Els europeus, molt impregnats de la visió francesa del món, solem estar convençuts de que som els més democràtics i els més justos del món. Però a Palestina hem estat finançant, sense cap mena de problema, als corruptes del Fatah, fet que no només no ha servit per a estabilitzar cap democràcia si no que ha alimentat el ressentiment palestí que ha portat als islamistes de Hamas al poder a Gaza.

Amb això no vull dir que el que passa ara és culpa nostra. No. Els palestins són els primers responsables, com els espanyols dels anys 30 van ser responsables de la seva pròpia inestabilitat.

El que vull dir és que les coses s’han de dir clarament, si donem pasta al Fatah és per tal d’evitar que els islamistes arribin al poder (cosa que no s’ha aconseguit). I quan s’organitzen parafernàlies democràtiques és només quan es creu que els palestins votaran bé.

Ja n’hi ha prou d’anar de bons per la vida. Cal que els europeus reconeguem el fracàs de la nostra política i que ens deixem de vergonyoses hipocresies.

Quan Gaza era ocupada per Israel, els palestins lluitaven junts contra l’enemic.

Quan Israel es va retirar de Gaza, els palestins van poder centrar-se en els seus problemes interns.

En conseqüència, Gaza va entrar en una època d’inestabilitat que culmina ara.

Hamas prendrà el control de Gaza.

És això bo?

Depèn.

Si Hamas pren el control, estabilitza la zona i imposa una llei (sigui democràtica o no), Gaza entrarà en un període d’estabilitat, i això és bo per tots.

La pitjor situació, seria la d’una guerra permanent entre diferents grups armats (entre ells i contra Israel), a l’estil de l’Iraq. És per això que no crec que Israel intervingui.

El que Gaza i els palestins necessiten és calma… Esperem que aquesta arribi ràpidament.

DAILY NATION
La terreur monte dans la capitale somalienne
Le dimanche 3 juin, le Premier ministre somalien Ali Mohammed Gedi a échappé à un attentat visant sa résidence à Modagiscio. L’attaque a fait sept victimes parmi les soldats en charge de sa surveillance. Par ailleurs, le quotidien kényan annonce que le même jour, un raid américain a tué sept terroristes, originaires des Etats-Unis, du Royaume-uni, de Suède, du Maroc, du Yémen et du Pakistan. Il s’agirait de combattants d’une cellule d’Al-Qaida arrivés depuis plusieurs mois en Somalie.
Extret de la “newsletter” del Courrier International

El conflicte de Somàlia era local. L’entrada de les forces etíopes ha motivat l’internacionalització del conflicte. Ara, amb la presència de combatents estrangers, Somàlia esdevé una peça més de la guerra de guerrilles global.

Els estats no entenen que el conflicte mundial actual és com la picor d’una al·lèrgia, com més et fregues, més mal tens. Cada moviment per defensar la seguretat dels estats, fractalitza i dinamitza més l’enemic, les guerrilles globals.

Ho arribaran a entendre?

(de nou més de cinc línies, però, en aquest cas, cal donar una mica de context, si teniu pressa, aneu directament al text en negreta)

En aquest bloc es parla d’un article científic que comenta les diferències entre els aerosols (partícules sòlides presents a l’atmosfera: sal, sorra i centenars d’altres tipus de partícules) d’ara i els d’abans que l’home modifiqués seriosament el medi, com ara. Resulta, que les diferències són més importants que el que es pensava i això té conseqüències importants en la formació de núvols i en la precipitació.

Actualment, les polítiques respecte al canvi climàtic estan molt centrades en el C02. Però, cal fer veure que deixar d’emetre C02 no és suficient per deixar d’influir en el clima. Aquí hem vist que els aerosols són importants, però també ho són els canvis d’usos dels sols, l’impacte de les grans obres hidràuliques (preses), etc.

Així doncs, els biofuels poden disminuir molt les emissions de C02, però pot ser intensifiquen el canvi dels usos del sol…

En resum:

1. L’home canvia el clima
2. Els C02 és un dels factors importants, però no és l’únic.
3. Això no vol dir que s’hagi de parar de pensar sobre el C02 (com voldrien alguns), vol dir que s’ha de mirar el problema amb una perspectiva més gran.
4. De la mateixa manera, atacant el problema climàtic no hem d’oblidar els altres problemes ambientals.

Conclusió: El món és fotudament complex.

Constatació: A la nostra societat no li agrada la complexitat, funciona a base de grans titulars.

Finalment, però, cal dir que la complexitat és bella.