Els nostres puritans
2007.11.15 escrit per Pere Quintana Seguí
Fa poc, Ziko van Dijk es va doctorar en historia, amb una tesi sobre la Universala Esperanto Asocio (UEA), que actualment és l’associació més gran del món esperantista. Avui he llegit un interessant article de Ziko sobre la relació de la UEA i Franco, el dictador espanyol.
Aquest article apareix arrel del fet que certs esperantistes espanyols s’han queixat darrerament, perquè Franco va ser nomenat “alt protector” del congrés universal d’esperanto de l’any 1968, el qual es va realitzar a Madrid. Aquest congressos es realitzen anualment. Ziko, se’n riu dels que ara remenen la història, diu que són “herois de després del fi de la guerra” que critiquen només als dictadors de dretes i obliden tots els congressos que es van fer en països dirigits per dictadors comunistes.
Jo també trobo que aquest debat, el qual és fill del debat espanyol sobre la memòria històrica, és completament absurd. Quin sentit té llegir la història en clau política actual? Per què es glorifiquen a uns i es condemnen als altres? Si hagués guanyat la guerra l’altre bàndol, el qual també va cometre moltes exaccions, hauria estat el règim resultant democràtic? Deixeu-me que ho posi en dubte, però això és història-ficció. Les guerres no les guanya ningú.
M’empipa molt el puritanisme dels justiciers que arriben 30 anys després. Probablement, la UEA va fer molt bé quan va donar la possibilitat als madrilenys de gaudir d’un congrés internacional d’Esperanto i de tot l’aire fresc que aquest va aportar. I per fer això, la UEA va haver de tractar amb un dictador, de la mateixa manera que tracten amb dictadors les mai criticades ONGs que treballen, per exemple, a Àfrica.
Vivim en un món ple de merda. Els que canvien el món, se’n posen fins a les celles. Els que van de puritans, en general, o no han sortit de casa, o són uns hipòcrites.
2007.11.15 a les 2:08 pm
[...] a raz de un debate sobre la relacin entra la Universala Esperanto Asocio y Franco, he tenido que escribir sobre el tema. El resumen es simple. Me cabrean los que, 30 aos despus, van de hroes de la historia. Me [...]
2007.11.15 a les 2:41 pm
Més enllà de qualsevol justificació del fet d’haver-se entès i honorat un carnisser com en Franco, i haver-li fet el joc en un congrés on es va presentar la traducció de “Camino” d’Escrivá de Balaguer i es va visitar el Valle de los Caídos, s’hi afegeix un excés d’oportunisme que no calia. I no reconèixer-ho, ni tan sols quan 30 anys després hom ho demana, és un insult per a la democràcia, per als drets humans i per a tots els morts i perseguits (molts d’ells esperantistes).
Si l’única opció per fer un congrés a Espanya el 1968 era entendre’s amb el criminal, cosa que dubto, senzillament el congrés s’hagués pogut celebrar en un altre lloc.
Com a esperantista, trobo que aquesta campanya ha generat un debat molt interessant del mal que pot arribar a fer la suposada “innocència” de la política neutralista d’UEA, la utilitat de la qual només és mantenir la seva vida endogàmica sense anar més enllà. Jo per això no em vaig fer esperantista.
Compte amb certes demagògies!
2007.11.15 a les 3:04 pm
Dices que:
“Per què es glorifiquen a uns i es condemnen als altres? Si hagués guanyat la guerra l’altre bàndol, el qual també va cometre moltes exaccions, hauria estat el règim resultant democràtic?”
Condenamos al bando nacional porque fueron ellos, los fascistas quienes impusieron su voluntad sobre un pueblo que había elegido mediante la democracia representativa seguir el camino de la libertad mediante la república. Pere, tus afirmaciones me parecen grotescas. ¿Qué tiene que ver los crimenes de guerra cometidos por ambos bandos? ¿Qué tiene que ver las distopías que intentas imaginar? La cuestión es sencilla, llegaron y por la fuerza nos arrebataron lo que habiamos construido junto con la libertad. ¿Es tan dificil de entender? ¿Por qué siempre quereis algunos mancillar la memoria de los republicanos españoles barrenandola con las dictaduras de Stalin y otros…? Si hay que criticar a Stalin a Mao o a Polpot se hace pero no escupais sobre quienes fueron victimas del fascismo y del imperialismo americano que quiso mantener la “reserva espiritual” en Europa apoyando a estos.
No te entiendo, sinceramente.
2007.11.15 a les 3:21 pm
Dankon por la atentigo al tiu ĉi teksto; por la surprize altnivele sukcesebla leciono de la kataluna; por la ĝojiga konstatigo ke dishontigaj kampanjoj tute ne estas simple parto de la kataluna karaktero; por la saĝa alirmaniero al la tuta afero, kiu plu instruas al mi; por la tatuindaĵo “Les guerres no les guanya ningú”; kaj por la freŝiga decido skribi pri la temo primare ne en Esperanto.
De en la merdo amike salutas
Loren Mitchel
2007.11.15 a les 10:52 pm
Farri, el teu punt de vista em sembla interessant:
> Si l’única opció per fer un congrés a Espanya el 1968 era entendre’s amb el criminal, cosa que dubto, senzillament el congrés s’hagués pogut celebrar en un altre lloc.
S’ha de limitar la UEA a celebrar congressos en països democràtics? Així doncs, ha de demanar perdó la UEA per haber celebrat congressos a Madrid, però també Cuba, com menciona Ziko, a la Xina i a altres països governats per dictadures comunistes?
Aquest és un debat interessant que no té una resposta evident.
2007.11.15 a les 10:53 pm
Dankon Loren
2007.11.15 a les 11:45 pm
Pere, en primer lloc voldria deixar palès que m’ha sorprès molt el teu pensament.
Per què sempre es demana criticar les dictadures estalinistes quan volem reparar el feixisme patit pels nostres pares o avis? I ara, per què treus el tema de fer congressos a Cuba o la Xina? Em sap greu però trobo que és una maniobra per desviar l’atenció en el tema en que ens ocupa.
Crec que dic molt clarament que UEA pot i ha de fer congressos arreu del món, ara bé, si el preu a pagar és el d’honorar un dictador amb les mans tacades de sang, s’ho hauria de replantejar molt abans d’organitzar el congrés. Jo diria que era possible fer la UK sense honorar el Caudillo.
Diria, tanmateix, que a la Xina UEA també es va cobrir de glòria publicant lloances a les polítiques xineses en 4 llengües, per a que fins i tot els no esperantistes puguin veure el tuf que fan certs neutralismes verinosos.
Xines i Cubes a part (per no mencionar que l’Alta Protektanto de la UK d’Israel era més que pudent). Ara per ara, el que es demana, i que no costaria massa, és un reconeixement a gent, que encara és viva, que no va poder participar al congrés de Madrid per haver estat exiliada. I es demana un posicionament envers el fet d’haver glorificat certs personatges macabres.
No sé quins honors han rebut altres dictadors, conec els rebuts per en Franco, i els fets em fan vomitar fins el punt de demanar, amb tot el dret del món i malgrat et rebenti, que es repari l’error (que es demana a la comunitat esperantista i no pas a la Fundación FAES).
Boletín de la Federación Española de Esperanto, núm 168:
“…Por ello, es interesante que vean los que de fuera vengan, esta España en paz y en orden, como antes dije, digna, por tanto, de unir sus manos a las de otros países, para formar esa “grandan rondon familian” , esa gran familia a la que alude tambiés nuestro Himno. Y nada más, Señor. Gracias, muchas gracias por el honor que nos hicisteis aceptando la Presidencia de Honor de nuestro Congreso…”
2007.11.16 a les 1:18 am
Creo que el debate se está desviando del tema.
Tal como yo entiendo el post de Pere, lo que él dice, es que llevar al extremo el tema de la memoria histórica, poner el grito al cielo porque en 1968 hubo un congreso esperantista que sirvió, indirectamente, para glorificar al “generalísimo”, es absurdo. El no ha dicho en ningún momento que el golpe franquista estuviera bien, ni la represión que el régimen hizo después de la guerra, ni las muertes injustas que hubo tanto en un bando como en otro durante la misma. Simplemente, al menos, eso me parece a mi, pone un ejemplo de que la historia se está re-interpretando de forma partidista. Las cosas no son blancas o negras. Meter contínuamente el dedo en la llaga y querer encontrar a los que fueron siempre buenos y a los que fueron siempre malos no tiene mucho sentido. Negar los errores del pasado no es bueno, pero pasar al modo binario tampoco.
2007.11.16 a les 1:23 am
Gracias Mari Carmen, has resumido muy bien mi punto de vista.
2007.11.16 a les 2:09 am
En Pere pregunta per què en glorifiquem uns i en condemnem uns altres. Cosa que hagués pogut perfectament palesar arran de la recent beatificació massiva dels màrtirs morts a mans dels dimonis rojos, de la qual grups catòlics esperantistes se n’han omplert el pap. El que en Pere ens retreu als que demanem que condemni el fet d’haver honorat el dictador en un congrés universal d’Esperanto (i que ho considerem de justícia), és que no condemnem els morts per part dels no-franquistes.
Tot i així, la perla del “me cabrea” que si no m’erro, abans he llegit “me rebienta”, i el fet de tractar-nos de “justicieros”, i d’hipòcrites és, tot plegat, d’un menyspreu arrogant que ofèn.
2007.11.16 a les 2:49 am
La part més profunda del debat és aquella que permet saber qui és qui i com és aquell amb qui ens fem. Perquè tal com dius Pere, n’hi ha que s’omplen de merda fins a les celles. I és clar, n’hi ha que quan els convé el que fan és fer anar el ventilador amb l’evident resultat d’omplir de merda tothom.
És evident que el va passar, va passar, i que aquell odiós home continuarà protegint altament el congrés, no només damunt el paper sinó que també continuarà essent el far dels valors d’occident pels seus seguidors, que n’hi ha, ho demostra el debat.
El manifest vol que damunt el paper hi consti que si bé en aquell moment la sagrada institució (UEA) va considerar que l’odiós home havia d’ésser honorat anomenant-lo alt protector (ja em diràs tu que calia protegir, tots els funcionaris policials de l’estat estaven a l’aguaït protegint els turistes esperantistes) idò ara digui que la sensibilitat ha canviat i que si tant convé està en contra d’aquells que directament van col·laborar amb allò que fa empegueir qualsevol persona amb un poquet de consciència. Que està en contra de tots els genocides. Però és clar, el que més alarma és que en el debat hi ha gent que ha assumit que fins i tot elements menyspreables com Hitler hagi estat nomenat alt protector i no hagin posat el crit al cel, ho han acceptat com allò més normal, el que va passar, va passar.
I tot aquest sidral? bàsicament, en nom dels esperantistes assassinats i de les seves famílies a les que s’està novament martiritzant quan assisteixen atònites al debat.
Just un petit reconeixement, això mitigaria el dolor que generació darrera generació va circulant.
Pel demés, tot va bé. Salut tinguem, company.
2007.11.16 a les 3:04 am
Farri, des de el meu punt de vista, la frase d’En Pere és pot interpretar de dues maneres. Jo crec que el dubte que ell planteja estaria millor expressat d’aquesta manera: per què si en condemnem uns hem de glorificar als altres? es a dir, per què una cosa sempre va unida amb l’altra, encara que siga tants anys després…
Estem encara obligats a voreu tot blanc o negre? És això el que a molts, que a més a més no hem viscut aquella època, ens sembla difícil d’acceptar.
A mi no em pareix bé que s’haguera honorat el dictador en aquell congrés, però també comprenc que en el context de l’època, sense “colofón glorioso” no s’hauria fet el congrés.
És aquí que es troba la qüestió clau: calia fer-lo a un altre lloc?
I és aquí que trobem el puntet hipòcrita. Per que vist des de el moment actual, és clar que “ningú hauria renunciat als seus valors democràtics rebaixant-se a fer-li una mica la pilota a un dictador, per tal de poder organitzar un esdeveniment particular”. De veritat et sembla tan clar com l’aigua?
Tot depén de la lectura que es faça. Per a mi, no significa que els esperantistes estaven aceptant els crimens de guerra, per a mi significa que van fer una mica de teatre. Tal volta jo hagués fet igual, i tal volta no. No ho puc afirmar, perque tampoc vull dir amb açó, que sempre es puga justificar el fet d’haver passat per l’aro. Simplement, que les cosses son més complicades, i que no te sentit traure-li punta a tot.
Respecte a la beatificació de màrtirs no tinc molt que afegir. L’esglesia católica també ha optat pel mode binari.
2007.11.16 a les 3:53 am
Pere diu: Per què es glorifiquen a uns i es condemnen als altres? Si hagués guanyat la guerra l’altre bàndol, el qual també va cometre moltes exaccions, hauria estat el règim resultant democràtic?
Qui opta pel mode binari? Per què estic obligat a condemnar-ho tot, quan em vull queixar d’un fet.
Per cert, aquest blog no publica els missatges de tothom, oi? Algú em podria confirmar si la opinió d’algú s’ha refusat per que el seu to no agradava?
2007.11.16 a les 4:58 am
Farri, aquestes dues frases estàn dins d’un paragraf més gran. També es pregunta: Quin sentit té llegir la història en clau política actual?
Pots queixar-te dels fets concrets que vullguis, estàs en el teu dret. Aixó no lleva que jo pense que no te molt de sentit obcecar-se en els detalls.
Per tal de comprendre’ls, els fets s’han de veure en el seu context. Interpretar-se es poden interpretar des de molts punts de vista, però s’ha d’anar amb cura, perque el que no te sensit es debatir uns fets que van ocorrer al passat com si fossen el resultat o reflex del que passa actualment i no a l’inrevés.
2007.11.16 a les 5:02 am
Farri, tu optes pel model binari quan dius: “cosa que hagués pogut perfectament palesar arran de la recent beatificació massiva dels màrtirs morts a mans dels dimonis rojos”.
Jo, personalment, trobo aquesta beatificació tan lamentable com la distorsió de la realitat que es fa quan s’insinua que bàndol republicà és igual a justícia, democràcia i llibertat.
No sóc aquí per defensar a cap bàndol. Aquest és el problema d’Espanya. Tothom té clar quins són els seus i els altres. Tothom pensa en binari i ningú no s’imagina que algú pot pensar d’una altra manera.
He dit tot el que havia de dir, no contestaré a cap més comentari.
2007.11.16 a les 5:12 am
> Algú em podria confirmar si la opinió d’algú s’ha refusat per que el seu to no agradava?
Confirmo que aquest matí, a les 10:15 he rebutjat un missatge escrit per “joan”.
El text amb el qual he argumentat el rebuig a l’autor del comentari deia:
======================
hola,
entendràs que no publicaré el teu missatge.
d’entrada, el format no és presentable. està escrit en majúscules i el text no està ni articulat.
pots comentar al meu bloc quan vulguis, però amb un text estructurat i respectuós com, per exemple, el del Farri. Alternativament, pots publicar el que vulguis, sobre mi o sobre qui sigui, a qualsevol altre pàgina web.
ah, i jo sí que lluito en favor de les meves idees. ho faig cada dia al meu bloc. sobre estudiar i llegir, prefereixo no comentar… no tens ni idea del que estudio i llegeixo.
pere
======================
Abans de que se m’acusi de censura, recomano que us llegiu les entrades relacionades amb els comentaris d’aquest bloc. N’hi ha unes quantes ja que fa uns anys vam debatre molt el tema.
A internet hi ha moltes maneres de publicar pàgines lliurement. Tota persona que vulgui criticar les meves idees ho pot fer a qualsevol altre lloc. Google ho trobarà. Us animo a escriure a les vostres pàgines totes les crítiques que volgueu sobre les meves idees.
Certament, rebutjar un comentari aquí no afecta la lliure expressió de ningú.
Aquí, només hi apareixen els comentaris que trobo que aporten quelcom de positiu.
Per favor, repasseu els arxius del bloc per a entendre-ho.
No acceptaré cap comentari que vagi sobre aquest tema.
2007.11.16 a les 11:21 am
Es genial. Esto es la historia típica de l’impostura espanyola.
En Pere, la Nat, la Mary, jo mateix… som precissament els fills dels nois que van sofrer la postguerra com fills de represaliats, de encarcelats en camps franquistes, de exil.liats… i nosaltres tenim la generositat de no impossar a ningú la memória dels patiments nostres avis, de fer veritat “científica” les histories amb les que varem creixer i que van donar forma als nostres valors.
En canvi es dolent veure a tant fill de “bona familia” que no té memória familiar sino que va comprar una “Historia” de part, anomenar-nos fascistes i qualsevol cosa per entendre que no som visquent a una fantasia histórica si no a un present que fem nosaltres i on no volem acceptar com propries les divisions del passat. Si hem de viure dividits al menys que sigui amb les nostres divisions, amb les nostres fronteres, no pas les dels avis o, pitjor encara, les dels nostres avis interpretades per la mala consciència dels fills dels fills dels guanyadors de la guerra.
2007.11.17 a les 1:44 pm
BRAVO!
2007.11.24 a les 12:20 pm
En Pere diu: “Vivim en un món ple de merda. Els que canvien el món, se’n posen fins a les celles. Els que van de puritans, en general, o no han sortit de casa, o són uns hipòcrites.”
Personalment, com he dit a la discussió endegada a Libera Folio, l’interès de la discussió rau en què cal fixar límits en la “confraternització amb l’enemic”. Per descomptat, si vols fer coses, cal arribar a acords amb els qui no penseu com tu (altrament, ens estaríem esbudellant tota l’estona). L’altra qüestió és que pots arribar a combregar amb rodes de molí. Al meu entendre això va passar amb l’Associació Universal d’Esperanto en el congrés de Xina de fa tres anys, on va acabar publicant un llibre amb tres articles de lingüistes xinesos que justificaven l’acció governamental envers les minories nacionals i lingüístiques. Per tant, si el debat serveix per arribar a fixar un marc més enllà del qual no és aconsellable anar, molt benvinguda sigui la discussió.