L’arxipèlag de Cisjordania
2009/12/22 Desactiva els comentaris
Interessant:
Trobareu més informació sobre aquest mapa a: El “archipiélago” palestino en Cisjordania.
Israeli settlements in the West Bank expand | FP Passport
2009/01/30 Desactiva els comentaris
Israel continua colonitzant Cisjordània i així posa cada cop més en perill el seu futur. És una mala notícia.
The Mother of All Quagmires
2009/01/28 Desactiva els comentaris
Un parell de paràgrafs que he trobat interessants, ja que van en la línia del que vaig dir no fa massa:
A clear majority of Israelis would instantly hand over the West Bank and its settlements along with Gaza for a real shot at peace with the Arabs, but that’s not an option. Most Arab governments at least implicitly say they will recognize Israel’s right to exist inside its pre-1967 borders, but far too many Palestinians still won’t recognize Israel’s right to exist even in its 1948 borders. Hamas doesn’t recognize Israel’s right to exist inside any borders at all.
Coses que no puc entendre
2009/01/15 § 1 comentari
No puc entendre que, després de la guerra contra Hesbol·là, Israel pensés que podria guanyar aquesta guerra contra Hamàs. Contra Hamàs s’hi lluita amb les mateixes armes que Hamàs utilitza contra Israel. Enlloc de bombes, Israel hauria de, per una banda, guanyar els cors d’uns quants Gazans per formar el seu moviment anti-Hamàs i, per altra banda, jugar la guerra bruta contra Hamàs, però des de dins, sense uniformes. Tal com ho faria una màfia.
Cicle de guerra
2009/01/09 § 1 comentari
El fet és que la pau a Palestina és impossible, perquè ambdues parts tenen objectius mútuament excloents i cap de les dues parts vol renunciar al seu projecte. Israel difícilment acceptarà retirar-se a les fronteres del 68. Els palestins mai renunciaran a esborrar Israel del mapa. Algú creu que si Israel es retirés a les fronteres del 68, els palestins no ho celebrarien com una victòria que els motivaria a continuar, fins l’eliminació total d’Israel? El conflicte no acabarà amb un acord de pau, acabarà quan la podridura sigui extrema.
Malgrat tot el futur d'Israel és més que incert
2009/01/07 § 6 comentaris
2008 ha acabat i 2009 comença amb una nova guerra al pròxim orient. La darrera guerra va ser la d’Israel contra Hesbol·là i ara és la d’Israel contra Hamas (no contra Gaza).
Des de la guerra del Golf, la primera, Israel ha pres consciència de la seva vulnerabilitat, en qualsevol moment, un dels veïns d’aquest estat pot destruir Israel amb el llançament d’uns quants míssils prou potents.
Hesbol·là i Hamàs ho saben, per això malden desenvolupar armament d’aquest tipus per atacar Israel, ja que així poden atacar on dol més als hebreus, al cor del seu estat.
De moment, els míssils són molt casolans, però si Israel deixés fer, si no ataqués als seus islamistes veïns, aquests podrien desenvolupar quelcom més poderós. No oblidem que som al segle del “fes-t’ho tu mateix” militar, on petits actors poden tenir accés a tecnologies prou potents per desestabilitzar als estats (una playstation per calcular, un GPS per dirigir, Google Earth per als mapes, blogs per a la propaganda ….). Així doncs, Hamàs i Hesbol·là són amenaces ben reals.
En conseqüència, si Israel vol sobreviure com a estat, ha d’extirpar les amenaces que l’envolten. Almenys en el marc de la seva lògica d’estat.
Ara bé, la lògica de l’estat està en decadència, precisament per l’aparició d’actors paraestatals forts, els quals poden créixer gràcies a les possibilitats que els ofereix el món en xarxa. La ironia de la situació radica en el fet que si Hesbol·là i Hamàs s’han pogut fer forts és, en part, gràcies a l’acció d’Israel, que no ha permès mai que l’Autoritat Nacional Palestina esdevingui un vertader estat, ni que el Líban sigui un estat estable. Així doncs, a cada nou atac contra l’ANP, cada cop que Israel ha debilitat el Fatah, en favor de Hamàs, ha creat les condicions necessàries per al desenvolupament del nou enemic. Així, a cada nova operació, Israel soluciona els problemes a curt terme, però, al mateix temps, crea les bases dels problemes del futur. Aquest és el cercle viciós al qual s’afronta l’estat d’Israel.
Així doncs, a curt terme, Israel difícilment pot actuar diferentment de com ho fa ara, ha de debilitar els actors paraestatals que l’envolten, però a llarg terme, no tindrà altra alternativa que afrontar-los amb les seves pròpies armes. El problema és que, per fer-ho, Israel s’hauria de convertir en quelcom que no és i que no vol ser, ja que la lògica de la nació no li ho permet.
En resum, si fem com la majoria de periodistes i comentadors espanyols, que mesuren el resultat de la guerra com un partit de futbol, Israel guanya 500 a 8. Però la realitat és ben diferent, la realitat és que el futur és negre per a Israel, per la mateixa raó que els estats-nació de tot el món estan en decadència. Israel viu aquesta decadència des del front.
