L’home sempre ha tingut tendència de col·locar tot allò que és seu al centre. Amb el temps però hem anat aprenent que no és així, que no tenim res d’especial, som una meravella més entre milions de meravelles més.

Però aquesta mania de posar-ho tot al centre és més general, no només posem la humanitat al centre de tot, si no que també solem posar la nostra generació al centre del temps. Mireu si no aquest exemple tret del bloc d’Eduard Punset (la negreta és meva):

Lo anterior me ha llevado a dos conclusiones. A nivel conceptual, estoy convencido de que la ignorancia heredada sobre la competencia emocional y consiguientes errores cometidos por los padres en la gestión de las emociones en la infancia, son la semilla de los errores que esos niños cometerán, a su vez, con sus hijos el día de mañana. De ahí la degradación de la conducta colectiva que aumenta en progresión geométrica.

De la escuela a la vida adulta

Així, segons Punset, som la generació amb la pitjor conducta colectiva de la història. Només hi falta que posi, “els joves d’avui en dia no tenen valors, no respecten res, no saben el que és treballar!”, frase pronunciada per generacions i generacions d’avis.

Quan algú arriba a una conclusió que ens posa al centre, malament, segur que el raonament falla en algun moment. És un indicador de mala qualitat.

Ahmed al-Jarallah, the editor of the Kuwait-based Arab Times, accused Iran and Syria of turning Lebanon and Palestine into battlegrounds at the expense of their own people. “They are fighting the international community, especially the United States, in Lebanon and Palestine”, he commented on 16 July. “Nobody is benefiting from this conflict, except Tehran and Damascus, which are using this issue to solve their problems with the international community without any care for the blood that is being shed in Lebanon and Palestine.”

A united, worried Israel - Open Democracy

The second and more significant factor is the recognition that if there is any operation against Iranian nuclear facilities in the coming months, whether by Israel or the United States, one of Tehran’s options in response would be to encourage Hizbollah to open up a front against Israel. The likely consequences of the range of actions available – including action against United States forces in Iraq, and disruption of Gulf oil traffic – would make any plan to attack Iranian nuclear installations fraught with danger (see Paul Rogers, Iran: Consequences of a War, Oxford Research Group, February 2006).

In this context, destroying Hizbollah’s capacity to fire rockets on Israel would remove one problem with attacking Iran – a matter of “getting your retaliation in first”. Moreover, the mood in Washington has moved markedly towards a confrontation with Tehran, with support extending well beyond the traditional neo-conservative centres (Jim Lobe, “The drums of war sound for Iran”, Asia Times, 21 July 2006).

Hit Beirut, target Tehran - Open Democracy

Com deia, l’agenda dels que comencen les guerres no té res a veure amb la del poble que en pateix les conseqüències.

Towards the end of the day, my guides [Hezbollah] took me a hill overlooking the Israeli frontier, and the town of Metulla. There, I sensed that another perspective, and another future, was equally contained within these seemingly peaceful hills.

From one roadside vantage-point, they had pointed to the still unresolved Shebaa area to the southeast. As we looked over to this Israeli town, with people clearly visible walking in the streets, the chief guide turned to me with an unambiguous message: “It took us twenty-two years to drive them out of here [Lebanon]”, and it may take us up to forty years to drive them out of there [occupied Palestine]”.

I long ago decided, in dealing with revolutionaries and with their enemies, in the middle east and elsewhere, to question their motives and sense of reality, but to take seriously what they stated to be their true intentions. Those words, spoken on the hill overlooking Metulla in 2004, were sincerely meant, and carried within them a long history of fighting, sacrifice and killing. In light of recent events, it would be prudent to assume that much more is to come.

A Lebanese fragment: two days with Hizbollah - Open Democracy

I Hezbollah necessita la guerra permanent. No en té prou amb un Liban desocupat.

Hezbollah, les FARC, moltes de les guerrilles africanes, són així

En muchos casos las reclamaciones políticas quedan en segundo plano al convertirse la maquinaria de hacer dinero, y no el nuevo estado-nación soñado, en un objetivo en sí mismo por el que matar haciendo toda clase de atrocidades o morir. El desafío queda claro: ¿Cómo hacer que deponga las armas una guerrilla que controla el tramo local de la gran ruta de la coca o la heroína hacia EE.UU. o Europa? ¿Cómo hacer que un señor de la guerra que controla la zona diamantífera del país se siente a negociar con un gobierno que sólo controla la depauperada capital del país?

La inevitable levedad del Estado - Guerras Posmodernas

A això em referia a les anotacions anteriors.

Ara bé, cal tenir en compte que el cas de Hezbollah es més complex, perquè es tracta d’un satèl·lit d’un vertader estat, l’Iran, que juga a crear entitats paraestals –no és això contra natura?– i en principi Hezbollah no trafica amb drogues, fusta o pedres precioses, encara que són molts els seus negocis.

El resum és que les organitzacions perden molt ràpidament la memòria de la seva raó inicial de ser, que roman en el camp de la literatura èpica, els càntics, els sermons, i passen ràpidament a ser una mena d’organisme viu que intenta mantenir el seu ecosistema en un estat que afavoreixi la seva supervivència. En el cas de Hesbollah, la guerra eterna contra Israel.

Avui he parlat per telèfon amb el meu pare i m’ha renyat perquè no escric res al meu bloc darrerament. I és ben cert, després de vuit hores al despatx de Météo France torno amb el cervell eixugat, així que normalment em reservo pel cap de setmana. Malauradament cada cap de setmana no puc escriure així que em costa tenir textos amb cara i ulls per publicar. De totes maneres, continuo llegint així que aquí teniu una tanda de retalls interessants que he trobat per aquí i per allà.

Començarem per la polèmica. Diu Ricardo Galli que la publicitat no explícita als blogs apesta. Jo trobo que és absurd això, ja vaig escriure que aquesta fa pudor si no és útil als lectors, però, en el cas de publicar publicitat manipuladora i inútil el lector deixarà de llegir el bloc. En canvi, si la publicitat és útil, doncs endavant! Tant me fa si algú paga l’autor per la informació, crec que els lectors tenim prou criteri. Rebutjaria Gallir una oferta de publicitat de Canonical? No és útil que un bloc publiciti un producte que s’adapta a la filosofia del bloc?

Continuem per la Wikipedia. Els meus amics de l’entorn ciberpunk han posat a la llum molts dels problemes de l’estructura democràtica de la Wikipèdia. Resulta que ara els wikipedistes, grans buròcrates digitals, estan obsessionats per la qualitat de la seva joia i, així, estan esborrant els articles que troben dolents. Quina absurditat, precisament, si la wikipèdia és millor que la Britannica és perquè a la primera hi puc trobar articles sobre la futura HP-50 i a la segona no. Els obsessionats per la democràcia estan matant l’essència de la wikipèdia. Allà ells, per sort els continguts són GFDL i els podem re-utilitzar a les nostres noves joguines.

Continuarem per la ciència. Molts probablement ja coneixeu el magnífic bestseller Freakonomics (em sembla que en català ha sortit com a “Economia Friki”). Si no és així, aneu i compreu el llibre ara mateix, si ja l’heu llegit us recomano que llegiu el bloc dels autors, no té pèrdua. En un dels darrers articles Levitt comenta quina és la influència d’haver nascut en un mes determinat a l’hora de tenir èxit en el futbol. Aquesta pregunta no és absurda ja que els jugadors més grans de la seva generació tindran un cert avantatge competitiu durant el seu aprenentatge. I així és, Levitt és un home que parla amb les dades a la mà — cosa que si es fes més sovint deixaria sense feina a molts dels experts ignorants que omplen les pàgines dels media– i demostra que el mes en el que neixes és rellevant pel futbol. Així que si heu nascut durant el primer trimestre de l’any tindreu més possibilitats de triomfar. I amb l’escola, què passa?

Continuo aquesta tournée pels retalls que vaig recuperant d’aquí i d’allà amb un parell de bones notícies tècniques. Per un cantó el pare de Tomboy ha tret una nova joguina, molt jove encara, que segur que agradarà als amants de la usabilitat i el Gnome. KDEistes absteniu-vos ;-) L’altra notícia és que el futur SuSe Linux Enterprise Dekstop sembla una joia i n’hi ha que diuen que ja és millor que el Vista (no parlo de llibertats, parlo com si fos un director de sistemes gris). Fa bé de jubilar-se en Gates. Però, ja que té tantes ganes d’amollar pasta, per què no la posa en projectes de programari lliure? Serviria per desenvolupar el tercer món…

Finalment, us recomano que llegiu aquesta reflexió sobre els formats i la perennitat de les dades d’un ex gran usuari dels sistems Apple (i autor d’un gran llibre de Python) que ara s’ha passat a Ubuntu. Mark Pilgrim argumenta que s’ha d’anar molt alerta a l’hora de desar les dades i diu una cosa molt interessant, el programari lliure no sempre garanteix aquesta perennitat, per exemple, el format del Gimp (xcf) no està gens documentat (fora del codi) i no l’empra cap programa més, així és possible que, en qualque cas poc provat, falli el procés de, per exemple, reconvertir les dades d’un format cap a un altre. Com s’ha de fer? Doncs emprar formats estàndards, oberts i el més senzills possibles i que siguin emprats per molts programes. És a dir, guardeu els textos en .txt, el correu electrònic en .mbox etc. Ser auster paga la pena.

Fins aquí acabo aquest passeig per uns quants retalls lluents. Espero que amb això el meu pare estigui content (malgrat els temes tractats no siguin els que més li agraden) i que vosaltres també, continueu passant per aquí. Encara sóc viu! ;-)

Llegeixo a La Vanguardia:

“Cuanto más claro, más elevado sea el no, comienza nuestro camino imparable para ser un pueblo libre. Comienza la relación bilateral con Madrid. Comienza la singularización de Catalunya dentro del Estado español”, apuntó.

Pobret, en Carod encara no ha entès de què van els referèndums. Si el NO guanya, llavors es continuarà amb l’estatut d’ara i, probablement, serà per molts anys més. Dubto que algú vulgui tornar a patir tot el que hem patit per fer aquest nou estatut. És que no s’han adonat de l’exemple de la UE? On és aquesta nova constitució europea ideal que els partidaris del NO somniaven? Enlloc. Doncs el mateix passarà amb l’estatut, es continuarà amb el de Sau una bona temporada més. Punt.

No puc entendre com algú pot prendre seriosament tota aquesta història messiànica d’ERC. El seny català és un mite. Anem ben servits.

Catalunya, com França, fa pudor a decadent. Els culpables sempre són els altres, per uns és Madrid, pels altres els americans i la globalització. Sigui el que sigui, totes les excuses són bones per mirar-se al llombrígol i renunciar a l’auto-crítica.

Els diaris van plens d’exemples, els polítics s’esforcen dia a dia per tal que la decadència i el ridícul siguin cada dia més profunds (uns més que els altres, és clar), però són les coses més mundanes, menys mediàtiques les que preocupen, perquè mostren que la malaltia és més general del que pensem. En Mor ens dóna un bon exemple.

No és el dèficit fiscal. No és la manca d’autogovern. No és [poseu aquí qualsevol excusa]. És la manca de la nostra societat en conjunt, de la catalana s’entén, de dedicar-nos a ser creatius. Ens mirem el melic, comprem una rosa i un llibre i apa. Fins l’any vinent.

Llàstima! No hi podré anar :’( No us el perdeu! Aquesta és una super gira galàctica finançada pels amants de la música Game Boy, una gira de gent autodeterminada!

 ////////////////////
/ // 8BITPEOPLES! // /
 ////////////////////

GO GLBL GO GLBL GO GLGBL

###### EMERGENCY BROADCAST - UALLFUXXED ######

THIS IS IT - COMMENCE MISSION!

THE INTERNATIONAL CHIPTUNE RESISTANCE WORLD TOUR 2006
NULLSLEEP | BIT SHIFTER
May 06 - June 09

The INTERNATIONAL CHIPTUNE RESISTANCE is officially UNDERWAY.
Thanks to everyone that donated to the cause, you have helped
turn this insane dream into a reality -- 8bit global conquest
is within our grasp.

For full ongoing mission details and trajectory, keep
your browsers tuned to http://resist.8bitpeoples.com --
Consult it often, and consult it hard. And in the meantime,
make sure you get yourself airlifted to one or more of these
cities:

2006 05 06 : London England @ Ginglik
2006 05 07 : Barcelona Spain @ Sidecar
2006 05 10 : Brussels Belgium @ Beursschouwburg
2006 05 11 : Amsterdam The Netherlands @ Paradiso
2006 05 12 : Amersfoort The Netherlands @ De Kelder
2006 05 13 : Hengelo The Netherlands @ Metropool
2006 05 15 : Vienna Austria @ Rhiz
2006 05 16 : Stockholm Sweden @ Alcazar
2006 05 19 : Malmö Sweden @ Panora
2006 05 24 : Fukuoka Japan
2006 05 26 : Kobe Japan @ Cabaret Voltaire? Der Kiten
2006 05 27 : Tokyo Japan @ Lo-Bit Playground @ Fourth Floor
2006 05 31 : Los Angeles CA US @ Lava Lounge
2006 06 01 : San Francisco CA US @ Toothless Chandelier
2006 06 03 : Portland OR US @ Ground Kontrol
2006 06 04 : Chicago IL US @ Deadtech
2006 06 05 : Toronto ON Canada @ The Boat
2006 06 06 : Montreal QC Canada @ Zoobizarre
2006 06 07 : Boston MA US @ O'Brien's
2006 06 ?? : New York NY US, venue TBD

Along the way we'll be teaming up with an unbelievable
all-star cast of chiptune maniacs and hardware rapists --
see http://resist.8bitpeoples.com for the full jaw-dropping
bowel-voiding roster.

NOWHERE IS SAFE - LOVE IS OVER

http://resist.8bitpeoples.com
http://resist.8bitpeoples.com
http://resist.8bitpeoples.com
http://resist.8bitpeoples.com

www.8bitpeoples.com
www.nullsleep.com
www.bitshifter.cc

ENJOY THE GLOBAL WAKE DESTRUCTION --

FEEL THE POWER, NEVER DIE, 8BITPEOPLES FOREVER!

Your Friends,
The 8bitpeoples
www.8bitpeoples.com

Diu Paul Graham al seu nou bloc:

I think what most bloggers are doing is thinking out loud.

Fa tems que volia escriure sobre el tema, de fet, tinc un esborrany a sobre la taula on intento explicar per què escric un bloc, però sense massa fortuna, per això continua essent un esborrany. Quan he vist aquesta frase de Graham, tan evident, tan òbvia, no he pogut evitar d’escriure aquesta nota.

Els blocs interessants són els de la majoria, els de la persona que explica coses per aprendre-les, els del freak que domina molt un tema i comparteix la seva aventura d’aprenentatge amb tots nosaltres. És per això que ja fa segles que no llegeixo tots aquests blocs top 10 que passen el dia enllaçant-se, parlant d’Apple i de Google (i d’Ajax, ai no, que ja no està de moda, o sí?), contant els enllaços entrants a Technorati, tot confonent l’estrucutura dels enllaços amb l’estructura del nombre de lectors.

El que m’interessa és llegir què pensa la gent, com veu el món, com es contradiu dia a dia per anar formant una visió del món més o menys estructurada,… És això el que intento fer aquí, és per això que les temàtiques que toco evolucionen tant amb el temps, és per això que nun mi parolas esperante ;-)

Open Democracy, parlant de Polònia, l’Església, radio Maria i la política:

En aquest punt, l’Església oficial va començar a tenir els seus propis
problemes amb la ràpid moviment del pare Rydzyk (lídier de radio Maria) cap al
PiS (partit polonès, conservador). Això és suficient, va dir l’arquebisbe
Kowalczyk, el nunci papal i un amic i colaborador de l’anterior papa. Kowalczyk
va citar un missatge urgent que havia rebut dels seus caps de la curia Vaticana
(secretariat) que l’incitava a enviar una carta a l’arquebisbe Micahlik, el cap
de la conferència episcopal polonesa, i al cap dels Redemptoristes a Polònia.
En un moviment sense precedents, els va advertir que Roma no està contenta amb
cap mitjà de comunicació que empra l’etiqueta “catòlic” per ficar-se en
política partidista:

“Demano que la Conferència Episcopal de Polònia consilidi els seus esforços
per assegurar que Radio Maria i altres mitjans lligats a aquesta estació
realitzin les seves obligacions pastorals i el principi de l’Església de
manternir-se allunyats de batalles polítiques.”

Roma, no podria enviar les mateixes senyals a la Conferència Episcopal Espanyola, propietària de la COPE?

Prodi reivindica su derecho a gobernar los próximos 5 años tras ganar también a Berlusconi en el Senado
En la Cámara de Diputados Berlusconi ha logrado el 49,73% de las preferencias y Prodi el 49,80%

Empat tècnic, igual que a les dues darreres eleccions presidencials americanes i, també, semblant al que està passant a Espanya, on la societat s’està polaritzant en dos grans blocs, excloent la perifèria.

Segur que hi ha una llei que explica el comportament d’aquests sistemes. Segur que algú ja ho ha modelitzat i n’ha publicat un paper. Alguna pista?