.

M’agrada la idea de posar la idea al centre i no l’aplicació.

Això lliga molt bé amb un problema d’usabilitat que tenen tots els programes de correu electrònic, primer et demanen els destinataris i després el títol. Jo crec que el camp per a introduïr els destinataris hauria de ser al final, després del cos del text, ja que jo decideixo els receptors del missatge en funció del contingut d’aquest i no a l’inrevés.

* Life inside one big file
* Scribes, Vim
* grep, and other unix stuff
* Archy and The Human Interface

Pots ser també empraré Blosxom i si pogués també empraria ENSO, que és al·lucinant.

Ja us mantindré informats

Recordo que els creadors del menéame, van insistir molt en el fet que el programa que el fa funcionar fos lliure. Això, havia de permetre que qualsevol persona pogués fer el seu digg personal. Però la veritat és que és molt difícil de fer funcionar un menéame, així, el nombre de clons ha estat relativament petit. menéame no ha estat una revolució, tot i que ha estat una pàgina d’èxit.

Ara hi ha un sistema nou, anomenat feevy, que permet que qualsevol persona pugui mostrar, en el seu bloc, o en un portal, els darrers apunts dels amics o de gent que escriu sobre temes similars. La veritat, és que quan un empra feevy, esdevé completament dependent de la bona voluntat del seu creador, però al final, feevy és tan fàcil i el codi del menéame tan difícil, que feevy té molts més punts de marcar una diferència en el foment de la pluralitat de la xarxa i la llibertat d’expressió .

Com sempre, la realitat sorprèn. Cal dubtar cada dia de les nostres idees ;)

The perfect browser for Gnome would have Epiphany’s interface and Firefox’s extensions…

Now, I’m forced to use Firefox, which poorly integrates with my desktop.

Després de 14 dies de vaga en el port de Marsella, la producció de carburants a les refineries franceses s’ha vist fortament afectada.

Que fàcil que és pertorbar els més forts!

És per això l’estratègia de disrupció de les guerrilles del segle XXI té tant d’èxit.

En arribar a casa, acostumo a encendre la ràdio. Avui hi entrevistaven Le Pen, el líder de l’ultradretà Front Nacional. Quan l’he sentit parlar no he pogut evitar de pensar que m’agradaria saber què en pensa Le Pen de manifestacions com la de Besiers de l’altre dia. Al cap i a la fi, més de dos dels que eren allí troben que això del lliure mercat, de les fronteres obertes, de la Unió Europea, etc. és dolent, com Le Pen. L’analogia és complicada, perquè molts dels que es passejaven amb grans banderes occitanes, després, van animar a la selecció francesa tot dient «Òc!» i, ben segur, eren pocs els racistes presents. Però, certament, em preocupa que la defensa d’una llengua, que és un acte necessàri, sempre atregui ideologies que em posen la pell de gallina, i segur que més d’un dels que anaven amb cartells que deien “Occitània, la meva pàtria”, miren amb mala cara als que tenen la pell més fosca que ells.

Què us sembla tot plegat?

Sarkozy: Un neocón a la francesa. Un home que admira Aznar, però en comparació al nostre mostatxut, aquest és més llest, més ambiciós i més perillós. De liberal, no en té ni un gram.

Ségolène: Ha aconseguit ser candidata a base de demagògia (désirs d’avenir). Ara juga a ser Sarkozy. És més falsa que un rolex del “mercadillo”. A més, va de remolc de Sarkozy en el concurs de qui és més nacionalista.

Bayrou: És una aposta arriscada, perquè no té un partit prou fort. Però és sincer, credible i necessari.

Le Pen: Un tio llest, que es dedica a remoure la merda.

Però el detall més important, que quasi ningú no comenta, és que, un mes després de les presidencials, hi ha les legislatives i és en aquestes on es tallarà realment el bacallà.

La idea de tancar bitsenbloc era de centrar-me. Només 5 línies, aquest bloc, tenia l’objectiu d’ajudar-me a crear reflexió tot intentant anar al cor de les qüestions. La veritat és que no ha anat del tot malament, però encara em sento descentrat. No és fàcil enganxar una bona línia de reflexió i, mirant els darrers posts, la qualitat és variable. Miraré el riu una estona, a veure si així…

La Terra funciona gràcies al Sol. Sense la seva energia no hi passaria quasi res al planeta.

El poder de l’home, ve del fet que ha estat capaç d’aprofitar millor l’energia disponible, tant millorant les manera d’obtenir-la (millores a l’agricultura), com millorant l’eficiència del seu ús (millores tècniques, com la roda).

Molta energia provinent del nostre astre ha quedat desada en forma de petroli. I el boom humà dels darrers temps, prové de l’aprofitament d’aquesta energia estalviada.

Ara però, se’ns acaba l’herència, haurem de fer com l’home ha anat fent al llarg dels mil·lenis, millorar l’obtenció d’energia (solar, eòlica, alimentació més eficient) i el seu ús (enginys més eficients).

Tan simple, i tan difícil.