En defensa dels drets fonamentals a internet
2009/12/02 Desactiva els comentaris
M’adhereixo al manifest en defensa dels drets fonamentals a internet:
En defensa de los derechos fundamentales en internet
Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo.
Actualització:
La xarxa espanyola bull 
Milers de blogs que han penjat el manifest, fet que m’alegra molt. ZP el poble parla!
Quan he penjat el manifest, he pensat que l’autor era en David de Ugarte, és per això que el títol enllaça el blog den David. No obstant, veig que hi ha molts altres blogs que en parlen i ningú parla de l’autor. Així que, és possible que en de Ugarte hagi copiat el text d’una altra pesona, com fa tothom. Sigui com sigui, que no es conegui l’autoria del manifest és molt bo, ja que així ningú podrà acusar-nos de ser manipulats per ningú. El manifest és un clam del poble, el qual, defensa la seva llibertat de manera espontània.
Ja per acabar, m’ha agradat molt la reflexió den Versvs. Aquest manifest no és pels drets fonamentals a internet, és pels drets fonamentals. Així, a seques. Internet no és un món a part.
Cap a una xarxa més distribuïda
2009/11/25 § 4 comentaris
Diu el mantra que “sota tota tota arquitectura informacional, s’amaga una estructura de poder”. Així doncs, per tenir una estructura de poder favorable, cal fer que l’estructura informacional s’adapti a les nostres necessitats.
Els grans de la xarxa ho tenen ben clar, Microsoft va demostrar com s’aconsegueix el poder en el món informàtic, cal que el producte d’una companyia sigui indispensable. Microsoft Windows ha estat indispensable durant molts anys i durant tot aquest temps l’empresa que l’ha creat ha estat molt poderosa.
Des que els ordinadors s’han connectat, el Windows ja no és tan indispensable, qualsevol sistema operatiu amb un bon navegador pot servir. Google ho sap molt bé i intenta ocupar un espai central en aquest món. El seu objectiu és ser l’intermediari. Així de simple. El sol intermediari que gestionarà tota la informació.
Però la world wide web va ser creada de manera que tots els ordinadors fossin emissors i receptors, en igualtat de condicions. En teoria, en el món en xarxa no ens calen intermediaris, però Google està desmentint aquesta afirmació cada dia i, per tant, està esdevenint una empresa extremadament poderosa i, per tant, perillosa.
Darrerament, però he vist dos brins d’esperança.
Per un cantó he estat provant Freenet. Freenet és una xarxa p2p pensada per a compartir informació de manera anònima. No només això, tota la informació que hi ha a Freenet, a més de ser anònima, va signada digitalment, fet que elimina els problemes d’autoria que té internet. És a dir, a Freenet jo no sé qui és qui, però sí que sé que un personatge anònim és l’autor d’aquest i d’aquell document i, per tant, quan trobo un document puc conèixer la reputació de l’autor. Així doncs, gràcies a aquest sistema, als grups de notícies de Freenet no hi ha spam, ja que els spamejadors tenen tan mala reputació que es poden filtrar molt fàcilment. També, gràcies a l’anonimitat d’aquesta xarxa, la llei europea que permetrà tancar les connexions dels que comparteixin material protegit pels drets d’autor, serà inaplicable. Freenet és una xarxa fosca.
Un altre punt interessant de Freenet és com es desa la informació al seu interior. A internet, si jo vull penjar una plana web, necessito tenir un servidor, el qual necessita manteniment, etc. A Freenet en canvi, la informació no resideix en un servidor particular. Els documents són tallats a trocets i els trocets són repartits de manera redundant per la xarxa. Així, una pàgina web pot ser a molts ordinadors a la vegada. D’aquesta manera, jo puc pujar una web, esperar que es propagui i apagar el meu propi ordinador. La pàgina continuarà voltant per la xarxa, sempre i quant hi hagi algú que la llegeixi. Si ningú no la llegeix durant un temps (difícil de preveure quant de temps és necessari), la informació desapareixerà. Així doncs, a Freenet, tots som radicalment iguals. El fet de tenir una granja de servidors gegant no dóna cap avantatge competitiu.
Ara bé, Freenet té els seus problemes. Ara per ara és una xarxa lenta i, tal com està construïda, només permet compartir documents estàtics.
Una altra tecnologia interessant és l’Opera Unite (ja en vaig parlar aquí). Aquesta tecnologia permet transformar qualsevol ordinador personal en un servidor de pàgines estàtiques i aplicacions dinàmiques en un parell de clics. És genial. Gràcies a Opera Unite, per exemple, puc compartir les fotos del meu darrer viatge amb la meva família, sense necessitat de pujar-les a Picasa, amb tots els beneficis en termes d’intimitat que això comporta. També puc fer que els meus amics es baixin documents directament del meu disc dur o que escoltin en streaming la música que tinc emmagatzemada. Finalment, també puc penjar pàgines web. Aquí, a mode de prova, hi he replicat la meva web personal (d’aquí uns dies apagaré aquest servidor i, per tant, l’enllaç no funcionarà). Tot és tan fàcil que qualsevol persona ho pot fer. Ara espero que algú escrigui un lector de feeds i un bon programa de fòrums. Tot es pot fer amb tecnologies simples (html, css i javascript).
Ara bé, Opera Unite tampoc és perfecte. El programari no és lliure i la companyia Opera ha de fer d’intermediari, per tal que les pàgines siguin accessibles fàcilment (amb una adreça senzilla). El rol que juga Opera, en aquest cas, és de recepcionista, dirigeix els visitants cap a l’ordinador personal que volen visitar. Així doncs, això és molt millor que el rol que juga Google en els seus serveis, el qual és de banquer i confessor tot junt, però la situació és molt lluny de ser perfecta.
Cada dia que passa, sembla que la llibertat dels internautes es veu més erosionada, però aquests dos exemples que he mencionat mostren que no hem de perdre l’esperança de viure una xarxa millor en el futur.
Sobre les modes a internet
2009/09/04 § 1 comentari
Sending messages via Twitter or updating one’s Facebook page may be exciting now, just like online bidding was back then. But at some point, when the excitement wears off, users could well turn back to more traditional modes of communication.
via Skype and eBay: Let’s call the whole thing off | The Economist.
Nous intermediaris
2009/08/30 § 2 comentaris
Interessant:
In the world of the web, as in the 1849 California gold rush, the people who make real money aren’t the people panning for gold, but the people selling equipment to and building infrastructure for the people panning for gold. So too with online writing: Matt Mullenweg, the founder of WordPress, which drives this blog, probably makes or will make far more than anyone writing on it.
Desconnectar-se per connectar-se millor
2009/08/06 § 2 comentaris
En aquest blog sempre he parlat amb optimisme de la xarxa, però avui parlaré des d’un punt de vista més crític i escèptic.
No cal que us expliqui massa, tots sabem que la xarxa esdevé sovint un refugi per protegir-nos de la vertadera feina que hem de fer. És a dir, quan hem de fer quelcom que ens costa o, simplement, no ens ve gens de gust fer, obrim el navegador i iniciem una passejada internàutica sense gaire sentit, llegint coses que no ens interessen. En el meu cas això passa quan faig quelcom científicament o tècnicament difícil i em costa avançar o, alternativament, quan he de fer tasques burocràtiques, per les quals tinc especial aversió i que darrerament em demanen molts d’esforços.
A mi aquesta situació em provoca molt de malestar, ja que utilitzo les meves limitades energies per a fer quelcom que no vull fer (llegir articles a l’atzar), tot sabent que he de fer quelcom ben diferent. La màquina dels remordiments, en aquests casos, sol ser implacable. Així, quan enganxo uns quants dies seguits d’improductivitat, em costa molt tornar a ser optimista i la meva vida professional i familiar se’n ressent molt.
Aquest és un problema que afecta a molts tecnòfils i, curiosament, darrerament m’he trobat amb força casos de gent que es replanteja la seva relació amb internet. Aquí en teniu dos casos:
- Aaron Swartz es proposa passar un mes sense tocar cap ordinador o telèfon i ens explica com li ha anat.
- Tsvi Sadan descobreix que sense internet és mil vegades més productiu (mireu l’entrada de dia 24 de juliol) i, a més, aconsegueix tenir dies de vacances extra!
Evidentment no es tracta de deixar internet, els beneficis d’una vida digital sana són evidents i no és qüestió de posar-los en dubte. La internet d’ara, massificada, ja no és com la d’abans, però encara tenim el vell reflex de provar-ho tot, d’estar sempre connectats per veure què passa, de seguir mil converses paral·leles i d’estar sempre atents a totes les innovacions. El que abans era exploració enriquidora, ara s’ha convertit, sovint, en un bany de banalitat, en una excusa per no treballar, per no construir.
Què hem de fer ara? Suposo que l’objectiu no és anar més lluny per conquerir un nou espai, ara es tracta d’aprendre a viure en minoria en un mar de valors que no ens agraden (Facebooks, twitters i companyia). Hem de mirar cap a altres bandes, replantejar-nos el sentit de les nostres accions, per tal de no caure en la tecnofília banal, i recentrar els objectius. En altres paraules, internet per si sol ja no és interessant, cal cercar altres maneres de viure la vida en plenitud, tot emprant la tecnologia de manera intel·ligent i crítica. Sabent-se desconnectar, per connectar-se millor.
La info vol ser lliure
2009/07/03 Desactiva els comentaris
Crec que aquest article és d’interès per tots aquells que hem repetit alguna vegada t el mantra “la informació vol ser lliure”.
Una web de receptors
2009/06/21 Desactiva els comentaris
Amb la merda d’ADSL que tenim en aquest país, Opera Unite no serveix per a res. És a dir, tenim una internet que és com la tele, només de receptors. Patètic. Aquesta és una gran victòria pels intermediaris. Des de la Telefonica a Google.
Recomanacions
2009/06/19 § 2 comentaris
Darrerament escric molt poc al blog, massa poc, perquè això vol dir que no tinc temps de reflexionar sobre el món que m’envolta. Però, sigui com sigui, cal seguir llegint i seguir recomanant i enllaçant. És clau per la salut de la xarxa. Així doncs, us recomano els dos blogs que em fan més feliç quan tenen actualitzacions: el de’n Versvs i el de La Vigilanta. Ambdós blogs tracten la seguretat, la intimitat i la vigilància digital.
Des que les forces del món industrial, i els seus data centers, van començat a conquerir el ciberespai, cal moure’s amb precaució, críticament i pensant constantment. No oblideu que “tota arquitectura informaciona amaga una estructura de poder”.
Opera Unite: seria molt bo si fos lliure
2009/06/16 § 6 comentaris
Avui, la gent d’Opera ha tret un nou producte anomenat Opera Unite. La idea al darrere d’aquest producte és francament bona. Es tracta de donar poder a les persones i treure’l de les grans empreses internàutiques (Google & Co.).
Avui en dia estan apareixent multitud de nous i interessants serveis web. Malauradament tots aquests nous serveis es basen en la filosofia del núvol, és a dir, totes les dades són desades al servidors dels proveïdors. És a dir, si jo penjo un àlbum de fotos a Picasa o Flickr, aquestes es desaran en un dels grans centres de dades industrials de Google o Yahoo!, segons el cas. Ara bé, la idea d’internet era que tots podíem ser emissors i receptors d’informació en peu d’igualtat. La dinàmica actual és la inversa. El rol d’Opera Unite hauria de ser el d’invertir aquesta tendència. Aquest servei permet transformar qualsevol ordinador en un servidor de fitxers, pàgines web, xat o música (streaming) en un parell de clics. De manera màgica. I això ho fa molt bé. És més, qualsevol desenvolupador pot programar noves extensions que ampliïn les possibilitats del sistema.
Malauradament, Opera Unite està condemnat a ser irrellevant, de la mateixa manera que el bon navegador Opera és irrellevant. Això és així perquè el nou sistema no és lliure. Per emprar Opera Unite cal emprar el navegador d’Opera i, a més, cal emprar el seu servidor de DNS. Un no pot prescindir de la companyia noruega en cap moment! Això no hauria de ser així. És una llàstima, perquè la idea és, simplement, genial. La implementació tancada, traeix els propis principis del sistema. Absurd!
Wolfram Alpha
2009/05/19 Desactiva els comentaris
Wolfram Alpha, yet another pretender to Google’s throne:
Aquesta és una bona explicació de perquè Wolfram Alfa no és gaire significant. L’he provat i m’ha donat resultats ridículs. On realment va bé, però, és per resoldre integrals i altres càlculs matemàtics.
