Avui n’Arnauh ha escrit sobre el que Bruce Schneier anomena el gran teatre de la seguretat. És a dir, totes aquestes mesures de control que ens venen en nom de la nostra seguretat. Com diu Schneir, no hem de confondre aquestes dues coses, pq no formen un joc de suma zero. 

En aquest sentit, avui ha sortit la notícia que uns pretensiosos psicòlegs han trobat un mètode, segons ells infalible, per a reconèixer les cares a partir d’una fotografia. Aquesta notícia sona a fanfarronada, no obstant, si aquesta tecnologia no arriba avui, arribarà demà, amb un grau de fiabilitat suficientment alt com per fer la boca aigua del funcionari de seguretat més malèfic. 

Així doncs, és el moment de fer una  reflexió sobre la seguretat i el control.Les tecnologies disponibles fan possible, sense cap mena de dubte, una situació semblant a la descrita a 1984, al Regne Unit ho saben molt bé. Per tal d’evitar-ho cal que tots, cadascú de nosaltres,es mobilitzi. Per això calen dues coses, d’un cantó emprar tota la tecnologia disponible a les nostres mans per a protegir la nostra intimitat, com molt bé explica Phil Zimmermann, per altra banda, cal fomentar el debat públic i la protesta contra els abusos de l’estat. Siguin les càmares de vigilància del metro, els controls de l’aeroport, etc.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati