Per alguna raó esotèrica, em dedico a perdre el temps tot llegint pàgines web sobre productivitat personal, és a dir, pàgines que t’expliquen trucs per ser més eficient en el dia a dia. Avui, en una d’aquestes pàgines, a la qual s’hi discutia la conveniència d’emprar clients de correu d’escriptori, enlloc de webmails, hi he trobat un comentari que m’ha deixat de pedra:

Ever since getting on Facebook, I rarely find myself using mail anymore. The ultimately protection against unsolicited mail is a social network filled with only people you know. That’s somewhat of a utopian image I have also, as friends fooling around with Fun Wall and Flixter did send some spam my way, until I disabled the email-notices from these apps.

Certament, a la Unió Soviètica, tampoc hi devia haver gaire correu brossa a les bústies de correu de paper.

Us recomano que llegiu atentament aquest minipost de Juan Urrutia. En ell, Juan comenta que, efectivament, els fills dels divorciats tenen més problemes escolars que els fills dels no divorciats. Molts empren aquesta correlació per a demanar una major regulació del divorci, sense demanar-se si, realment, la causa dels problemes escolars dels fills és el divorci o no. Juan cita un article, en el qual es comenta que els fills dels divorciats ja tenen problemes abans que els pares es divorciïn. Així, la culpa no és del divorci, és dels pares. Convé tenir això molt present, perquè són molt els científics que agafen un parell de jocs de dades, cerquen correlacions i, finalment, publiquen un article, sense mai haver entès realment el problema.

Cada cop hem de tractar amb més empreses via telèfon i, crec que tothom estarà d’acord, en general el servei és lamentable. Avui, he tingut un problema amb un moble d’IKEA i he volgut contactar amb el servei al client per saber com ho he de fer per tal que em canviïn una peça defectuosa. Enlloc de fer-ho per telèfon, IKEA dóna l’opció de fer-ho per xat. El diàleg ha estat força afable, de fet, el gran avantatge és que la persona que és a l’altra banda té una defensa i, per tant, no s’ho pren a nivell personal. Us deixo el diàleg, en francès:

On s’occupe de vous Fx
16:44 Bonjour, bienvenue sur le chat IKEA, je suis ********* que puis je faire pour vous ?
16:44 bonjour
16:44 je suis en train de monter un fouton
16:44 grankulla
16:44 et il y a une erreur
16:45 Que ce passe-t-il?
16:45 il y a deux barres carrees
16:45 une devrait etre un peu plus longue que l’autre
16:45 moi, je les ai de la meme taille
16:46 ce sont les barres des sections 4 et 5 du manuel
16:46 Il se peut qu’il y ai eut une erreure lors de l’emballage du produit.
16:46 certainement
16:46 qu’est-ce qu’il faut faire dans ces cas
16:46 ?
16:47 Vous pouvez ramener la pièce deffectueuse muni de votre ticket de caisse au service clientèle de votre magasin.
16:47 il n’y a pas d’autre solution?
16:50 non, si vous êtes passez vous-même en magasin vous devez le ramener.
16:51 bon, merci
16:51 :’(
16:52 est-ce qu’ils vont me donner la piece que j’ai besoin a l’instant?
16:52 je ne veux pas faire plusieurs voyages
16:52 est-ce qu’il faut que je telephone avant pour qu’on me prepare la piece?
16:53 Non, il suffit de vous présenter au service clientèle, il vous la donnerons immédiatement.
16:54 et quelques biscuits suedois?
16:54 ;)
16:56 Avec un peu de bonne humeur, qui sait!
16:56 ok, je vais essayer
16:56 merci!
16:56 bon weekend
16:58 Bon weekend également, à bientôt au revoir.
16:58 au revoir

Des de fa uns dies, en aquest bloc apareixen, de manera automàtica, petits reculls d’enllaços. La veritat és que jo hauria preferit que sortissin individualment com a miniposts, però no ha pogut ser. Em demano si vosaltres trobeu útil que aquests enllaços surtin al bloc tal com surten ara. Què en penseu?

Fa 5 anys, va néixer la Bitácora de Las Indias, el bloc corporatiu de la Sociedad de Las Indias Electrónicas, empresa que no cal presentar als lectors de Bitsenbloc. Cinc anys després del seu naixement, i després d’una bona temporada de letargia, reneix la Bitácora i ens fa somniar, de nou, en els textos que llegíem fa cinc anys. Dic somniar perquè no hi ha cap mot millor per definir el que, ara fa cinc anys, ens transmetia la Bitácora. Fixeu-vos bé, el lema de Bitsenbloc és “conversant des de 2003″. Bitsenbloc bloc va néixer uns mesos després de la Bitácora i això no és casualitat. No és la sola causa, però la prosa de David, que ens descrivia la realitat més complexa tal com si d’una novela ciberpunk es tractés, em va donar aquella passió que es necessita per tirar grans projectes endavant. Per fer les coses bé, cal tenir coneixements, cal saber treballar, cal ser ordenat, cal tenir molta curiositat, però també cal tenir un cert sentit de “missió”, i era precisament la Bitácora qui alimentava aquest sentit. Esperem que el retorn sigui fructífer.

Encara no havia dit que aquest estiu em vaig comprar un mac. Un dia ja us explicaré el per què.

El que sí que us explicaré és que avui, gràcies a unes hores de compilació i als macports, he aconseguit fer córrer el GNOME! :)

Ara que és de matinada i tinc la wifi de Las Indias quasi per a mi tot sol, he aprofitat per fer les maletes i tornar a casa. Què vol dir això? Vol dir que he importat tot el que havia escrit a Només 5 Línies cap a Bitsenbloc.

Pot ser us demanareu per què he fet això. Bé, és senzill, ja fa molt de temps que Només 5 línies tenia molt més de cinc línies, poc a poc, el bloc ha acabat ocupant el mateix lloc que ocupava Bitsenbloc, així doncs, he cregut (amb una mica d’ajuda de David) que valia la pena que l’ocupés del tot.

El resultat és que sóc a casa, amb el WordPress de sempre i amb el preciós tema que em va fer n’Oscar Barber, fet que m’alegra molt.

Així ara el meu món digital esdevé molt més ordenat. Per un cantó tinc el meu bloc pro, TemaTerra. Per l’altre cantó tinc Bitsenbloc, que també és pro. ;-) L’un és la veu assenyada de la ment ordenada que explora, elabora i informa sobre l’estat de la Terra i l’altre és la veu meva, den Pere, de la persona que viu en xarxa.

Ara és hora de xalar. Bona nit.

Ja fa molt de temps que des de l’entorn de les Indias s’està intentant explicar i fer veure que la filosofia que hi ha darrere el rankisme, la mania de fer llistes dels millors, és una estupidesa perniciosa. D’aquí neix feevy una fantàstica eina de blogrolls dinàmics.

Fa uns dies Nichoas Carr va publicar al seu bloc una nota sobre un nou ranking calculat “científicament”:

The problem of detecting contaminants in a public water system is analogous to the problem of figuring out what’s going on in the blogosphere, write a team of Carnegie-Mellon researchers in an award-winning paper called Cost-effective Outbreak Detection in Networks

En llegir això no vaig dubtar en escriure un comentari, us el deixo aquí per tal que quedi arxivat:

Rankings are just silly. Finding contaminants isn’t.

When one is looking for contaminants, knows exactly what he is looking for, a set of known molecules which are bad for health or for the environment. The target is always the same for everybody. But looking for what happens on the blogosphere is meaningless. What is interesting for me, probably won’t be interesting for you. We all are looking for different things! After reading the list these guys produced, I found few blogs I already read and I didn’t find many blogs that few people read but which are of high value for me. Not to mention that most blogs in the list are in English and that I read blogs in four more languages.

Rankings are made for the ranked and for the media, which love this ordered world. But, fortunately, the real world is chaos, and there is no rank able to grasp a slight part of this chaos.

Llegiu aquesta entrada i els seus comentaris. És força interessant, pq Josep Mir, que coneix molt bé la llengua catalana i l’estima com quasi ningú, entén que llengua i territori junts no fan bona parella.

Un article extremadament interessant, com sempre, sobre certes malalties genètiques (hi he deixat un comentari també, però aquí els comentaris no tenen permalink).