Als espanyols ens sembla ben normal que les vagues es facin de manera ordenada i que s’organitzin serveis mínims. Aquí a França no ho tenen tan clar, i fan vagues en excés i com els rota, molt sovint, improvitzades. Ara es debateix el tema i em fa gràcia sentir els arguments de l’esquerra, no es sostenen per enlloc.
Fa uns mesos vaig redissenyar totes les meves pàgines per tal que tinguessin una imatge coherent. Avui, he reorganitzat la meva pàgina personal, per tal que jugui millor el seu rol de portada al meu univers digital.
Els canvis que he fet són els següents:
Crec que així hi ha menys confusió sobre el rol de cada pàgina i la pàgina personal juga millor el seu rol.
Aquests darrers dies, David de Ugarte ha escrit un parell d’articles molt interessants (aquí i aquí) sobre la identitat espanyola. David, explica que part de l’èxit espanyol en el període de la transició es deu a la debilitat de la identitat nacionalista, allí on els nacionalismes, dits perifèrics, no s’han desenvolupat. Aquesta debilitat, ha permès que el país s’hagi obert al món, analitzant-se com una conseqüència del context internacional i no com una excepció, tal com fa el nacionalisme, per exemple, a França.
No cal dir, que això canvia, i des de la segona legislatura d’Aznar, el nacionalisme espanyol va perdent els complexes, ajudant a alimentar encara més els altres nacionalismes. Tant és així, que el que passa al país s’analitza, cada cop més, en clau estrictament interna. Fins a arribar a l’absurd (els atemptats de l’11-M són un cas paradigmàtic).
Un bon exemple, és el cas dels problemes recents de la xarxa elèctrica a Barcelona, escoltant les ràdios catalanes un queda convençut de que aquest és un cas totalment aïllat, en el context internacional, i que, òbviament, és culpa dels malvats poders de Madrid. Tant és així, que avui matí, a la Cadena Ser, he sentit a un representant de la Generalitat dir que si Gas Natural hagués comprat Endesa, això no hauria passat. Quina bajanada!
No és només Barcelona qui té problemes elèctrics. El nostre món està canviant, s’estan construïnt noves infrastructures, com per exemple internet, a sobre d’una vella xarxa elèctrica altament complexa i això no és fàcil de gestionar. Això, els que viuen de l’electricitat ho saben molt bé, tant és així, que Google intenta situar els seus centres de dades prop de centrals de producció d’energia. D’altres que també depenen fortament de l’electricitat no ho poden fer i quan hi ha problemes, els seus negocis se’n ressenten, com per exemple, un gran nombre de companyies de l’anomenada web 2.0, que han patit fortament l’apagada elèctrica de dimarts passat a San Francisco. Sí, Barcelona és com San Francisco, pateix problemes elèctrics.
Malauradament, Espanya és un país on qualsevol ignorant pot opinar de qualsevol tema al davant dels micròfons. Jo no sóc així, així que no parlaré més dels problemes de les xarxes de distribució d’energia elèctrica, perquè no en sé prou, però recomano a tota persona que vulgui entendre el que passa, que llegeixi una mica el que passa fora d’aquesta península Ibèrica, comprendrà que el futur de la distribució d’electricitat és un tema molt més complicat del que sembla a primera vista. I, certament, entendrà que no tot és culpa de Madrid.
Since now I’m using three computers, I’m moving my digital life to on-line services (webware).
Google Docs is being very useful in this regard, but I think it lacks some important features:
Resulta que els europeus cada cop comprem més vi provinent d’altres continents. I també resulta que els no europeus cada cop beuen menys vi del vell món. Sembla que tenim un problema, no? Doncs a França es veu que no ho volen entendre:
“I object to the idea of a total liberalization,” France’s agriculture minister Michel Barnier said, according to AP. “I think that will directly lead to a loss of identity and authenticity of Europe’s viticulture…The strength of this viticulture is the quality, the colour, the taste”, he added.
EU states clash over wine sector shake-up - EUobserver
Estic d’acord que està molt bé tenir productes “autèntics”, però si ningú no els compra… Que deixin a la gent beure el que més li agrada i si agrada allò que el ministre francès troba autèntic, molt bé i si no, també. Al cap i a la fi, anar vestit de menorquí és molt autèntic, però prefereixo els texans…
Continuo amb el llibre de Paul Graham, Hackers and Painters. Transcric la nota #14 del capítol 5 (la negreta és meva).
If the Mac was so great, why did it lose? Cost, again. Microsoft concentrated on the software business and unleashed a swarm of cheap component suppliers on Apple hardware. It did not help, either that suits took over during a critical period. ( And it hasn’t lost yet. If Apple were to grow the iPod into a cell phone with a web browser, Microsoft would be in big trouble).
El llibre és de l’any 2004.
Certament, a l’era de les aplicacions web, per anar pel món no es necessita massa més cosa que un navegador.
A Bitsenbloc, el meu bloc anterior, emprava una instal·lació de WordPress en un servidor que estava sota el meu control. El meu pare també escriu el seu bloc en un WordPres instal·lat a la mateixa màquina. Ara, en canvi, utilitzo Blogger.
En aquests moments estic llegint el llibre de Paul Graham, Hackers and Painters. Una petita frase del llibre diu:
I you want to keep your money safe, do you keep it under your mattress at home, or put it in a bank? This argument applies to every aspect of server administration: not just security, but uptime, bandwidth, load management, backups, etc.
Quin sentit té que jo estigui estressat amb les actualitzacions del programari del servidor, amb les migracions i tot plegat, quan Google ho pot fer per mi? I ho fa bé. La resposta és senzilla, si repasseu una mica els arxius de Bitsenbloc hi trobareu moltes entrades amb problemes de codatge de les lletres accentuades. Em vaig despistar i la vaig pifiar… És per això que intento que no hi hagi res al meu servidor.
Per acabar, he d’afegir, que mantenir el servidor m’ha ensenyat moltes coses, així que com a formació auto-didacta està molt bé. Però jo no em jugaria les garroves mantenint servidors.
Google Reader (GR) has been my feed reader of choice for a long time. Probably it is the best feed reader out there.
Nevertheless there is a problem with GR. As almost every other feed reader, it uses the e-mail paradigm applied to feeds. Each post is an item and appears chronologically ordered in its folder. This paradigm works well with e-mail because we are supposed, at least, to read every single message. But for feeds, the paradigm is quite stressful. To store every single unread post is like having a pile of old unread newspapers asking you to go through all of them. What a stress! It is true that GR has a “mark all read” button, but using it is sort of a failure.
The solution is to use a non exhaustive system, this is, a system that tells you there is new stuff to be read, but it doesn’t count it nor supposes you are going to read everything. An easy way to build such a system is to use Feevy, a dynamic blogroll system for your blog.
Once it is set up, Feevy shows in your blog (or wherever you want), and in chronological order, the last post of each subscribed blog. This way, you know where and when there is new stuff, but you only read it if you can. Its like having the day’s front page of your personal blogsphere. In case you want to browse the archives of a blog, you can do this at the blog’s site. There is no need to build a parallel archive.
After reading this, it might be difficult to understand the point, but I encourage you to try Feevy for a while. I’m sure that some of you, the ones that like keeping stuff simple, will enjoy it. It will help you to get things done with no pain.
You can check my Feevy at the bottom of this blog.
I’d like to thank David, the mind behind Feevy, for showing me this trick.
Finally, I’ll add some items to my Feevy Wishlist:
Update: I have corrected a little bit the English of the article. Don’t forget that this is not my mother tongue and that I don’t live in an English speaking country.
Avui és el 14 de juliol, és a dir, dia de desfilades militars, balls i focs artificials a tots els racons de França. Sense cap mena de dubte, a cada acte on hi hagi unes quantes persones juntes, els CRS (antidisturbis, per entendre’ns), vestits à la Robocop, faran acte de presència. I aquí és on resideix la més gran ironia del dia. El 14 de juliol de 1789 una gran massa de gent afamada va atacar la presó de la Bastille de París i en va alliberar els presos, iniciant, així, la Revolució que canviaria el món per sempre. 218 anys després, es continuen celebrant aquests fets, però els suposats hereus, no dubtaran ni mig segon en fregir a pals a aquell que intenti fer quelcom que recordi lleugerament els actes revolucionaris. En haver dit això, només se m’acuden dues opcions per avui vespre. Una seria no fer res, comportar-me talment com si fos un dissabte qualsevol. L’altra, seria anar a llançar pedrades als CRS o a qualsevol cosa que faci pudor a poder. Què us sembla més coherent?
Actualització:
El problema s’ha resolt. A hores d’hara, són les 20:20, un subnormal equipat d’un gran equip de so pagat per l’ajuntament, està cridant des de l’altra banda del riu presentant les diverses actuacions de la nit. La cosa no pararà fins d’aquí un parell d’hores. Vaig a cercar les pedres per fer-lo callar… Serà l’acte revolucionari del dia.
Actualització 2:
Al final, la cosa ha anat així:
Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana Seguí, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.
