Els programes de xarxes socials tipus Facebook o Orkut estan de moda. Per alguna raó, mai no he aconseguit emprar-los pel que, en teoria, serveixen, això és, mantenir el contacte amb els amics. Va passar amb Orkut i així m’està passant amb Facebook. Els meus perfils acaben abandonats contenint una llista parcial i esbiaixada de les meves amistats. De fet, un dels pocs usos que tenen aquests serveis, és el d’omplir una llarga llista d’amics, en altres paraules, el d’establir un ranking de sociabilitat, un concurs permanent del qui és més sociable; i això em provoca nàusees. Crec que la darrera vegada, que vaig sentir demanar a algú altre si podien ser amics, va ser al parvulari. No trobeu trist que adults es dediquin a aquest joc?

La xarxa social és quelcom que es viu en el dia a dia, mitjançant el correu electrònic, els blogs, les converses a la màquina de cafè,… tota eina que serveixi per a afavorir aquests contactes és bona, però el que no funciona és intentar reduir la vida social en un sistema tancat i vertical com fa Facebook. La gràcia de la vida social és que és transversal, és per tot. La xarxa social no s’explicita burrocràticament (les dues erres són intencionades), es viu, així de simple.

Els rumors diuen que Google vol emprar Google Reader per a crear un sistema de xarxes socials. Suposo que Google farà quelcom més intel·ligent, és a dir, emprar la informació que té a mà (contactes del Gmail, co-autors de documents de Google Docs) per a reforçar els meus contactes socials, però no per a fer d’intermediari únic d’aquest, com fa Facebook.

Esperem que sigui així.

p.d. He escrit aquest missatge des del Gmail, via el correu electrònic. La idea era fer una entrada d’una frase (a l’estil de Twitter ), però al final m’ha sortir un text força complet.

Arxivat a articles
Etiquetes: tecnologia