Si coneixeu Quicksilver, ENSO, GNOME-Do o utilitzeu la tecla Meta-x de l’Emacs, flipareu amb aquest video.
Ubiquity for Firefox from Aza Raskin on Vimeo.
Això em recorda que he d’escriure un article sobre les virtuds d’Emacs i de la tecla Meta-x.
Pere Quintana Seguí: Avui hem anat a veure la darrera de Batman al cinema i, en acabar, tothom ha aplaudit. Mai havia vist quelcom així a França. (2008.08.23) [link] [Comenta-ho]
David comenta la meva darrera nota per avisar-me del recent rumor que diu que els mormons, uns fanàtics de la genealogia, per raons teològiques (poden batiar els morts per salvar-los), voldrien comprar FaceBook.
Efectivament, és un rumor i no té quasi cap valor. El més probable és que no siguin ells qui comprin FaceBook. El més probable, és que uns empresaris, per exemple, russos. Empresaris respectables, ex agents del KGB, amics del FSB, amb bones relacions amb Gazprom i propietaris d’un equip de futbol a Europa de l’oest comprin aquesta empresa. O, no, millor, que sigui un empresari americà seriós, republicà, bon evangelista, amb interessos petrolífers, propietari d’un parell d’empreses farmacèutiques i amb accions a Monsanto. O, … És igual. M’és completament indiferent. Ningú sap, avui en dia, qui serà propietari de la base de dades de FaceBook en el futur. Tampoc, ningú no sap qui tindrà accés a les dades, perquè, tots ho sabem, una mica de sql per aquí, una mica de rsync per allà, un parell de tars i un gzip i ala, cap a un disc dur d’uns quants terabites i cap a casa. Algú creu que les lleis de protecció de dades serveixen per a res en aquestes situacions?
I tu, encara regales les teves dades a tercers? Jo n’he regalades moltes, però ara és hora de recuperar l’autonomia.
Avui he estat treballant en la introducció de la meva tesi. Ara que l ‘he acabada, he fet una ullada a la xarxa, per relaxar-me, i he mirat el darrer butlletí de EDGE. No és que sigui un fan de la EDGE Foundation, em semblen uns pretensiosos que s’adoren a ells mateixos, però de vegades hi trobo quelcom interessant en els seus butlletins. Però avui he tingut una bona sorpresa. Llegiu això:
Social software has arrived, and if you don’t pay attention and take onboard the developments at Google, Twitter, Facebook, Wikipedia, etc., you are opting out of being a serious player in the realm of 21st Century ideas.
Quin horror. Després de llegir això, no m’estranya gens que Steve Jobs, el qual viu a la mateixa sopa californiana que el que ha escrit aquest paràgraf, John Brockman, digui que la gent ja no llegeix.
Puc entendre que els creadors d’aquestes noves tecnologies, pensin que són revolucionaries, en certa manera ho són. Però no em pensava que arribassin tan lluny en pensar que totes les noves idees es cuinaran en aquest ambient. Un ambient, s’ha de dir, de control i fiscalització del comportament. Estic segur que bones idees es cuinaran a Facebook i que Twitter donarà lloc a uns quants haikus interessant. Però, francament, el món és molt més ampli que tot això, hi ha moltes més xarxes de les que aquests experts en el “graf social” poden imaginar, les quals s’expressen en llengües, suports i formats que no poden ni entendre. És com si algú digués, en el moment del desenvolupament de les discoteques, que totes les idees s’hi desenvoluparien allí, ja que tots els “guais” del moment hi anaven. A les discoteques, s’hi va innovar molt, però es va innovar molt més fora d’elles. D’entrada, perquè a les discoteques hi ha “segurates” i a les xarxes socials també, Facebook, twitter i Google, ho vigilen tot a casa seva i només et deixen fer el que ells volen que facis (no més de 140 lletres, per favor, si no, al carrer).
Per cert, fa una setmana vaig esborrar el meu perfil de Facebook, una mica abans vaig treure el meu compte de correu personal dels servidors de Google, poc a poc, em vaig quedant fora de les idees del segle XXI. Doncs que així sigui, sóc al segle XXII i encara no me n’havia adonat!
En David de Ugarte compara el cost que tenen per a la Xina els nivells de prohibició i control que està exercint el govern xinès durant els jocs olímpics i el cost que pot tenir per a nosaltres l’assimilació dels valors protestants del nord d’Europa, traduïts en nivells de prohibició i control força elevats (tabac, alcohol, trànsit, …). En el seu blog diu:
¿Quieres que tu ciudad sea más européa? Prohibe, prohibe, que es de lo más progresista y sale baratito.
Pero ¿de verdad sale barato? En Beijing se lo tomaron en serio, desde el tabaco al control de las calles (con inevitables toques de racismo)… y como resultado parece que la actividad económica se desacelera.
Coincideixo amb ell quan diu que el camí que està seguint molta gent a Espanya, reflectit en l’acció dels polítics, de prendre tot allò que ve d’Europa sense fer-ne cap mena de crítica, no és molt savi. Ara bé, crec que quan compara la prohibició contra el tabac en els llocs públics (que ha Espanya s’ha implementat a mitges) i altres mesures similars amb les accions del govern xinès, està comparant ordres de magnitud completament diferents. El govern xinès ha tancat les fàbriques de la regió de Pequín, ha aturat totes les obres, ha construït murs que amaguen els barris suposadament lletjos, ha fet partir als immigrants pobres, etc. Evidentment, tots els treballadors que s’han quedat sense feina durant els Jocs, s’han quedat sense sou. Crec, sincerament, que quan es comparen aquestes coses, s’ha de fer amb més atenció. Fins i tot, si és cert que la deriva no democràtica i prohibitiva, jo hi afegiria també, controladora i racista, de la Unió europea és preocupant. Com és que la gent no es rebel·la contra l’existència del Consell de ministres de la Unió? El qual, trenca sense vergonya el principi de separació dels poders legislatiu i executiu. Com és que acceptem la criminalització dels immigrants?
Ahir vespre, vaig continuar llegint un llibre que he tingut mig abandonat durant els darrers mesos i que, precisament, m’ha deixat en David. El llibre és Mater dolorsa d’Álvarez Junco, el qual explica el procés de creació de la nació espanyola. En el passatge que vaig llegir ahir, Álvarez Junco explica els motius dels progroms contra i expulsions de jueus i musulmans d’Espanyat a finals del segle XV i principis del XVII. Les raons van ser diverses, però una d’elles va ser l’objectiu d’assimilar-se a Europa. L’autor explica com els comentaris de molts europeus que viatjaven per Espanya eren extremadament despectius contra uns regnes que toleraven la presència de jueus i musulmans. Això, per a ells, era intolerable. Fin si tot, sembla que Erasme de Rotterdam no va voler viatjar a Espanya en raó del seu antisemitisme. Així doncs, per voler ser bons europeus homologables, els reis dels regnes d’Espanya van expulsar una població que sostenia bona part de l’economia i la cultura. L’acte va tenir conseqüències que, probablement, avui encara patim. Així doncs, estic d’acord amb David amb el principi que afirma que no tot allò que ve d’Europa és bo i menys quan els europeus accepten (o acceptem) sense gaire crítiques, la deriva no democràtica i controladora de la Unió.
Geòrgia l’ha cagat. Els russos controlen completament la situació. Però, per què els georgians van atacar? Els russos han estat provocant des de fa anys, és cert. Es tracta d’un ham? Han picat els georgians? I la OTAN, els americans i europeus van donar llum verda? O això és el que ha volgut entendre el president georgià? Sigui com sigui, Geòrgia serà el que vulgui Rússia i, ara sí, mai no recuperarà les dues províncies que ha perdut. Per cert, aquestes províncies són avui, en teoria, georgianes, perquè així ho van voler els bolxevics quan van dibuixar els bojos mapes del Caucas. Quin merder.
Aquesta és una pàgina lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor d'aquesta pàgina és en Pere Quintana Seguí, el qual l'ha escrit i en fa devolució expressa al Domini Públic.
