Resulta que els europeus cada cop comprem més vi provinent d’altres continents. I també resulta que els no europeus cada cop beuen menys vi del vell món. Sembla que tenim un problema, no? Doncs a França es veu que no ho volen entendre:
“I object to the idea of a total liberalization,” France’s agriculture minister Michel Barnier said, according to AP. “I think that will directly lead to a loss of identity and authenticity of Europe’s viticulture…The strength of this viticulture is the quality, the colour, the taste”, he added.
EU states clash over wine sector shake-up - EUobserver
Estic d’acord que està molt bé tenir productes “autèntics”, però si ningú no els compra… Que deixin a la gent beure el que més li agrada i si agrada allò que el ministre francès troba autèntic, molt bé i si no, també. Al cap i a la fi, anar vestit de menorquí és molt autèntic, però prefereixo els texans…
Tant a ràdios espanyoles com franceses, es pot escoltar sovint l’expressió “A tot Europa ho fan així”, “A tot Europa ho fan millor que nosaltres,… “, “A tot Europa això ja ho tenen” etc. És divertit, perquè jo que tinc un peu a cada banda dels Pirineus, i crec que conec força bé altres països també, m’és fàcil comparar per adonar-me sempre que “Tot Europa” sol voler dir “Alemanya”, “França”, “Regne Unit” o “Països escandinaus” i prou. Amb el temps, he après a somriure quan sento aquest tipus d’expressions.
Un exemple: A la tertúlia d’ahir a Catalunya Ràdio es va dir: “Tota ciutat Europea del tamany de Barcelona té un sistema de trens de rodalies que funciona”. Seguidament, el mateix tertulià va dir, “Quan vaig anar a París als anys seixanta ja hi havia el RER”. Per què diu tota Europa quan vol dir París? Que, per cert, no és del tamany de Barcelona, és immensament més gran. M’agradaria saber el que en pensen els habitants de ciutats d’Europa de l’est. Que, recordem-ho, també és Europa!
El meu pare ha publicat al seu bloc un missatge que li vaig enviar fa poc sobre França, un país que no para de parlar de la construcció europea, però que, quan arriba el moment de la veritat, treu la cara nacionalista.
Després del temps passat aquí, començo a tenir dubtes que vulguin realment repicar i anar a la processó a la vegada. Vull dir que tinc dubtes que, per França, Europa sigui aquesta entitat neutral que ens ha d’englobar a tots. Començo a creure que aquí veuen Europa com el seu jardí, com una França gran, un lloc on poden estendre la seva influència. Europa ha de transformar els estats i els pobles que la formen, no pot ser fer una cosa junts i no canviar. Crec que França mai no ha volgut transformar-se, encara viuen d’aquest messianisme que els fa creure que la seva manera de veure el món és la més justa, la més humanista, la més moral. Sempre han volgut exportar el seu model, la seva llengua. Quan es tracta de drets humans ja ens va bé, però per la resta…. De vegades penso que si França tingués el poder econòmic, militar i demogràfic dels Estats Units, seria més depredadora que l’Amèrica de Bush. Els americans viuen tancats en el seu país-món, com diu Alain Minc. Simplificant, només surten per aconseguir recursos naturals o quan han d’extirpar un gra, però, en canvi, França, amb la seva tradició colonial, sortiria per imposar la seva llengua, la seva cultura, la seva visió del món, humanista, racional i científica, això dut a l’extrem pot ser perillós … Bé, tot això pot ser només és una reacció al·lèrgica provocada pel recent viatge als Estats Units, és dur baixar de l’avió i sentir discursos sobre el “patriotisme
econòmic”, però crec que no es pot negar que una França nombre 1 mundial seria imperialista. Com que han fracassat, es tanquen i ploren, alimenten el conservadorisme, el populisme i el proteccionisme. I passo de parlar del racisme o el masclisme. No era així l’Europa d’abans de Guerra Mundial?
Diu Francesc Amat al seu bloc:
Tinc la impressió que va passar desapercebut, però l’altre dia el diari “El Pais” publicava un article important escrit per diferents líders de la socialdemòcracia europea (entre ells Massimo D’alema, Dominique Strauss-Kahn o Diego López Garrido). L’article reclamanva una nova empenta de l’esquerra en el procés de construcció econòmic i polític d’Europa. Una empenta que només és possible des dels partits socialdemòcrates, els que justament estaven pel “Sí” en els referèndums, perquè sembla que tots els altres o bé es resignen amb la paràlisis actual o bé són incapaços d’oferir un projecte alternatiu.
D’aquesta frase em molesten dos punts: Ni els socialistes francesos estaven pel SÍ ni tampoc tenen un projecte alternatiu.
Strauss-Kahn, s’ho hauria de fer mirar, sap molt bé que quasi la meitat dels militants del seu partit van votar NO i que la gran majoria dels votants socialistes francesos també van votar NO. Un NO del populisme, de la por i de l’egoïsme.
I les coses clares, els socialistes i els democristians europeus són ambdós ben culpables del que ens passa (això és quasi culpar tota la classe política europea, glups). Ells són els que no han fet res per democratitzar les institucions, ells són els que no van moure una pestanya per defensar que la Constitució fos redactada per unes corts constituents i no un club tancat de “savis” liderat per l’innovador Giscard. Ells són els que no saben què fer per treure el tren de la Unió del fang.
Perdona que sigui pessimista, però cal que els europeistes com tu i jo mirem la Unió amb realisme. Que no ens venguin la moto ara, per favor. Els defensors del Sí, tant a Espanya com a França, van fer una campanya lamentable, mirall de les idees “innovadores” que tenen per a la Unió.
Notes relacionades:
EL PAIS
La Comisión Europea propone reducir el número de traductores de español
La Comisión Europea tiene previsto anunciar el lunes una reestructuración de su servicio de traducciones que reduce en más del 25% el número de traductores de lengua española y lo convierte en un idioma simbólicamente equiparable al maltés, hablado por menos de 400.000 personas. Es el segundo intento este año de la Comisión de degradar al español, lengua que, según el director general de Traducción, sólo tienen como materna 30 millones de los 44 millones de residentes en España. “Una reducción del nivel actual de uso sería inaceptable para España”, señaló ayer un portavoz oficial español.
L’actual política lingüística de la UE és insostenible. No pot ser que una administració hagi de traduir tota la seva paperassa a 22 llengües. No té sentit, és absurd.
La UE no es veu capaç d’acceptar la realitat i no es realitza cap debat intern sobre la qüestió. A més, el nacionalisme va guanyant adeptes a tot Europa provocant notícies com aquesta que he ressaltat. Com es prendria França una retallada d’ús de la seva llengua a les institucions? S’ho prendrien com un atac a la República. El debat sobre l’ús de les llengües a les institucions de la Unió és tabú. I ja se sap, quan un problema es tapa, acaba explotant, com les olles a pressió.
No fa poc, Marco Panella i Emma Bonino van fer una pregunta a la Comissió en relació a la política lingüística de la Unió:
LIBERA FOLIO
Du reprezentantoj de la itala radikala partio, Marco Pannella kaj Emma Bonino, en julio turnis sin al la Eŭropa Komisiono por peti ĝian respondon al demandoj pri la stato kaj evoluo de multlingveco kaj lingva politiko en Eŭropo, kaj pri la perspektivoj por la pluvivo de la eŭropaj lingvoj. La respondoj, kiujn intertempe donis la koncerna komisionano Ján Figeľ, estas klare nefavoraj al Esperanto.Dos representants del partit radical italià, Marco Pannella i Emma Bonino, es van dirigir el juliol a la Comissió Europea per demanar la seva resposta a la pregunta sobre l’estat i l’evolució del multilingüísme i la política lingüística a Europa, i sobre les perspectives de supervivència de les llengües europees. La resposta, que entre temps va donar el comissari en qüestió Ján Figel, és clarament desfavorable a l’esperanto.
Pot ser pensareu que és il·lús defensar l’ús de l’esperanto com a llengua única de l’administració europea. L’alternativa és l’anglès i vistes les enveges lingüístiques en el si de la Unió pot ser valdria la pena fer una reflexió.
Vista la situaci poltica d’Alemanya i Frana no em puc estar de reproduir unes paraules de Karl Popper, en una conversa amb Konrad Lorenz dirigida pel periodista Franz Kreuzer:
Kreuzer: Esta impresionante refutacin de un optimismo demasiado ingenuo justifica el pesimismo?
Popper: No. Todo lo contrario. Todo lo contrario. Es una invitacin a ver las posibilidades y a aprovechar las ocasiones. Eso es lo que es. No hay motivo en absoluto para ser pesimistas. De hecho yo veo el mayor peligro precisamente en el pesimismo, esto es, en la continua pretensin de decirles a los jvenes que estn viviendo en un mundo malo. Eso es lo que yo considero el mayor pelrigro de nuestro tiempo; mayor incluso que la bomba atmica. Hacer creer a la gente que vivimos en un mundo malo, en un mundo hipcrita y no s cuantas cosas ms. Desde un punto de vista histrico vivimos, a mi juicio, en el mejor mundo que ha existido nunca. Naturalmente que es un mundo malo, porque hay otro mejor y porque la vida nos incita a buscar mejores mundos. Y a nosotros nos toca continuar esa bsqueda de un mundo mejor. Pero ello no significa que el nuestro sea malo. En realidad el mundo no slo es hermoso, sino que los jvenes tienen hoy da la posibilidad de conteplarlo como no haban podido hacerlo nunca. Y eso es enormemente importante.
La classe política británica ha actuat molt bé després de l’atemptat. Però ara no entenc com és que comencen a fer política en calent i com la resta ho permet. A Barrapunto publiquen:
Los atentados de Londres han acelerado los trámites legislativos para el control de comunicaciones. Hoy se ha alcanzado un principio de acuerdo, auspiciado por el Reino Unido, en el seno del consejo de ministros de interior de la UE, que obligará a las compañías telefónicas e ISPs a mantener un registro de llamadas y de correos electrónicos durante un año
Per què ho han de proposar just després dels atemptats de Londres? Què ha canviat? Ara mateix, el risc de nous atemptats és el mateix que fa tres setmanes. Per què no ho van proposar després de l’11-S, l’11-M o qualsevol altre dia?
No crec que fer política en calent sigui sensat. Cal rebutjar qualsevol decisió presa amb morts sobre la taula.
La Free Software Foundation Europe informa que hem guanyat, no hi haurà patents e programari a Europa!
:-D :-)
From: Free Software Foundation Europe press ensaïmada fsfeurope punt org
To: press-release ensaïmada fsfeurope punt org
Date: Jul 6, 2005 12:41 PM
Subject: [FSFE PR][EN] Free Software Foundation Europe: No software patents in Europe, requests EPO review instrumentFree Software Foundation Europe:
No software patents in Europe, requests EPO review instrument
After years of struggle, the European Parliament finally rejected the
software patent directive with 648 of 680 votes: A strong signal
against patents on software logic, a sign of lost faith in the
European Union and a clear request for the European Patent Office
(EPO) to change its policy: the EPO must stop issuing software patents
today.“This outcome does not affect patents on high-tech inventions in any
way,” explains Stefano Maffulli, Italian representative of FSFE:
“High-tech innovation has always been patentable, and even if the
directive had been passed with all proposed amendmends, it would have
remained patentable. It is important to point this out because the
proponents of software logic patents have tried to confuse people
about high-tech inventions being subject of this directive.”FSFE’s president, Georg Greve adds: “The parliament understood this
when it amended the directive in the first reading to keep high-tech
innovation inside and software outside the patent system.”“Unfortunately, the council of the European Union ignored this
decision of the Parliament and removed those amendments. Many MEPs
were appalled at this obvious corruption of democratic process that
day and seem to have lost faith in seeing their amendments treated
with more respect this time.”“Rejection of the directive became the very last option to send a
clear and strong signal against software patents in Europe,” Greve
continues. “The Free Software Foundation Europe commends the European
Parliament on this decision: in the interest of harmonisation we would
have preferred a directive along the lines of the first reading, but
we understand that rejection became the last realistic option to avoid
doing irreparable harm to European economy.”Jonas Öberg, vice-president of FSFE: “This reaffirms the 1973 European
Patent Convention (EPC), which excludes software from patentability.
The European Patent Office (EPO) has largely ignored this central
convention and granted approximately 30.000 software patents in the
past years: this must stop today! The EPO should not be allowed to
further ignore European policies!”Georg Greve explains the proposal of FSFE: “Much trouble was caused by
the inability of the European Union to hold the European Patent Office
responsible for acting against agreed-upon policies: unlike other
parts of a democratic executive, the EPO is not liable for the
decision it takes. We propose to establish an EPO supervision
instrument that holds the EPO management liable for its decisions and
prevents further patent system degradation.”About the Free Software Foundation Europe:
The Free Software Foundation Europe (FSFE) is a charitable
non-governmental organisation dedicated to all aspects of Free
Software in Europe. Access to software determines who may
participate in a digital society. Therefore the Freedoms to use,
copy, modify and redistribute software - as described in the Free
Software definition- allow equal participation in the information
age. Creating awareness for these issues, securing Free Software
politically and legally, and giving people Freedom by supporting
development of Free Software are central issues of the FSFE. The
FSFE was founded in 2001 as the European sister organisation of the
Free Software Foundation in the United States.Further information: http://www.fsfeurope.org
_______________________________________________
Press-release mailing list
Entre d’altres coses molt assenyades, en Mor diu:
Ara, després de sentir que un vot negatiu seria la fi del món, ens trobem que uns diuen que efectivament Europa està en crisi i d’altres que no passa res. Que s’ha de continuar el procés. Què passarà? Jo crec que no passarà gran cosa. Estem abocats a un futur mediocre. Solament una gran crisi ens abocaria a la necessitat de trobar solucions i ara per ara podem anar tirant.
Efectivament, a una UE sense tractat constitucional (qui nom més plasta) no anirà pitjor que una UE amb tractat. A mi, el que em preocupa del NO francès, que he viscut de molt a prop, és el populisme. Un populisme diferent al que es dóna a Holanda, però també molt preocupant. És per aquesta raó que vaig enllaçar l’article de Vargas Llosa, no sigui que ens passi com als Argentins, quasi tocaven el cel de les grans potències i van acabar al tercer món.
Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana Seguí, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.