Carta oberta al president de l’IEC: No és bo que faci política qui té cura de la llengua
2010/07/09 § 5 comentaris
Benvolgut president de l’IEC,
Avui, gràcies a la web de l’IEC, he sabut que vostè, en nom de l’IEC, ha animat als socis, col·laboradors i amics d’aquesta institució a participar a la manifestació de dissabte, que té com a lema “Som una nació, tenim dret a decidir”.
Segons els seus estatuts, “l’Institut d’Estudis Catalans és una institució acadèmica que té per objecte l’alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana”. No només això, també és la institució que “té cura de l’estudi de la llengua catalana, n’estableix la normativa i vetlla perquè el procés de normalització d’aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic”.
M’agradaria que vostè, com a president d’aquesta institució tan important per la nostra llengua, m’expliqués quina relació té la manifestació de dissabte amb els objectius de la institució. La manifestació és purament política i no té res a veure amb cap qüestió acadèmica. És cert que el Tribunal Constitucional no ha permès que la llengua catalana sigui preferent a Catalunya, cosa que em dol, però això no té res a veure ni amb la filologia, ni amb la lingüística, ni amb cap altra ciència a la qual es dediqui l’IEC.
Recentment vaig escriure sobre els ajuntaments catalans que no saben estar al seu lloc. Avui faig la mateixa denúncia envers l’IEC. L’IEC, que és una institució comuna i transversal de tots els catalanoparlants, ha de ser políticament neutral envers els parlants de la llengua, molts dels quals no anirem ni donem suport a la manifestació. Amb aquesta actuació, l’IEC està polititzant la llengua i l’està fent més problemàtica i menys transversal, tot donant arguments als que prefereixen parlar castellà per evitar problemes. Molts potencials parlants de la nostra llengua no la parlaran si aquesta és associada amb qualsevol ideari polític, nacionalista o no. L’IEC és massa important per la nostra llengua, no pot dilapidar el seu prestigi d’aquesta manera.
Així doncs, li demano que, com a president de l’IEC, sàpiga estar al seu lloc i deixi la política de banda. En un sentit més ampli, demano a les institucions catalanes que actuïn de manera raonable i raonada i no es deixin endur per les passió ambient. Cadascú ha de saber estar al seu lloc. Els ciutadans que ho vulguin, que surtin al carrer i donin a conèixer la seva opinió, però les institucions acadèmiques, que han de ser transversals a tota la ciutadania, s’haurien de limitar als àmbits definits en els seus estatuts.
Cordialment,
Pere Quintana Seguí
Demano a tots els lectors d’aquest blog que estigueu d’acord amb el contingut d’aquesta carta oberta, que l’enllaceu, reproduïu, modifiqueu i/o signeu als vostres respectius llocs web, per tal d’augmentar-ne la difusió. També us demano que, si ho trobeu convenient, l’envieu a l’IEC a l’adreça informacio arroba iec punt cat, tal com jo mateix ja he fet.
Fent el ridícul amb el nom de la llengua
2010/06/21 § 5 comentaris
Al País Valencià, molts dels que abans eren catalanistes són ara valencianistes. És a dir, continuen reconeixent la unitat de la llengua, però estan molt més enfocats sobre el País Valencià, en detriment dels Països Catalans.
A Catalunya, el catalanisme està patint una evolució semblant, el catalanisme s’està convertint en catalunyisme. El resultat és que s’està renunciant a reforçar els lligams culturals i sociològics entre les terres de parla catalana per concentrar-se sobre la comunitat autònoma respectiva. A Menorca també passa quelcom semblant.
Aquesta evolució és conseqüència de la victòria del mapa polític sobre la realitat, sigui qui sigui el que dibuixi el mapa. Els antics catalanistes veuen el món a través del mapa espanyol de les autonomies. Sembla mentida que no sapiguem sortir del món en forma de puzzle que mostren els atles.
Un exemple esperpèntic d’aquesta evolució ens el mostra en Toni Cucarella que ha trobat dos titulars ridículs de la pàgina Valencianisme.com. Els titulars són: “Empresaris de l’Alguer impulsen l’etiquetatge en valencià” i “Perpinyà declara llengua oficial el valencià“.
Entenc perfectament que, quan un actua al País Valencià, anomeni “valencià” a la llengua, de la mateixa manera que jo, quan sóc a Menorca, en contextos informals, solc dir “menorquí” enlloc de català. Ara bé, en un context més ampli, dir valencià és d’un ridícul extrem. És l’hondureny llengua oficial de l’estat espanyol?
Els fets demostren la hipocresia lingüística del PP
2010/05/24 § 3 comentaris
El diari Avui informa que la Generalitat Valenciana nega sistemàticament l’obertura de noves línies en valencià a les escoles públiques i concertades valencianes, negant la possibilitat a molts valencians, que desitgen aprendre en la seva llengua, d’aprendre en valencià .
A Catalunya es nega el dret als castellanoparlants a aprendre en castellà. La llengua de les escoles catalanes és el català. Això pot agradar o no, però és clar i net i es fa de manera ben argumentada: es vol que tots els estudiants catalans dominin el català, per garantir que tota persona que vulgui viure a Catalunya en català ho pugui fer, ja que sempre hauria de trobar-se amb interlocutors amb coneixements suficients de català (sempre que l’interlocutor s’hagi format a Catalunya).
El PP defensa, a nivell espanyol i a nivell català, que els catalans puguin anar a escola en castellà. El seu argument és el de la defensa dels pares a triar la llengua en què han d’aprendre els seus fills. Aquest és un punt de vista seriós que és del tot defensable.
No obstant, quan el PP té la oportunitat de fer-ho, no aplica aquest principi de llibertat d’elecció que tant diu defensar, ja que limita, conscientment, l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià. Així doncs, els fets ens demostren que la postura de defensa de les llibertats individuals que manté el PP en matèria lingüística és completament hipòcrita. El PP menteix conscientment i això no és digne d’un partit que vol governar Espanya i que constantment acusa als altres de mentir.
Cercant un bon model de llengua escrita
2010/01/18 Desactiva els comentaris
En Gabriel Bibiloni escriu regularment la columna “Amb bones paraules” amb l’objectiu de frenar l’erosió de la nostra llengua, provocada pel contacte, cos a cos, amb la llengua castellana i que ens porta directes a la dialectalització. Així doncs, Bibiloni ens mostra molts dels castellanismes encoberts que, sovint, tenen el vist i plau de certes autoritats lingüístiques oficials. De vegades, també ens explica com la nostra gramàtica es veu afectada per la del nostre veí i com ho podem evitar. De fet, tots els articles defensen una idea central, aquesta és la crítica al català light, col·loquial i barceloní, imposat durant els anys vuitanta i emprat des de llavors, que tant de mal ha fet a la unitat de la llengua i la seva riquesa de vocabulari. Només cal sortir de Barcelona i passejar pels Països Catalans per adonar-se del mal que ha fet aquest model lingüístic. Bona part dels parlants del català no es senten a gust amb l’estàndard actual. Certament, la fragmentació de l’administració, del mercat cultural i dels mitjans de comunicació de masses, tampoc ajuda. Quin sentit té que els llibres de text s’hagin de reescriure per a que puguin ser emprats a les escoles de les illes o del País Valencià? Malauradament, vaig aprendre a llegir i a escriure a la ciutat de Barcelona, on hi vaig aprendre aquest català light que critica en Bibiloni. Fa poc, un amic menorquí, que estima molt la llengua, em va demanar com és que escric així com ho faig. La veritat és que em vaig avergonyir i des de llavors intento trobar un nou estil que sigui més proper a aquest estàndard ric que defensa en Bibiloni. La tasca no és fàcil, ja que se’m presenten moltes preguntes males de respondre, pel fet que el meu parlar natural és oriental i illenc, visc i treballo en una zona on es parla una variant occidental de la llengua i, a més, molts dels meus interlocutors parlen i escriuen el català central. Quin model de conjugació he d’emprar en aquestes condicions? Així doncs, de moment, el progrés ha estat molt feble, no obstant la lectura dels articles den Bibiloni em sembla un fantàstic punt de partida. No obstant, necessitaré més lectures. Què em recomaneu?
Sobre l’ús del gènere en català
2009/11/20 Desactiva els comentaris
Avui, he vist al blog den Bibiloni, que la UIB ha emès una declaració (és un pdf) sobre l’ús del gènere en català. El text és clar i concís i deixa ben clara la posició dels que millor coneixen la nostra llengua. Des d’aquí vull felicitar als filòlegs i lingüísties de la UIB, per haver emès un document tan clar i concís. Evidentment, la felicitació és per a tots, independentment de si són homes o dones.
Mites
2009/10/01 § 3 comentaris
Em té astorat com els humans tendim a justificar les accions en base a mites falsos. Apunto uns quants exemples.
Sempre s’ha dit que el programari lliure és millor perquè milers d’ulls poden auditar-ne el codi. Però això és un mite, com mostra el lamentable estat d’alguns programes lliures en comparació amb les seves contrapartides privatives. Per exemple, compareu el Thunderbird i el Mail del Mac OS.
Molts esperantistes pensen que, si tothom conegués l’esperanto, el món seria més pacífic. La meva experiència personal em demostra el contrari. Vaig parlar en castellà a Guinea Equatorial i sovint no em vaig entendre, tot i que entenia cadascuna de les paraules. Més enllà de la meva experiència personal, només cal mirar quants homes s’han matat mentre es deien “fill de puta” en la seva pròpia llengua.
Molts diuen que el català es salvarà quan Catalunya (o els Països Catalans) siguin un estat “lliure i independent”. Avui en dia, ja menys de la meitat dels catalans tenen el català com a llengua materna i aquesta proporció empitjora ràpidament. Què farà la República Catalana amb tants castellanoparlants? Posarà cartells als transports públics que diguin “Prohibit parlar xarnego?”. O farem com a Letònia, on una bona part de la població no té dret a la nacionalitat perquè no sap parlar la llengua oficial del país?
Jo vull que el programari lliure triomfi, desitjo que que l’esperanto progressi i ploro cada dia per la llengua catalana. No obstant, em sento obligat a desfer els mites, ja que si no, cadascuna d’aquestes causes que estimo s’esclafarà contra el mur de la realitat.
Catalunyisme
2009/09/17 § 1 comentari
Un dels grans mals dels Països Catalans i de la cultura catalana és que el catalanisme ha estat quasi completament aniquilat pel catalunyisme. Espero escriure un article llarg sobre el tema.
TV3
2009/06/05 § 10 comentaris
Arrel de la desparició de TV3 de les Illes Balears (ha estat substituïda per un canal “internacional”), en Gabriel Bibiloni diu: “Aquests senyors mai no han volgut fer una televisió nacional, perquè —convergents o tripartits— no creuen en el projecte ni en la nació.”.
Jo crec que s’equivoca. Aquests senyors sí que creuen en la nació. Creuen en una nació que “viu” dins les fronteres de l’actual autonomia catalana. Aquest és el seu referent. La llengua és només un atribut de la nació, un vestit que es pot canviar. Tal com han fet els nacionalistes irlandesos o bascs, que parlen anglès o castellà.
La nació no salvarà la llengua. La llengua l’hem de salvar els parlants. Per sort, la televisió és quelcom del passat, ara tenim la xarxa, internet, i aquesta ens ha d’ajudar a crear entorns en català, independents dels territoris. Vilaweb és una passa en la bona direcció, però no és suficient, ja que no s’ha desterritorialitzat ni desnacionalitzat. Si pensem en clau de territori, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears seguiran camins separats. I la llengua, acabarà enterrada, ja que la llengua d’aquests territoris comença a ser, cada cop amb més força, el castellà.
Traduccions
2009/05/19 Desactiva els comentaris
Fa poc en versvs comentava l’error de traducció “release -> alliberar”. El meu cas d’avui és menys greu, però el trobo empipador. Per què es sol traduir offline per “fora de línia” i no, simplement, “desconnectat”?
Beijing
2009/04/21 § 4 comentaris
Trobo bastant patètic que molta gent ara digui Beijing enlloc de Pequín. Hem d’anar ara a passar el cap de setmana a London? Pura autocolonització: com que els anglosaxons diuen Beijing i ells són més cool que nosaltres, simples i patètics mediterrànis, doncs fem-ho com ells. Idò, jo no. Jo seguiré anant a Londres i a Pequín.
