Com garantir el dret a no llegir segons quines bestieses
2012/05/13 Desactiva els comentaris
Quan un fa un comentari polític a, per exemple, Twitter, automàticament rep comentaris de trolls de tota casta, sovint nacionalistes (espanyols en el meu cas) amargats que passen el dia insultant a la gent que no pensa com ells.
També, al Twitter hi hem d’aguantar sovint missatges curts escrits per polítics electes que repeteixen barbaritats una rere l’altra, unes barbaritats que no sé si són causades per la ignorància o la mala fe. Com que la lectura d’aquests missatges em crea tristor i amargor, voldria evitar-los, perquè si no els evito, perdo ràpidament la fe en la societat.
A Freenet tots els missatges van signats digitalment, de manera que, fàcilment, a cada identitat s’hi pot assignar una reputació. Això permet filtrar els missatges de la gent que no té bona reputació, segons tu i la gent propera a tu. D’aquesta manera, als fòrums de Freenet, un no hi veu ni l’SPAM ni els missatges de gent de mal gust, com ara bé pedòfils, als quals els agrada emprar les xarxes anònimes com Freenet. Si no fos per aquest sistema distribuït de reputació, Freenet seria un lloc molt desagradable.
Si un sistema de reputació com aquest s’implementés al Twitter (Twitter no ho farà mai), deixaríem de llegir aquestes bestieses desagradables que ens fan malbé el dia. Però també s’accentuaria l’efecte bombolla que ja està causant internet, degut al qual la gent només llegeix continguts de gent que pensa de manera semblant a ella mateixa.
Probablement, l’efecte bombolla és un greu problema per a la societat, ja que ens evita haver de fer l’esforç d’aprendre a viure en la diferència, però per al nostre dia a dia, seria un gran bàlsam. De fet, aquesta és la gran promesa del sionisme digital: la possibilitat de crear un món on puguis construir una societat ideal, per a tu i per a la teva gent, tal com van fer moltes minories religioses que van escapar als EEUU per viure la seva fe amb llibertat.
Carta oberta al president de l’IEC: No és bo que faci política qui té cura de la llengua
2010/07/09 § 5 comentaris
Benvolgut president de l’IEC,
Avui, gràcies a la web de l’IEC, he sabut que vostè, en nom de l’IEC, ha animat als socis, col·laboradors i amics d’aquesta institució a participar a la manifestació de dissabte, que té com a lema “Som una nació, tenim dret a decidir”.
Segons els seus estatuts, “l’Institut d’Estudis Catalans és una institució acadèmica que té per objecte l’alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana”. No només això, també és la institució que “té cura de l’estudi de la llengua catalana, n’estableix la normativa i vetlla perquè el procés de normalització d’aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic”.
M’agradaria que vostè, com a president d’aquesta institució tan important per la nostra llengua, m’expliqués quina relació té la manifestació de dissabte amb els objectius de la institució. La manifestació és purament política i no té res a veure amb cap qüestió acadèmica. És cert que el Tribunal Constitucional no ha permès que la llengua catalana sigui preferent a Catalunya, cosa que em dol, però això no té res a veure ni amb la filologia, ni amb la lingüística, ni amb cap altra ciència a la qual es dediqui l’IEC.
Recentment vaig escriure sobre els ajuntaments catalans que no saben estar al seu lloc. Avui faig la mateixa denúncia envers l’IEC. L’IEC, que és una institució comuna i transversal de tots els catalanoparlants, ha de ser políticament neutral envers els parlants de la llengua, molts dels quals no anirem ni donem suport a la manifestació. Amb aquesta actuació, l’IEC està polititzant la llengua i l’està fent més problemàtica i menys transversal, tot donant arguments als que prefereixen parlar castellà per evitar problemes. Molts potencials parlants de la nostra llengua no la parlaran si aquesta és associada amb qualsevol ideari polític, nacionalista o no. L’IEC és massa important per la nostra llengua, no pot dilapidar el seu prestigi d’aquesta manera.
Així doncs, li demano que, com a president de l’IEC, sàpiga estar al seu lloc i deixi la política de banda. En un sentit més ampli, demano a les institucions catalanes que actuïn de manera raonable i raonada i no es deixin endur per les passió ambient. Cadascú ha de saber estar al seu lloc. Els ciutadans que ho vulguin, que surtin al carrer i donin a conèixer la seva opinió, però les institucions acadèmiques, que han de ser transversals a tota la ciutadania, s’haurien de limitar als àmbits definits en els seus estatuts.
Cordialment,
Pere Quintana Seguí
Demano a tots els lectors d’aquest blog que estigueu d’acord amb el contingut d’aquesta carta oberta, que l’enllaceu, reproduïu, modifiqueu i/o signeu als vostres respectius llocs web, per tal d’augmentar-ne la difusió. També us demano que, si ho trobeu convenient, l’envieu a l’IEC a l’adreça informacio arroba iec punt cat, tal com jo mateix ja he fet.
No, jo no em manifestaré el 10J
2010/07/01 § 3 comentaris
Catalunyisme
2009/09/17 § 1 comentari
Un dels grans mals dels Països Catalans i de la cultura catalana és que el catalanisme ha estat quasi completament aniquilat pel catalunyisme. Espero escriure un article llarg sobre el tema.
Perquè als Europeus els agrada tant el protocol de Kyoto
2009/09/09 § 2 comentaris
Sobre la hipocresia ambiental europea:
The Kyoto Protocol measures countries’ production of carbon, not consumption. It’s no accident the Europeans like Kyoto. It’s a set of measures which, as they de-industrialize and production moves to countries like China, makes them look good. But the carbon consumption record of Europe, once you take those imports back, is pretty awful. That’s why Kyoto looks like a success, and yet it hasn’t caused even a blip in the emissions path.
Grip Nova
2009/07/06 § 2 comentaris
Us heu adonat que tots els que agafen la grip nova són persones que o bé són joves o bé tenen una altra malaltia i la grip és una complicació més? Resulta que la gent gran no agafa la grip perquè ja tenen anti-cossos d’una grip anterior que va ser similar. És a dir, aquesta grip no és una cosa ni tan greu ni tan nova. A què ve tanta por? Aquests periodistes que repeteixen com a lloros el que diu la OMS i el ministre de sanitat de torn són els periodistes que verifiquen i contrasten la informació i que han de “garantir” la democràcia? Una vegada més, la cultura de la por s’imposa. Ara, els governants, enlloc de governar ciutadans volen governar cagats de por. Visca la democràcia!
Sobre la nefasta política del talonari
2009/05/21 § 3 comentaris
En aquest article en Partal la clava. L’objectiu del polític és seguir al poder i, per això, al més pur estil Sarkozy, el que cal fer és mostrar que es fan coses, encara que no es faci res. I quina és la millor manera de mostrar que es fan coses? Doncs gastant diners a tort i a dret. Així, de pas, fem rics a uns quants amiguets. Això és el que fa ZP quan anuncia una gran inversió en gadgtets per les escoles (ho he comentat darrerament) o quan, com explica Partal, dóna diners per tal de refer carrers que no cal refer. Quelcom semblant passa amb les ajudes per comprar cotxes [1].
Fa un temps vaig participar en un sopar-debat amb un polític català de primer nivell. Li vaig fer una pregunta sobre aquest tema. Li vaig dir que només havia parlat del talonari, però en cap moment de què es fa per gobernar millor sense gastar més. El polític, o no em va entendre, o no em va voler entendre, però la seva resposta va ser ridícula. Va fer el típic discurs anti-americà i anti-liberal sobre el sistema de salut americà (que sí, és car i poc just, però no tenia res a veure amb la meva pregunta).
El que voldria, és que els polítics ens diguessin què és el que no han gastat, enlloc de parlar de despesa i més despesa pública. De la mateixa manera que fan les famílies. Tots ens alegrem quan aconseguim fer quelcom gastant poc o gens! Perquè no fa el mateix el govern? Perquè gasten els diners dels altres, com si fossin seus. Així és fàcil fer regals.
[1]: En teoria, la crisi, ens ha ensenyat a no estirar més el braç que la màniga. Tota ajuda al consum, tot diner regalat, provoca, precisament, que estirem més el braç que la màniga. Sí, és bo per als treballadors de la SEAT d’avui, però no és bo per la societat del futur, ja que cal canviar de model.
Una absurda iniciativa més de ZP
2009/05/20 § 3 comentaris
Pseudópodo i J.A. Millán expliquen a la perfecció perquè la nova iniciativa de ZP de regalar ordinadors als alumnes i comprar tot tipus d’artefacte digital per a les escoles és absurd. No hem de permetre que es malgastin els diners públics d’aquesta manera, per tal de desviar l’atenció dels greus problemes del govern. Repeteixo, sense projecte educatiu, els gadgets no serveixen per a res. Només per a fer contents als amiguets que els venen, per donar feina als recicladors i per fer el món una mica menys sostenible.
ZPCs
2009/05/18 § 1 comentari
Aquest article encerta per partida doble. 1. Seguir la premsa i la política “nacionals” (qualsevol de les nacions que ens afecten val) és un suplici. 2. Els que creguin que inundant les aules de gadgets milloraran l’educació cometen el mateix error que va avocar l’OLPC al desastre. El que cal és un projecte educatiu, les eines, venen després. O sigui, el populisme de ZP no ens impressiona.
Versvs en la RMD » Este hombre es un presunto gilipollas
2009/02/11 Desactiva els comentaris
A Este hombre es un presunto gilipollas, José Alcántara ens monstran un exemple més del caps de fava que poden ser els polítics, que per por de perdre la cadira amb la crisi, ens porten cap a l’escenari dels anys trenta, el del proteccionisme. Volen retornar als anys trenta? Facin cas a aquests ineptes polítics!
