Configurar l’Emacs per a escriure articles

2010/03/09 § 3 comentaris

Ja sabeu que Emacs és el meu editor preferit. Sovint la gent pensa en els editors de text, com a eines per a editar codi, però l’Emacs té moltes funcions que el fan perfecte per a editar text. Sobretot si s’utilitza l’org-mode, el qual permet formatar el text de manera molt senzilla i, sobretot, permet exportar els textos a html, LaTeX o PDF (via LaTeX).

En relació a la capacitat d’Emacs d’escriure text, avui he descobert una cosa que potser ja sabeu, però que jo no coneixia i m’ha fet molt feliç.

Jo estava convençut de que l’Emacs només podia treballar amb fonts d’amplada fixa. Però no és així. Per casualitat, he fet clic sobre un buffer amb  el ratolí, al temps que premia Shift. M’ha sortit un menú que permet canvia la font del buffer. Sí, cada buffer pot emprar una font diferent. Aquesta ha estat la primera sorpresa. A mode de prova he posat una font d’amplada variable, pensant que el resultat seria espantós, i ha resultat que l’Emacs gestiona bé aquest tipus de fonts! És divertit veure com el cursor va canviant d’amplada mentre salta de lletra en lletra. Així, he triat la Georgia, l’he posada gegant (m’agrada escriure i llegir en pantalla emprant lletres molt grans) i m’he posat a redactar l’article que he d’escriure aquests dies. M’he sentit molt a gust, ja que tenia el poder de l’Emacs amb l’atractiu visual dels processadors de text! La cirera del pastís és que només prement C-c C-e d, s’obre un PDF preciós formatat amb el LaTeX. Què més puc demanar? Aquesta funció, que s’anomena buffer-face-mode, s’ha introduït a la versió 23.

Exemple d'utilització de font d'amplada variable a l'Emacs

Gràcies al buffer-face-mode puc emprar fonts d'amplada variable a l'Emacs

Pels que tinguin curiositat, per a escriure text, utilitzo els següents modes: org-mode, flyspell-mode, visual-line-mode i el nou buffer-face-mode.

Emacs: ela geminada

2009/09/29 Desactiva els comentaris

De manera semblant al que vaig fer ahir, avui he creat una drecera de teclat per tal d’introduir la ela geminada de manera còmoda.

Amb el teclat espanyol, no és complicat escriure la ela geminada. El punt volat s’obté de manera senzilla prement Shift-3. No obstant, en els meus temps d’usuari de Vim, vaig descobrir que les dreceres de teclat de la majoria d’editors de text estan pensades per ser emprades amb el teclat americà. Així, el canvi al teclat americà em va ajudar a ser més eficient amb els editors de text. Per sort, la versió internacional del teclat americà permet escriure accents de manera còmoda. No obstant, aquesta versió no permet escriure el punt volat.  Això és el que he volgut solucionar avui.

El que he fet, és crear una funció anomenada ela-geminada, la qual insereix els caràcters l·l, i després l’he assignada a la drecera C-c l. El codi és el següent:

(defun ela-geminada ()
(interactive)
(insert "l·l")
)
(global-set-key (kbd "C-c C-x l") 'ela-geminada)

el qual ha estat afegit al fitxer ~/.emacs.d/init.el.

Actualització: He canviat la drecera de C-c l a C-c C-x l, ja que la primera interferia amb l’org-mode.

Actualització: Si s’empra l’ido-mode, aquest truc no és necessari. Emacs 23 ja porta l’ido-mode de serie.

Org-mode: Accedir a l’agenda fàcilment

2009/09/28 § 1 comentari

L’agenda és una de les característiques que més s’empra de l’org-mode, el mòdul d’organització personal de l’Emacs. Per accedir a l’agenda per primera vegada, un ha de prémer C-c a a. Després, quan l’agenda ja ha estat construïda pel programa, només cal anar al buffer anomenat *Org Agenda*. Però per fer el canvi de buffer, s’han de prémer més tecles del que cal. Així doncs, he creat una comanda per canviar a l’agenda i l’he assignada a la tecla F9.

Per fer-ho, només m’ha calgut introduïr això a ~/.emacs.d/init.el:

(defun goto-agenda-buffer ()
(interactive)
(switch-to-buffer "*Org Agenda*"))
(global-set-key (kbd "<f9>") 'goto-agenda-buffer)

Google Wave

2009/06/03 § 1 comentari

Google Wave em té venut. El que més m’agrada és fer l’analogia amb Emacs: Wave és un emacs de la comunicació: una plataforma, en principi basada en el text, però que pot fer de tot i és fàcilment ampliable amb extensions. Un lloc dins del qual s’hi pot viure.

Org-mode

2009/05/08 Desactiva els comentaris

Després d’un temps amb Zim, tornaré a emprar Org-mode, per a la meva organització personal.

sudo des d'Emacs

2009/02/09 Desactiva els comentaris

Des que vaig començar a emprar Emacs com a editor principal, he seguit emprant Vim per modificar fitxers que pertànyen al superusuari (sudo vim /etc/apt/sources.list), ja que no trobava la manera d’obrir un fitxer amb permisos de superusuari sense obrir una nova sessió de l’editor. Avui he descobert la solució:

C-x C-f /sudo::/etc/apt/sources.list

Per a les distribucions que no empren el mètode “sudo” hi ha la comanda equivalent:

C-x C-f /su::/etc/apt/sources.list

Per tal que això funcioni, cal tenir el sistema configurat de manera que es pugui fer ssh contra el mateix sistema.

El truc empra Tramp per a fer ssh contra el mateix sistema, és per això que s’ha d’escriure ::, ja que, segons la sintaxi de tramp, entre els dos símbols de dos punts s’hi posa l’adreça del servidor al qual ens connectem. En aquest cas, no cal especificar un servidor, ja que aquest és la mateixa màquina on ens trobem.

via Weblog for yaarg – sudo from within emacs.

engel – emacs

2008/12/19 Desactiva els comentaris

For a very long time I had been scouring the Internets for a perfect text editor. I almost got there with gEdit and then again with TextMate, but they both had some flaws that annoyed me and impacted my productivity. One recent day, though, I stumbled upon a classic text editor that I never would’ve suspected to be so powerful.

via engel – emacs.

Descobrint editors

2008/08/10 Desactiva els comentaris

Escrivint la tesi em vaig enganxar a l’editor TextMate, el qual, és no modal (diguem que s’assembla més a l’Emacs que al Vim). El problema d’aquest editor és que no és lliure i, a més, no és multiplataforma, fet que dificultaria seriosament les meves intencions de tornar a GNU/Linux en un futur no gaire llunyà (el mac mola, però linux mola més i et fa més autònom). Així doncs, vaig començar a emprar l’Emacs, i m’hi estic enganxant. Sobretot, a l’extensió org-mode, que permet organitzar la teva vida (good bye RTM [1]), de manera molt eficient, en mode text. Qui ho diria!

(Braam, perdona’m!)

[1] La sincronització entre ordinadors la faig amb Bazaar.

Interfícies

2007/11/04 Desactiva els comentaris

Què és millor? Vim o emacs? O millor dit, quin paradagima és millor, el paradigma modal de vim o el no modal d’emacs? La veritat és que aquesta és una qüestió que m’interessa molt, així que si coneixeu alguna referència interessant al respecte, m’agradaria que no dubtessiu ni un minut en fer-me-la arribar.

El que sí que puc dir d’entrada, és que el paradigma modal de vim facilita molt el recordar les dreceres de teclat. Per exemple, la lletra “d” correspon a esborrar, així “dw” correspon a esborrar una paraula (delete word), … En canvi, a can emacs, recordar les dreceres és una tasca més difícil. Aquest és un fet objectiu que crec que ningú no em discutirà. Una altre benefici de vim és el fet que sigui modal, quan estic en mode de comandes, tinc una sensació de seguretat semblant a la que tinc amb un mòbil amb el teclat blocat. Per altra banda, en benefici de l’aproximació del tipus emacs, s’ha de dir que el fet que no sigui modal fa que no hi hagi barreres entre el text i la persona, fet que fa l’edició força fluida. En aquests moments no seria capaç de dir quina aproximació, si la modal o la no modal és la millor.

Per altra banda, les interfícies evolucionen. Així, TextMate és un editor de text que porta el paradigma no modal d’emacs al Macintosh del segle XXI. Certament, les dreceres de teclat continuen essent tan difícils de recordar com abans, però, utilitzant QuickSilver, això esdevé molt menys important, ja que amb aquesta aplicació podem llançar les comandes pel seu nom i no la drecera. És quasibé, com parlar amb l’ordinador. A més, al voltant de TextMate, malgrat no ser lliure, hi ha una comunitat molt activa de gent que desenvolupa “bundles” que són extremadament bons i útils. Ai si vim tingués quelcom semblant… (no em digueu que vim ho té, perquè si bé es pot fer tot el que es fa amb TextMate amb vim, la comoditat i la ideonitat no sempre són equivalents).

On sóc?

You are currently browsing entries tagged with emacs at Bitsenbloc.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.