No fa massa algú em deia que no entenia com l’esperanto no havia esdevingut una eina de control, és a dir, una eina de caire sectari.

La resposta és simple, l’esperanto és només una llengua, ni més ni menys, malgrat molts esperantistes diguin i creguin el contrari.

No és amb la llengua que es controla a la gent, és amb la ideologia i el rentat de cervell. Conec grups sectaris religiosos, polítics i/o nacionalistes. Però no en conec cap basat en una llengua.

Això no vol dir que no hi hagi sectarisme en el món esperantista. És evident que trobareu grups amb trets sectaris que empren l’esperanto, però no és per qüestió de llengua que ho són.

Actualització: He desenvolupat més aquestes idees aquí (en esperanto). Intentaré completar aquesta entrada en català, també.

Tant a ràdios espanyoles com franceses, es pot escoltar sovint l’expressió “A tot Europa ho fan així”, “A tot Europa ho fan millor que nosaltres,… “, “A tot Europa això ja ho tenen” etc. És divertit, perquè jo que tinc un peu a cada banda dels Pirineus, i crec que conec força bé altres països també, m’és fàcil comparar per adonar-me sempre que “Tot Europa” sol voler dir “Alemanya”, “França”, “Regne Unit” o “Països escandinaus” i prou. Amb el temps, he après a somriure quan sento aquest tipus d’expressions.

Un exemple: A la tertúlia d’ahir a Catalunya Ràdio es va dir: “Tota ciutat Europea del tamany de Barcelona té un sistema de trens de rodalies que funciona”. Seguidament, el mateix tertulià va dir, “Quan vaig anar a París als anys seixanta ja hi havia el RER”. Per què diu tota Europa quan vol dir París? Que, per cert, no és del tamany de Barcelona, és immensament més gran. M’agradaria saber el que en pensen els habitants de ciutats d’Europa de l’est. Que, recordem-ho, també és Europa!

La segona volta de les eleccions legislatives franceses ha estat una sorpresa, tots esperàvem un tsunami de la dreta i aquest no ha ocorregut. Tant és així que l’esquerra té més escons que abans.

Un dels problemes de les eleccions a una volta és que no sabem què votaran els altres votants, així que no podem mesurar l’impacte del nostre vot. En un sistema a dues voltes, en canvi, quan es va a votar per segona vegada, ja es té una certa idea del que es cou, així l’electorat pot corregir una sobrereacció a la primera volta.

La veritat és que, malgrat el que digui Bayrou, que defensa un sistema més proporcional, el sistema majoritari a dues voltes m’agrada cada cop més. Les seves virtuds són:

• Estabilitat
• Difícilment es poden formar minories de bloqueig (com UM a les Illes Balears)
• L’electorat pot mesurar millor la seva estratègia
• Fàcil identificació del teu diputat, per tant, és més fàcil fer pressió als elegits
• …

Els inconvenients són

• les minories no són ben representades
• els diputats representen territoris i no persones
• …

.

Una correcció que introduiria jo a França, seria de fer les eleccions legislatives a mig mandat del president, a l’estil dels Estats Units. Aquest s’hauria d’acostumar a negociar amb el representats, no crec que les cohabitacions s’haguessin de veure com un problema.

En relació a Espanya, el que vull dir, és que cal oblidar el tema de les llistes obertes. Aquest no és un debat, perquè les llistes obertes mai no funcionaran. El debat hauria de ser entre sistema majoritari i sistema representatiu.

De totes maneres, no és modificant el sistema que s’aconsegueix una democràcia sana, aquesta és més conseqüència de l’actitud i de la cultura de la classe política.

Els europeus, molt impregnats de la visió francesa del món, solem estar convençuts de que som els més democràtics i els més justos del món. Però a Palestina hem estat finançant, sense cap mena de problema, als corruptes del Fatah, fet que no només no ha servit per a estabilitzar cap democràcia si no que ha alimentat el ressentiment palestí que ha portat als islamistes de Hamas al poder a Gaza.

Amb això no vull dir que el que passa ara és culpa nostra. No. Els palestins són els primers responsables, com els espanyols dels anys 30 van ser responsables de la seva pròpia inestabilitat.

El que vull dir és que les coses s’han de dir clarament, si donem pasta al Fatah és per tal d’evitar que els islamistes arribin al poder (cosa que no s’ha aconseguit). I quan s’organitzen parafernàlies democràtiques és només quan es creu que els palestins votaran bé.

Ja n’hi ha prou d’anar de bons per la vida. Cal que els europeus reconeguem el fracàs de la nostra política i que ens deixem de vergonyoses hipocresies.

Quan Gaza era ocupada per Israel, els palestins lluitaven junts contra l’enemic.

Quan Israel es va retirar de Gaza, els palestins van poder centrar-se en els seus problemes interns.

En conseqüència, Gaza va entrar en una època d’inestabilitat que culmina ara.

Hamas prendrà el control de Gaza.

És això bo?

Depèn.

Si Hamas pren el control, estabilitza la zona i imposa una llei (sigui democràtica o no), Gaza entrarà en un període d’estabilitat, i això és bo per tots.

La pitjor situació, seria la d’una guerra permanent entre diferents grups armats (entre ells i contra Israel), a l’estil de l’Iraq. És per això que no crec que Israel intervingui.

El que Gaza i els palestins necessiten és calma… Esperem que aquesta arribi ràpidament.

Vaig llegir (no recordo on), que Ubuntu no serà mai mainstream perquè no té bones tipografies. Jo vaig pensar que era una exageració, però en provar el nou Safari per Windows, m’he adonat de la importància d’aquestes. Espero, però que els grans projectes de programari lliure evolucionin en aquest sentit.

Nota: He modificat bastant aquest text, sense canviar-ne el sentit.

Ja no hi queda cap mena de dubte. Les aplicacions se’n van dels nostres ordinadors per viure a casa dels que les creen, el viatge cap a les aplicacions web ja no té tornada.

Aquest serà un món on només (i no és poc) la infraestructura serà lliure [1], les aplicacions no ho seran. Però no és greu, perquè només aquelles aplicacions amb APIs prou obertes tindran èxit, així les nostres dades viatjaran amunt i avall a ritme de mashup. I no està tan malament.

Què en pensa Stallman de tot això? O ja és d’una altra època?

[1] Firefox, Ubuntu, Python, Ruby, Perl, Grep,… són infraestructura.

Avui hi ha hagut eleccions a França i la dreta ha arrasat. No hi ha altra paraula per definir-ho.

És curiós, ningú no dubta de que el procés sigui democràtic, però la veritat és que a partir d’ara, els que vivim aquí, viurem en un país sense oposició. Tindrem un president amb quasi plens poders que regnarà sense dificultats, almenys a les institucions. Cosa que em recorda el poder de Putin, tot salvant les distàncies, és clar.

És evident que això em preocupa, perquè, al cap i a la fi, ara la sola opció de l’oposició serà el carrer i aquest mai no és raonable ni, sobretot, democràtic ni representatiu. És a dir, si Sarkozy tensa la corda, podrà trencar-la, perquè és massa fort.

A Espanya, en canvi, el sistema electoral és representatiu, i, per tant, l’oposició és ben representada. Però el sistema té un greu problema, els electors trien llistes, i no diputats, i són les estructures dels partits, els cacics, qui trien qui va a les llistes. Així, els mediocres s’obren camí, els que pensen lliurement no tenen cap opció i els electors es desencanten.

A França, on el sistema és majoritari, els electors trien diputats directament. Això dóna molta llibertat a aquests i treu força a les estructures dels partits. Així, François Bayrou ha estat lliure per fer la interessant i arriscada jugada política de les darreres eleccions presidencials. La jugada no va anar bé, però ara, probablement, serà reelegit diputat pels ciutadans de la seva circumscripció. Bayrou (a diferència dels diputats centristes que no l’han seguit [1]) no deu res a ningú. El preu a pagar és que les minories no tinguin representació al parlament, fet que crea frustració i malestar.

En conclusió, cal que els que a França i a Espanya volen canviar el sistema electoral, s’ho pensin tres vegades, perquè aquest, és determinant pel futur del país, quasi més que el propi vot individual de cada ciutadà.

[1] Bayrou era el líder de l’UDF, un partit de centre que, tradicionalment, arribava sempre a acords amb la dreta (abans RPR, ara UMP), de manera que allí on el centre es presentava, la dreta no ho feia. L’UDF era un partit separat de l’UMP però devia el seu grup parlamentari a aquest.

En resum, la majoria de diputats del centre no han volgut jugar-se el sou i han decidit sotmetre’s completament a Sarkozy. A diferència del MODEM, tindran grup parlamentari propi, però no tindran cap llibertat.

He fet un petit canvi al fil de subscripció, ara només mostrarà els primers 255 caràcters de cada nota.

Si trobeu que és molest, aviseu-me.

Nowadays there are many kinds of social software, and, in my opinion, the best ones are those that are focused on a subject, like launchpad, flickr or last.fm, in comparison to those that aren’t, like Orkut or Facebook.

What I haven’t seen, and I’d like to see, is a social website for health care.

Nowadays we have to visit a number of health care professionals for many reasons. But, unfortunately, it is very difficult to get the whole picture of your health. It looks like your doctors are only interested in a small part of your body. And that can be very frustrating.

So, this health care social software would put together doctors and patients. The center of each network would be a patient. He would allow his doctors to read his clinic history. Every doctor would know all the treatments a patient is following and has followed and ho is prescribing this treatments and why. Doctors would be able to discuss among them and with the patient (the patient shouldn’t be able to read doctor’s discussions if not allowed by them).

Of course, patients that suffer of the same illness could join groups to discuss and learn from each other’s; doctor’s should be able to do the same with colleagues that treat similar cases.

The whole site, should be built, having language diversity in mind.

I think, that a system like this one, would help to get the whole picture of health problems and to improve everybody’s health.

Update (2007-06-15): I think this post from the Official Google Blog is relevant: Is there a doctor in the family?