Els estudiants diuen que els governants, i els adults en general, enlloc de criminalitzar els joves i controlar-los constantment haurien de demanar-se per què hi ha problemes als instituts. La pregunta clau que indiquen aquests estudiants és: qui ens ha educat? I la resposta que donen és: “som el que la generació anterior ha fet de nosaltres”.

Certament, els joves hem estat educats pels nostres pares, els nostres familiars, els nostres professors, entrenadors, mestres, etc. i tots són de la generació anterior. No obstant, seria massa agoserat donar el 100% de la responsabilitat als que ens han educat, al cap i a la fi, a cada generació li costa entendre com canvia el món al seu voltant i, per tant, educant els fills en la incertesa, no poden controlar-ne el resultat al 100%. No obstant, és ben cert que la influència de la generació anterior és poderosa, així doncs, cal que fem reflexió. Cal que veiem els nostres fills com el que són, el nostre producte, no quelcom aliè impossible d’entendre.

[En temps de crisi,] Maya kings sought to outdo each other with more and more impressive temples, covered with thicker and thicker plaster – reminiscent in turn of the extravagant conspicuous consumption by  modern America CEOs. The passivity of Easter chiefs and Maya kings  in the face of the real big threats to their societies completes our list of disquieting parallels.

Jared Diamond – Collapse – Darrer paràgraf del capítol 5

Només cal recordar que, en temps de crisi, després que els contribuents hagin inundat de diners els bancs irresponsables, els  dirigents d’aquests mateixos bancs tornen a repartir-se grans quantitats de diners. Bonuses are back!

Els maies no van tenir marge de maniobra quan van patir un clima sec, perquè ja havien ocupat tota la terra cultivable de la seva regió, és a dir, no es van poder desplaçar a terres més productives. Nosaltres fem igual, tenim els oceans quasi exhausts (no tindrem on anar a cercar peix quan hàgim sobrepescat les principals pesqueres del món), utilitzem una agricultura excessivament intensa que demana desforestació a ritme accelerat, grans àrees del planeta pateixen una erosió important, juguem a la ruleta russa amb el clima, etc. Mentrestant, els nostres dirigents miren cap a una altra banda. A aquest ritme la qüestió és simple: quan? Serà la propera generació, l’altra o la següent? A qui li tocarà patir la mare de les crisis?