Com molt bé expliquen en Manel Guerra i en David de Ugarte, ja és hora d’anar abandonant les enlluernadores llums del núvol (the cloud), aquestes llums que ens entrauen per fer-nos viure les nostres vides (via les nostres dades) als ordinadors de Google (i Yahoo! o Microsoft), permetent que es creïn bases de dades completíssimes (qui és qui, qui fa què amb qui, quan, com, …) que ni la STASI hauria somniat. És hora de tornar a l’escriptori.

Fa uns mesos que vaig abandonar el Google Reader (no cal que ningú sàpiga què llegeixo) i el vaig substituir per un bon lector de fils de subscripció en local (amb un efecte col·lateral interessant, sóc el doble de productiu a la feina i segueixo al dia, perquè, francament, no cal saber què passa al món cada minut [a no ser que siguis un financer, és clar!]).

Ara vull abandonar el Google Calendar. Us imagineu que Google o un tercer que tingui accés a les dades (un hipotètic futur govern poc amic de les llibertats, un lladre de dades) sàpiga on he estat, què he fet al llarg de la meva vida?! L’objectiu d’aquest document és explicar-vos com ho he fet.

En primer lloc he creat un calendari nou amb iCal. He decidit emprar iCal perquè només amb iCal puc sincronitzar els meus calendaris amb el meu telèfon. Després he exportat aquest calendari (un fitxer que he anomenat pqs.ics) a una carpeta WebDav del meu servidor (hostatjat per Dreamhost). Després, he dit a l’iCal que publiqui automàticament els canvis del calendari al fitxer de la carpeta WebDav. Així, cada cop que canvio el meu calendari des de l’ordinador de casa, el fitxer del servidor es sincronitza automàticament. No detallo les comandes que he emprat, perquè l’iCal és prou intuïtiu i els menús prou curts.

El següent pas és llegir aquest calendari des de l’ordinador del laboratori. Per això he instal·lat el Sunbird, de Mozilla, i m’he subscrit al calendari de la meva carpeta WebDav. Així, ja puc llegir el meu calendari sense problemes des de la feina. La dificultat és modificar aquest calendari des de la feina sense que hi hagi problemes. El que he fet, per evitar conflictes, és crear un nou calendari (lab.ics) de manera molt semblant a com he creat el meu primer calendari personal. Des de casa, m’he subscrit a aquest calendari. Així, al laboratori només modifico lab.ics i a casa pqs.ics, però els veig els dos des d’ambdós ordinadors i des del meu telèfon (via la sincronització amb iCal). La solució no és ideal, però tampoc no és problemàtica, i em permet de tenir un calendari que modifico des de dos ordinadors sense haver de configurar un servidor de calendaris (CalDav). Pot ser, més endavant, reviso aquest punt.

Cal dir una cosa. La seguretat del que us he explicat és força relativa. Dreamhost té accés als meus calendaris. No obstant, una cosa és Google, que té una base de dades centralitzada dels calendaris de tothom, relacionada amb els correus electrònics, la xarxa social del Talk, etc. i una altra cosa ben diferent és Dreamhost, que té fitxers .ical repartits de manera més o menys aleatòria pels discs durs dels clients.

El que trobo més complicat, serà abandonar el Gmail… Però tot arribarà.

Actualització: Alerta amb el Sunbird! No intenteu subscriure-us a un calendari remot i després publicar els canvis al mateix calendari remot. Així he perdut el fitxer del calendari! El que cal fer és crear un calendari local i publicar-lo remotament (a mà, botó de la dreta “publish”). Espero que en versions futures el Sunbird pugui publicar el calendari remot de manera automàtica (tal com fa l’iCal).

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati