En teoria un bloc és un lloc per a escriure-hi, però, la veritat és que és molt més que això, és quelcom que cal mantenir, cuidar, modificar, millorar. Al cap i a la fi, el bloc és la nostra carta de presentació, és la representació més concreta del nostre jo digital i, per tant, cal que estigui en perfectes condicions.

Així doncs, avui m’he dedicat a remenar el codi de la plantilla d’aquest bloc. He començat fent quelcom que feia temps que em rondava pel cap, separar les entrades de la RMD dels meus escrits llargs, els típics escrits d’un bloc. Per això he transformat la columna de la dreta, que abans era doble, en una columna simple i ample. Llavors, seguint els consells de na MC, l’he repintada per tal que mostri els miniposts de manera ben clara i estètica. Després, m’he adonat que a la columna de l’esquerra, la zona dels articles, només hi havia entrades amb els enllaços del de.icio.us, i no m’ha agradat gaire. Així doncs, he creat una nova secció, sota els articles, amb els darrers enllaços. La gràcia és que, el que sembla una llista plana d’enllaços, són els mateixos articles d’abans. Així, seguireu rebent la selecció d’enllaços via la RSS.

Mirant el bloc, crec que m’ha quedat força clar. Em convencen les reformes que he fet avui, n’estic content. Així doncs, puc anar a dormir tranquil. Demà és dilluns, i hauré de treballar intensament en el doctorat.

El lector amb ull analític haurà vist que, des de fa un temps, alguns miniposts no es veuen bé. Això és culpa de que les RSS d’alguns autors de miniposts venen amb l’etiqueta html de paràgraf (p) i d’altres no. Al final, he fet una solució a base d’html i css, tot tenint en compte que algunes entrades poden portar la dita etiqueta i que d’altres no. Ara ja es veu tot bé.

M’informen els tècnics de Dreamhost que pot ser demà divendres el servidor estarà caigut. Es veu que els meus bits canvien de centre de dades.

Des de fa uns dies, en aquest bloc apareixen, de manera automàtica, petits reculls d’enllaços. La veritat és que jo hauria preferit que sortissin individualment com a miniposts, però no ha pogut ser. Em demano si vosaltres trobeu útil que aquests enllaços surtin al bloc tal com surten ara. Què en penseu?

Just pugui redirigiré la RSS general del bloc, aquesta RSS a la qual esteu subscrits, cap a la RSS dels maxiposts, així no rebreu el soroll dels miniposts als vostres lectors RSS. Per fer-ho, crec que utilitzaré el plugin que servia per redirigir el feed cap a feedburner.

Ayer por la noche, después de una divertida cena, migré el Només 5 Línies a Bitsenbloc. Volví a casa. Hoy, en Las Indias, un poco cansados todos, nos hemos puesto a jugar con nuestros blogs.

Sentados, jugando hemos hablado mucho del blog de David. Ha sido muy divertido ver como él vive esta extensión digital de su persona. deugarte.com incumple todas las normas que predican todos los expertos de usabilidad, es, para decirlo de alguna manera, totalmente anti-37signals. Los blogs “usables” americanos (que a mi me gustan bastante, las cosas como son), parecen catedrales protestantes, limpias y sobrias, en cambio, el blog de David es, definitivamente, el mercadillo de una ciudad marítima y comercial mediterránea. Ahora que David ha abierto el blog a los miniposts a sus lectores, el bullicio es más intenso que nunca.

Si el blog de David es un mercado el mío es un pequeño comercio. Hasta ahora era la típica tienda limpia y ordenada, pero bastante vacía, así que he decido animar un poco el tema a base de miniposts. De momento los miniposts se alimentan a base de recomendaciones en del.icio.us[links], de los miniposts que publico en el mismo blog de david (vía RSS), de los que publican mis colegas y de los que vosotros proveáis.

Si os dais cuenta, los miniposts no son más que un twitter en el blog. Es más, el twitter puede ser distribuido. Por ejemplo, los miniposts de Paco Polo que veréis en este blog son los que Paco publica en deugarte.com y como me molan, pues yo también los publico aquí. Para ello uso el plugin FeedWordPress.

Así que, si tenéis ganas de divertiros un rato, escribid miniposts en este blog o en el de David (dadme un toque por e-mail). Si me molan saldrán aquí. :)

Estamos creando el gran twitter global distribuido.

Ara que és de matinada i tinc la wifi de Las Indias quasi per a mi tot sol, he aprofitat per fer les maletes i tornar a casa. Què vol dir això? Vol dir que he importat tot el que havia escrit a Només 5 Línies cap a Bitsenbloc.

Pot ser us demanareu per què he fet això. Bé, és senzill, ja fa molt de temps que Només 5 línies tenia molt més de cinc línies, poc a poc, el bloc ha acabat ocupant el mateix lloc que ocupava Bitsenbloc, així doncs, he cregut (amb una mica d’ajuda de David) que valia la pena que l’ocupés del tot.

El resultat és que sóc a casa, amb el WordPress de sempre i amb el preciós tema que em va fer n’Oscar Barber, fet que m’alegra molt.

Així ara el meu món digital esdevé molt més ordenat. Per un cantó tinc el meu bloc pro, TemaTerra. Per l’altre cantó tinc Bitsenbloc, que també és pro. ;-) L’un és la veu assenyada de la ment ordenada que explora, elabora i informa sobre l’estat de la Terra i l’altre és la veu meva, den Pere, de la persona que viu en xarxa.

Ara és hora de xalar. Bona nit.

Fa poc vaig posar bitsenbloc en mode experimental. Fa temps que veig que alguna cosa no funciona i que reflexiono en el seu futur. La reflexió m’ha fet arribar a la conclusió de que, de fet, no es tracta de fer nous experiments. El que el meu bloc i jo necessitem és separar-nos. Tot comença, tot acaba, i cal saber acabar.

Crec que el meu bloc pertany a una generació que ha acabat el seu recorregut. Vam ser els pioners en aquest racó de món. Quan vam començar érem molt pocs els que teníem bloc i sentíem que estàvem fent alguna cosa important. La meva és la generació dels blocs tecnològics. Érem gent amb una forta curiositat per la tècnica. Tot jugant amb la tecnologia vam descobrir el poder de la comunicació, de la paraula. Així ens vam transformar en blocaires. Aquells eren temps on construir un bloc no era tan fàcil, nosaltres, les persones tecnòfiles, podíem saltar la barrera d’entrada fàcilment. Vam formar la nostra bombolla, vam construir el pagerank del qual vivim encara i així hem anat vivint de rendes.

Ara, en canvi, afortunadament, qualsevol pot crear un bloc amb quatre clics. Això ha fet que la gent que de veritat sap escriure, la gent que té un discurs, pugui entrar al nostre món blocaire. Recordo que al principi es criticava molt als blocaires el fet de parlar només de blocs. Era normal, era un mitjà jove i el que ens fascinava era la tecnologia que el feia possible. Ara en canvi la situació ha canviat. Hi ha bons blocs de molts temes. Hi ha gent que escriu sobre la guerra i la geopolítica, hi ha qui escriu sobre arquitectura, sobre pintura, política, etc. Hi ha empreses que venen els seus productes mitjançant blocs o que empren els blocs per conversar amb els seus clients. En tot cas, els blocs són una eina per a gent que té necessitats comunicatives específiques. Jo en canvi, vaig començar a escriure perquè tenia la tecnologia a mà, no perquè tingués una necessitat comunicativa. Per sort, a mesura que em desenvolupava tecnològicament, també construïa la necessitat comunicativa i crec que vaig arribar a escriure moltes coses interessants. Però ara la corda se m’ha acabat. No crec que ara sigui el moment per parlar, crec que m’he de concentrar més en escoltar.

També és cert que jo he canviat a nivell personal. Ara ja estic ben immers en el meu doctorat. Fa poc vaig enviar el meu primer article a una revista científica internacional (a veure si l’accepten, creuem els dits), he de preparar presentacions per un parell de congressos, he d’avançar la meva recerca. Tot això demana que dediqui una major part de la meva atenció i devoció al meu treball. No cal oblidar, tampoc, la muntanya de llibres pendents per llegir, totes les voltes en bicicleta que no he fet i vull fer, etc. Perquè, cal dir, que per escriure un bloc s’ha de llegir molt. I sobretot s’han de llegit molts blocs. I ara, la llarga llista de subscripcions del lector de fils era més una tortura que un plaer.

Ja ho veieu, estic tancant una època molt interessant de la meva vida. Evidentment que no desconnectaré del tot. Aprofitant la propera migració a un nou servidor, congelaré bitsenbloc i crearé un bloc nou. Bloc que pot ser no enllaçaré aquí, encara no ho he decidit. Aquest bloc nou tindrà moltes menys pretensions i molta menys regularitat. Serà més l’equivalent d’un MSN Spaces que de bitsenbloc. Una llibreta per apuntar quatre coses que no vull oblidar, per escriure alguna reflexió perduda, per penjar les fotografies d’aquell viatge o per enviar un missatge a tots els meus amics. PagenRank nul. Zero lectors. Cap pressió.

Ja per acabar, vull donar-vos les gràcies a tots els que heu estat al meu costat. Llegint-nos i discutint hem crescut tots junts i hem après junts el que sabem. Així bitsenbloc no hauria estat res sense en David Poblador, en Josep Monés i la resta de gent de PuntBarra. Després va ser amb els meus amics de Ciberpunk i de les Formigues Elèctriques que vaig madurar com a blocaire i, finalment, m’ho he passat molt bé amb n’Oscar Barber i en Francesc Febrer d’Illencs. Segur que em deixo a gent. Moltes gràcies a tots, seguirem en contacte a les llistes de correu, pel correu electrònic i la missatgeria instantània.

Bitsenbloc s’acomiada. Seguirà penjat aquí per qui vulgui xafardejar la blocosfera en català dels primers anys.

Tres amics meus m’han comentat avui que tenen problemes greus amb el servei de hosting de Livehost.net. Estan passant coses estranyes, la web del suport tècnic està redireccionada i l’e-mail habitual de contacte torna un missatge automàtic de vacances. Crec que migraré abans que sigui massa tard.

Algú coneix alguna alternativa bona?

Gràcies, serem uns quants els que agrairem l’informació.

Life changes, and with it, our blogs. Since today this blog enters an experimental period. I’ll change a little bit its form and its contents.

Preserva la teva atenció : Aquesta nota tracta de forma poc precisa sobre el futur del bloc. Si no la llegeixes no passa res ja si segueixes fidel al bloc descobriràs els canvis igualment.

Les vides canvien i, amb aquestes, els blocs que les acompanyen. Alguna cosa em diu que he de canviar una mica el que publico i la seva forma. Mirar el que he escrit darrerament em confirma la necessitat. Així, doncs, aquest bloc entra en fase experimental. De moment, he introduït alguns canvis de forma:

• Introducció dels resums en anglès
• Introducció de l’avís “Preserva la teva atenció” .
• Substitució dels enllaços estàtics per una columna d’enllaços dinàmics.

Pel que fa als continguts, el canvi serà més subtil. Estic a la recerca d’un fil conductor i/o d’un nou to. Si no els trobo, no passa res. No obtenir cap resultat és un resultat possible d’un experiment.