sí, és cert, a cada regió el background serà un. El francès serà la llengua de base a França, probablement, durant molt de temps.

Però, a casa nostra què? Serà el català aquesta llengua de base? No ho crec, crec que serà el castellà, ens agradi o no, de manera que el català serà la llengua d’una minoria més.

Des del meu punt de vista, és la sopa lingüística el que pot donar més oportunitats al català i no el model que proposa el nacionalisme, el qual fracasarà (des del punt de vista lingüístic) perquè el castellà és imparable.

El català lligat a la terra morirà.

Podríem arribar a concebre el català com la llengua d’una comunitat no territorial? Al cap i a la fi, el català va perdent embranzinda quan llengües molt més dèbils, com l’esperanto, guanyen parlants en la sopa global.

penso que el continu lingüistic es va començar a trencar més amb l’enfortiment dels estats nació i les seves polítiques educatives i mitjans de comunicació en l’idioma oficial de l’estat. Mira, per exemple, els casos d’Espanya o França, amb llengües no oficials fortes i transfrontereres, i veiem com s’ha trencat el continu a banda i banda de la frontera.

D’altra banda, si hem d’anar cap a un model d’illes lingüistiques, aquestes estaran immerses en diferents mars de llengües majoritàries. Potser l’exemple podria ser el yiddish o l’askenazi que parlavan els jueus a les seves comunitats, immerses en d’altres comunitats idiomàtiques, però crec que sempre hi haurà realitats lingüístiques lligades a la geografia o, més ben dit, als pobles que en determinat moment ocupen aquella geografia.

estic seguint aquestes darreres setmanes el fil de la discusió sobre el tema i em sembla prou coherent com a teoria, encara que caldria aprofunditzar més, perquè sense impremta ja hi va haver abans llengües estandaritzades a territoris molt amplis (pensem amb Roma, per eixemple).

Amb el que podria no estar d’acord és amb cap a on anam. Veig clar que si la globalització continués aniríem cap a una sopa global lingüística, però no tenc gens clar que la globalització pugui anar molt més enllà.

¿Per què? Per la crisi energètica. No veig possible que es continuï volant amb avions i movent-nos en cotxes, cada cop més de forma global, com veniem fent fins ara, per un tema de pura disponibilitat energètica. Encara més: és probable que al nostre entorn occidental la movilitat personal minvi molt a curt o mitj termini. I en gran part és la movilitat personal la que desfà efectivament les fronteres lingüístiques actuals: si no hi ha movilitat, no hi ha sopa global lingüística.

L’altre pilar de la sopa lingüística serien les telecomunicacións, que són com una nova “impremta”, revolucionàries. Però novament, no tenc molt clar que la nostra civilització HI-TECH es pugui mantenir sense l’altísima movilitat actual.

Salutacions.

Off-topic: jo també soc partidari de no publicar els anònims a cap bloc. Entre tots podem erradicar aquesta absurda pràctica.

No puc estar em més desacord.

La llengua oral beu de la llengua escrita i són molts els que, intentant pujar l’escala social, intenten parlar tal com s’escriu i no com els “pagesos” del seu poble.

Aquest només és un exemple.

En el propoer comentari procura posar algun identificador, o no el publicaré.