Comments on: La llengua s’ha de pensar fredament

By: José María

José María — Tue, 04 Mar 2008 17:10:28 +0000

Creo haber entendido correctamente lo expuesto, y aunque finalmente parece reconocerse la necesidad de una lengua franca y todo apunta a que sea el inglés, creo que la base para alcanzar una solución en este asunto requiere dejar de lado los orgullos nacionales y considerar el idioma uno de ellos, y esto es muy improbable, pues la injerencia política, y la política es poder, exige ese “orgullo nacional” como reconocimiento básico. La prueba está en España, o Estado Español, para mí lo mismo, donde un territorio que, por unas causas u otras, todas históricas, dispone de diversas lenguas y una de ellas, el castellano, la lengua franca, hoy en día, tal vez más que nunca, enfrentadas por el irrenunciable orgullo nacional proclamado por los políticos. En lugar de pensar en soluciones para Europa, hagamos propuestas para nuestro territorio, y así tal vez surjan ideas que se puedan extrapolar al resto.

By: Manel

Manel — Tue, 04 Mar 2008 17:05:31 +0000

Com tu dius, l’anglès no és tan mala solució, entre d’altres, perquè ja té un recorregut fet en aquest sentit, com a mínim al món occidental… Però també tenen un recorregut en d’altres territoris l’àrab, el mandarí o fins i tot el swahili…

I si es fes servir una llengua “artificial” i neutra, com l’esperanto? Estarien els governs disposats a acceptar-ho?

By: Pere Quintana Seguí

Pere Quintana Seguí — Tue, 04 Mar 2008 10:35:49 +0000

El problema que es planteja amb el gran número de llengües europees amb la solució dels holandesos es redueix tenint en compte que només parlem de llengües amb categoria d’oficials, per tant, oblidem-nos de català, basc, gallec, bretó, occità, gal·lès, segurament també unes quantes nòrdiques, d’altres germàniques i centroeuropees, etc.

Si només parlem de les 23 llengües oficials el problema continua.

Tot i així, és un problema considerable. Però crec també que és un problema a nivell oficial, perquè darrere de cada llengua oficial hi ha el prestigi, el reconeixement d’un estat. Renunciar a que la seva llengua sigui oficial es pot interpretar com renunciar a una part de si mateix, i els estats son molt orgullosos amb els seus símbols.

Doncs així el tot en anglès triomfarà. Volent salvar la llengua “nacional” es perdrà tota oportunitat de trobar una solució més raonable que la de fer-ho tot en anglès.

Altra cosa son els pobles i les persones, que ho solucionen d’una altra manera, per la via pràctica: quants turistes que venen a Espanya no parlen o xapurrejen espanyol? Els que viuen fora no parlen la llengua del lloc d’acollida?

Ja, però a mi el que m’interessa no és els turistes. El que interessa és poder discutir amb els alts funcionaris d’una agència europea, negociar amb directius d’Airbus, poder escriure un llibre que pugi ser llegir directament per tot europeu, etc.

Això, però, son pegats. Si el que es pretén és que realment la Europa Comunitària sigui un espai únic on hi hagi mobilitat de persones, la llengua es una gran barrera, i, descartant la opció “romàntica” de la “llengua personal adoptiva” caldrà alguna lingua franca, però quina? I tornem al principi.

Si no es pensa, serà l’anglès. Que, al cap i a la fi, no és tan mala solució. Però, francament, crec que ho podem fer molt millor si pensem una mica i, sobretot, ens deixem de nacionalismes i històries. Aquí, no es tracta de fer mal a ningú, es tracta de trobar eines per facilitar la comunicació entre les persones no per a substituir cultures o llengües.

By: Manel

Manel — Mon, 03 Mar 2008 22:31:12 +0000

Pere,