La segona volta de les eleccions legislatives franceses ha estat una sorpresa, tots esperàvem un tsunami de la dreta i aquest no ha ocorregut. Tant és així que l’esquerra té més escons que abans.

Un dels problemes de les eleccions a una volta és que no sabem què votaran els altres votants, així que no podem mesurar l’impacte del nostre vot. En un sistema a dues voltes, en canvi, quan es va a votar per segona vegada, ja es té una certa idea del que es cou, així l’electorat pot corregir una sobrereacció a la primera volta.

La veritat és que, malgrat el que digui Bayrou, que defensa un sistema més proporcional, el sistema majoritari a dues voltes m’agrada cada cop més. Les seves virtuds són:

• Estabilitat
• Difícilment es poden formar minories de bloqueig (com UM a les Illes Balears)
• L’electorat pot mesurar millor la seva estratègia
• Fàcil identificació del teu diputat, per tant, és més fàcil fer pressió als elegits
• …

Els inconvenients són

• les minories no són ben representades
• els diputats representen territoris i no persones
• …

.

Una correcció que introduiria jo a França, seria de fer les eleccions legislatives a mig mandat del president, a l’estil dels Estats Units. Aquest s’hauria d’acostumar a negociar amb el representats, no crec que les cohabitacions s’haguessin de veure com un problema.

En relació a Espanya, el que vull dir, és que cal oblidar el tema de les llistes obertes. Aquest no és un debat, perquè les llistes obertes mai no funcionaran. El debat hauria de ser entre sistema majoritari i sistema representatiu.

De totes maneres, no és modificant el sistema que s’aconsegueix una democràcia sana, aquesta és més conseqüència de l’actitud i de la cultura de la classe política.

Arxivat a destacat |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati