Continuo el brainstorming
2007.08.28 escrit per Pere Quintana Seguí
Són moltes les coses que no tinc clares sobre la llengua i haver llegit massa poc sobre lingüística i sociolingüística, no ajuda massa. Però, poc a poc, anem avançant.
Discutint al twitter (sí, twitter serveix per discutir) amb Mari Carmen González i Enrique Gómez hem vist que:
- Abans de la impremta, les fronteres entre llengües llatines o germániques eren molt més tenues, com diu “sa monea”. És evident que hi havia també fortes discontinuitats. Per exemple, entre el continu llatí i el basc o el continu germànic. El parlar de cada persona era el del poble on va néixer.
- Amb l’aparició de la impremta, com diu David de Ugarte, els mercats defineixen les nacions i les llengües estandaritzades. Així, molts dialectes germànics desapareixen en favor de la versió estàndard. El mateix va passar a França i està passant a Itàlia o aquí on parlem català ara mateix. És l’època de la llengua homogeneitzada dins l’estat-nació.
- En el segle XXI els estats-nació es desdibuixen, malgrat el nacionalisme s’estigui enfortint (és una reacció?). Es parla urdú a Barcelona i català a San Francisco. Molta gent, al llarg de la seva vida, viu en diferents llocs de manera que el seu parlar és influenciat d’altres dialectes de la seva llengua materna (pot ser en té més d’una de llengua materna), així molts parlem híbrids estranys de la llengua catalana que ja no es corresponen a cap varietat geogràfica, tot i que es poden endevinar les influències encara, i tampoc a l’estàndard escrit. És més, cada cop som més les persones que parlem diverses llengües i, sense cap mena de dubte, aquestes s’influeixen mútuament. Així, segur que el meu parlar té influències, per exemple, del francès. Som a l’època on la llengua personal de cada persona reflecteix més les vicicituts personals de cadascú que el lloc on va néixer.
És evident, que a cada moment històric, hi ha una mica de cada punt, però en proporcions ben diferents.
Hem passat del continu língüístic a un món separat en illes lingüístiques. I d’aquest, anem cap a la sopa globlal. Multilingüe i poc lligada a la geografia.
Tot això és un brainstorming, es desitgen comentaris.
Pots seguir les respostes via el fil RSS 2.0.
Ambdós comentaris i pings estan tancats.
2007.08.28 a les 2:55 am
Els teus plantejaments inicials són força erronis: la impremta, abans o després, no condiciona l’evolució lingüística ja que aquesta sempre s’esdevé en l’àmbit oral, el qual sempre s’avança a qualsevol intent de fixació. A més, basta pensar en la Cancelleria Reial o l’obra de Petrarca i Dante per comprovar que anteriorment a Gutemberg ja existeixen models de llengua acceptats per les classes alafabetitzades com a, digumem-ne, proto-estàndart. No serà fins al segle XVIII que els moviments il·lustrat provoquen un volum mercantil de caire nacional. Fins llavors, el gruix de producció de la impremta es dona en llatí, tant en Bíblies com Vides de Sant, gramàtiques i volums per als estudis escolàstics, etc.
2007.08.28 a les 5:32 am
“la impremta, abans o després, no condiciona l’evolució lingüística ja que aquesta sempre s’esdevé en l’àmbit oral”
No puc estar em més desacord.
La llengua oral beu de la llengua escrita i són molts els que, intentant pujar l’escala social, intenten parlar tal com s’escriu i no com els “pagesos” del seu poble.
Aquest només és un exemple.
En el propoer comentari procura posar algun identificador, o no el publicaré.
2007.08.28 a les 6:14 am
Hola,
estic seguint aquestes darreres setmanes el fil de la discusió sobre el tema i em sembla prou coherent com a teoria, encara que caldria aprofunditzar més, perquè sense impremta ja hi va haver abans llengües estandaritzades a territoris molt amplis (pensem amb Roma, per eixemple).
Amb el que podria no estar d’acord és amb cap a on anam. Veig clar que si la globalització continués aniríem cap a una sopa global lingüística, però no tenc gens clar que la globalització pugui anar molt més enllà.
¿Per què? Per la crisi energètica. No veig possible que es continuï volant amb avions i movent-nos en cotxes, cada cop més de forma global, com veniem fent fins ara, per un tema de pura disponibilitat energètica. Encara més: és probable que al nostre entorn occidental la movilitat personal minvi molt a curt o mitj termini. I en gran part és la movilitat personal la que desfà efectivament les fronteres lingüístiques actuals: si no hi ha movilitat, no hi ha sopa global lingüística.
L’altre pilar de la sopa lingüística serien les telecomunicacións, que són com una nova “impremta”, revolucionàries. Però novament, no tenc molt clar que la nostra civilització HI-TECH es pugui mantenir sense l’altísima movilitat actual.
Salutacions.
Off-topic: jo també soc partidari de no publicar els anònims a cap bloc. Entre tots podem erradicar aquesta absurda pràctica.
2007.08.28 a les 6:20 am
Gabriel, estic d’acord amb tu que cal aprofondir molt. Tot això són idees en brut, producte de la intuició més que d’un treball científic.
2007.08.28 a les 11:51 am
Pere,
penso que el continu lingüistic es va començar a trencar més amb l’enfortiment dels estats nació i les seves polítiques educatives i mitjans de comunicació en l’idioma oficial de l’estat. Mira, per exemple, els casos d’Espanya o França, amb llengües no oficials fortes i transfrontereres, i veiem com s’ha trencat el continu a banda i banda de la frontera.
D’altra banda, si hem d’anar cap a un model d’illes lingüistiques, aquestes estaran immerses en diferents mars de llengües majoritàries. Potser l’exemple podria ser el yiddish o l’askenazi que parlavan els jueus a les seves comunitats, immerses en d’altres comunitats idiomàtiques, però crec que sempre hi haurà realitats lingüístiques lligades a la geografia o, més ben dit, als pobles que en determinat moment ocupen aquella geografia.
2007.08.28 a les 10:19 pm
“però crec que sempre hi haurà realitats lingüístiques lligades a la geografia o, més ben dit, als pobles que en determinat moment ocupen aquella geografia.”
sí, és cert, a cada regió el background serà un. El francès serà la llengua de base a França, probablement, durant molt de temps.
Però, a casa nostra què? Serà el català aquesta llengua de base? No ho crec, crec que serà el castellà, ens agradi o no, de manera que el català serà la llengua d’una minoria més.
Des del meu punt de vista, és la sopa lingüística el que pot donar més oportunitats al català i no el model que proposa el nacionalisme, el qual fracasarà (des del punt de vista lingüístic) perquè el castellà és imparable.
El català lligat a la terra morirà.
Podríem arribar a concebre el català com la llengua d’una comunitat no territorial? Al cap i a la fi, el català va perdent embranzinda quan llengües molt més dèbils, com l’esperanto, guanyen parlants en la sopa global.