Un diumenge Voynich
2007.11.18 escrit per Pere Quintana Seguí
Poc pensàvem, quan ens feiem els dormits al llit, que trobaríem quelcom tan fascinant, mentre ens trèiem les lleganyes teclejant sota l’edredó.
Avui na Mari Carmen i jo ens hem despertat amb mal de coll, set, son i una mica de mal de cap. No és que ahir anéssim a una gran festa, simplement, arrosseguem encara una mica de refredat i cansament; la setmana passada vaig tenir angines. Per paga, aquests dies han estat molt freds, així que no hem tingut cap pressa per sortir del llit.
Des del llit, he repassat el correu electrònic. A demanda meva, fa unes setmanes, Daniel Bellón em va enviar una llista de blocs canaris de temàtica científica. Avui he decidit repassar-la. En un dels blocs hi he trobat un enllaç a un interessant footage (pels que han llegit Pattern Recognition, aquest mot mola més que “curtmetratge”) sobre el manuscrit Voynich, un manuscrit que, a part de ser el més misteriós de tots, té un nom molt proper a un dels personatges secundaris de Pattern Recognition, el de les calculadores curta.
El video m’ha captivat, però més m’ha captivat l’article de la wikipedia en anglès sobre el tema (sí, sóc mandrós i de vegades llegeixo l’obra dels bibliotecaris col·lectivistes. Pels que no ho sàpiguen, el manuscrit Voynich és un llibre europeu, probablement del segle XV, escrit en un alfabet i llengua desconeguts, els cuals no s’han pogut desxifrar. És més, el llibre conté força ilustracions de plantes que no es coneixen, fet que incrementa el misteri.
A l’article de la wikipedia, m’he retrobat amb força personatges que vaig conèixer aquest estiu quan vaig llegir “La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea”, d’Umberto Eco (en versió esperantitzada, es clar): el filòsof Roger Bacon, el “desxifrador” dels jeroglífics egipcis, Athanasius Kircher, el matemàtic-astrònom-astròleg John Dee, etc. Fet que he trobat meravellós. Al cap i a la fi, llegir llibres sobre “bojos” que cercaven la llengua perfecta, sigui la llengua d’Adam, l’hebreu més pur, l’indoeuropeu originari o la llengua filosòfica ideal, et pot alegrar un diumenge inesperat i ajudar-te a comprendre un petit footage magnífic.
Han estat moltes més les coses maques que m’han passat avui, però no cal transformar això en un diari personal públic. Acabaré comentant-vos la darrera descoberta del dia. Es tracta d’un servei web, Mogulus, que et permet muntar un estudi de televisió en un sol clic. Pura web 2.1, permet remesclar tot el que trobis per la xarxa.
Per cert, sabíeu que els de Mogolus no tenen ni un sol servidor? Empren Amazon S3 i EC2. Massa! No?
2007.11.18 a les 12:11 pm
Estic experimentant amb el Mogulus i de moment li trobo una pega (subsanable): només es poden buscar vídeos de Youtube. Espero que a mida que avanci la Beta es puguin buscar també vídeos de Jumpcut.
2007.11.18 a les 1:27 pm
N’havia llegit alguna cosa, del Voynich. El manuscrit en si ja és sorprenent, però la història que l’acompanya no té tampoc cap desperdici. El que més m’agrada, però, és l’enigma criptogràfic que suposa, el desafiament científic, no és la recerca d’una quimera per quatre il·luminats, o un gran embarbussament místic sense base ni lloc per on agafar-lo…
2007.11.19 a les 1:05 am
però, ningú no sap ni si és un text xifrat! aquesta és la gràcia :) La meva aposta és que *no* es tracta d’un text xifrat. :-)
pot ser és una llengua creada, pot ser és una llengua “natural” estranya amb un alfabet nou.
ves a saber
pot ser és una gran bola.
2007.11.19 a les 1:06 am
ah, per cert, si et crees un compte a gravatar sortirà la teva foto/logo als comentars :)
2007.11.19 a les 2:43 am
Pere, massa relectures de “la recerca de la llengua perfecta”… que, per cert, el llibre està molt bé!
Ah, i com que sóc un presumit, ja m’he creat el gravatar…
2007.11.19 a les 3:52 am
:) estàs preciós.
2007.11.19 a les 12:24 pm
:·D